Ossifar torna als escenaris amb el concert 'Ten Recuerdas'

PalmaOssifar torna als escenaris més de 25 anys després. El Quarter General Luque serà testimoni el pròxim 19 de juliol del retorn d'un dels grups més famosos del món musical mallorquí. El concert, amb el nom Ten Recuerdas, encara és ple d'incògnites i no se sap molt bé res del que passarà. Per ara, l'únic fet provat és que la banda es tornarà a ajuntar i ho farà amb un únic concert a Inca. "Serà un concertarro, ja ho veureu. Hem reunit una banda que tirarà de cul els altaveus. Serà gros, ja ho veureu", han explicat els membres de la banda durant la roda de premsa de presentació del concert.

Les entrades al concert es poden comprar a aquesta pàgina web i el preu són 20 euros. Després de l'actuació d'Ossifar, un dj posara música i la festa, que començarà a les 20 h, s'allargarà fins a la una de la matinada.

El grup mallorquí va acomiadar-se a finals dels anys 90 després de la publicació del seu darrer disc, A pixar i a jeure, i amb només vuit anys damunt els escenaris. Durant la seva trajectòria, el grup, que es caracteritzava per l'humor empeltat de català i castellà, va convertir cada actuació en un show en què el públic no sabia ni tan sols què podia esperar i gaudia de cançons mítiques com En Gori Cuper té morenes, Vacasiones en Mallorca, Pasodoble de amor, Da-li cebes!, L’amo en Pep de sa Sínia i Indiana Pons en busca de la porcella rustida, entre d'altres.

Ossifar va néixer l'any 1989 i ja des del principi se'l va descriure com un grup totalment irreverent. Fou idea de tres amics: Llàtzer Méndez, Biel Mesquida i Luis Arboledas. Quedaven per tocar en el seu temps lliure i, entre rialles, deien que les cançons que componien sonaven tan malament com Osifar, l’empresa mallorquina dedicada a fer net fosses sèptiques. Així decidiren muntar un conjunt amb aquest nom. Li afegiren una essa en al·lusió al ‘castellorquí’, que en seria el tret distintiu.

Miquel Àngel Sancho fou l’encarregat de produir tots els discos d’Ossifar amb el segell discogràfic Blau, que creà el 1982 amb Joan Bibiloni. “Era –diu– un grup amant de la ironia simpàtica, lluny de l’autoodi que alguns els volgueren atribuir. La seva actitud artística no tenia res a veure amb banderes ni amb posicionaments polítics”.

Des d'un principi ja es van convertir en un grup referent a l'escena musical mallorquina i eren pocs els qui no coneixen, ballaven i cantaven les cançons d'aquests tres amics. De fet, la gent es posà a copiar les seves cassets pirates. Eren reclamats a totes les revetles dels pobles, les conegudes verbenas.

Sancho intentà, sense fortuna, que la popular banda fes el bot a Catalunya: “Vaig contactar amb Los 40 Principales d’allà. Però em digueren que no entenien cançons com L’amo en Pep de sa Sínia o Indiana Pons en busca de la porcella rustida. Era una cosa massa local. Alguns deien que Ossifar eren La Trinca balear, però el trio català tenia un context més universal”.