Goodreads, entre l’auge lector i la “futbolització” de la literatura: què en pensen els autors illencs?

PalmaSón molts els que aprofiten les vacances per endinsar-se en lectures de tota casta, siguin les darreres novetats que acaben d’arribar a les llibreries o els clàssics que tenen pendents de fa anys. I si bé les vies habituals per escollir lectura per a l’estiu continuen funcionant, com demanar consells als llibreters, en els darrers temps ha pres força la consulta de Goodreads, plataforma que disposa de més de 150 milions de membres d’arreu del món que puntuen i valoren els llibres que llegeixen.

Fundada l’any 2007 per una parella d’estudiants de Periodisme i Informàtica, l’aplicació va ser adquirida l’any 2013 per Amazon en una operació comercial que semblava perseguir l’objectiu de vincular les vendes de llibres amb les opinions dels lectors, i varen ser nombrosos els escriptors, editors i crítics que s’hi varen manifestar en contra. Tanmateix, cada mes s’hi connecten més de 40 milions d’usuaris, que tant ho fan servir per tenir un registre de les lectures pròpies com per vessar-hi les seves opinions sobre tot allò que llegeixen. Com la majoria d’eines digitals, Goodreads provoca divisions en el sector: n’hi ha que la veuen com una eina que pot ser útil i d’altres la rebutgen per reduir la lectura a simples valoracions numèriques.

En aquest sentit, l’escriptor Sebastià Alzamora es mostra contrari a aquest tipus de plataformes que considera que “no tenen res a veure amb la literatura”. “Estic bastant en contra d’aquesta idea d’alimentació constant dels algoritmes”, reflexiona l’autor, i cita el darrer llibre d’Ingrid Guardiola, La servitud dels protocols, com una de les bases del seu argument. “Aquest afany constant de baremar-ho i puntuar-ho tot, d’establir llistes dels millors del que sigui, pot ser una manera de distreure’s però res més. Aquesta futbolització de la literatura, de projectar-hi la lògica de la competició esportiva, em sembla una contradicció, perquè la literatura és just el contrari de la competició”.

Per posar només alguns exemples, amb més de 295.000 valoracions, El Quixot, de Miguel de Cervantes, té una puntuació de 3,95 sobre 5, mentre que La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, amb 15.000 valoracions, obté un 3,82 sobre 5. La novel·la Cims Borrascosos, d’Emily Brontë, amb quasi dos milions de puntuacions, té una mitjana de 3,90 sobre 5, i el primer llibre de la saga Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal, arriba a un 4,47 sobre 5 amb més d’onze milions de puntuacions.

Una forma de conversa cultural

Tanmateix, no tot són puntuacions a Goodreads. Els usuaris tenen també l’opció de compartir-hi ressenyes que poden ser més o menys extenses –des d’un parell de paraules o icones fins a un parell de pàgines– i també de més o menys argumentades –n’hi ha que freguen l’insult i d’altres que analitzen amb detall qüestions com la trama, l’estil o el context històric de les obres. Així, la plataforma pot servir també per conèixer les opinions de tot tipus d’usuaris sobre determinades obres, tant per part dels llibreters i dels editors com per part dels mateixos autors, una opció que posa en valor l’escriptor Sebastià Portell, qui reconeix que adesiara accedeix a Goodreads per veure com els seus llibres han estat “rebuts o interpretats per part de diferents públics”. “La meva aproximació al fet literari és concebre-la com una forma de conversa cultural: escriure per encetar o per sumar una veu més a un diàleg. I, per tant, Goodreads ho veig com un espai on potser no és fàcil tenir aquest diàleg, perquè és difícil que hi hagi resposta constant, però sí per intuir o per posar un termòmetre a la recepció d’un llibre”, exposa Portell, qui assegura que tot i tenir un usuari a la plataforma des de fa anys, gairebé no l’ha feta servir ni per deixar-hi valoracions ni per registrar-hi els llibres llegits.

El també president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, però, suggereix que és important trobar “un equilibri” en la relació que tenen els autors amb aquest tipus de plataformes. “Escriure pensant massa en la recepció dels lectors és negatiu, però oblidar-ho del tot tampoc trob que sigui interessant. Entomar-ho des de certa distància irònica: això és el que recomanaria fer a tothom en el món de les xarxes i internet”.

Per la seva banda, l’escriptora Laura Gost afirma que no havia consultat les ressenyes dels seus llibres a Goodreads fins que va rebre la proposta de l’ARA Balears. “Normalment desconnect un poc de les ressenyes. Valor els comentaris que m’arriben directament i els agraesc, però no vaig a cercar-los, ni a Amazon, ni a Goodreads ni enlloc. Al final, llegir coses bones dels teus llibres et posa contenta i llegir-ne de dolentes et sap greu. Així que me’n mantinc un poc al marge”, comparteix Gost.

En tot cas, són desenes els llibres d’autors illencs que han estat valorats o comentats a Goodreads amb resultats curiosos: mentre que tota l’obra de Miquel Costa i Llobera ha rebut menys de 44 puntuacions, només un dels llibres de Joana Marcús, Antes de diciembre, n’ha obtingut més de 120.000.

Clàssics illencs segons els usuaris de Goodreads

No només d’autors actuals com Sebastià Alzamora, Sebastià Portell i Laura Gost es poden valorar llibres a Goodreads: a la plataforma s’hi poden trobar, puntuar i comentar obres de Ramon Llull i Miquel Costa i Llobera, entre molts altres. A més, algunes de les ressenyes que han rebut les obres d’aquests autors són recents, publicades fa setmanes o mesos, cosa que demostra la vigència de la seva obra. Aquestes són algunes de les opinions que han deixat els usuaris sobre diferents clàssics illencs.

El mar

Blai Bonet

3,68 sobre 5 (212 vots)

Una trentena de comentaris –alguns en alemany– són els que ha rebut la novel·la protagonitzada per Andreu Ramallo i Manuel Tur. N’hi ha que el defineixen com “la cara oculta de La muntanya màgica de Thomas Mann” i molts que utilitzen adjectius com fosca, crua i violenta per parlar de la història que Bonet hi explica. “Un monument literari” i “un llibre d’una profunditat inquietant” es llegeix a algunes ressenyes, mentre que d’altres asseguren que no han acabat d’entendre el llibre en la seva totalitat.

Joana E.

Maria Antònia Oliver

3,93 sobre 5 (283 vots)

Les obres de Maria Antònia Oliver tenen més de 150 comentaris a Goodreads, 14 dels quals vinculats a Joana E., publicada l’any 1992. Si bé la majoria són comentaris breus, n’hi ha algun de més extens que es dedica a analitzar diferents aspectes de l’obra, com la trama i els protagonistes però també el tractament de qüestions com el gènere i les classes socials. “Un estil clarament rodoredià que enganxa ràpidament”, sintetitza un usuari que qualifica el final de l’obra de “massa brusc”.

Els carnissers

Guillem Frontera

3,68 sobre 5 (212 vots)

Una de les novel·les més ben valorades de Guillem Frontera a la plataforma, a més de Tyrannosaurus i La ruta dels cangurs, és precisament el seu debut a la narrativa, Els carnissers. Una de les ressenyes més entusiastes i recents –de juliol de 2025– repeteix una vegada i una altra “llegiu Els carnissers!” mentre que una altra ho planteja “com si Frontera hagués tengut una bolla de vidre que predís el futur”. “Visca les novel·les simbòliques i ordenades”, afegeix un altre usuari de Goodreads.

El llibre de les bèsties

Ramon Llull

2,81 sobre 5 (744 vots)

Més de mil valoracions amb una mitjana d’un 3,17 sobre 5: aquestes són les xifres de les desenes d’obres que es poden comentar a Goodreads de Ramon Llull, autor que compta amb una cinquantena de seguidors. La seixantena de ressenyes d’El llibre de les bèsties, amb una puntuació mitjana de 2,8, són ben heterogènies: de llibre “avorrit” i “repetitiu” a “gran llibre que continua vigent tot i que han passat vuit segles”. En aquest cas, els comentaris són tant en català i castellà com en anglès.

Dins el darrer blau

Carme Riera

3,88 sobre 5 (243 vots)

“Molt bon llibre que més fama hauria de tenir”, comença una de les crítiques de Dins el darrer blau, novel·la de Carme Riera que aplega una vintena de comentaris a la plataforma. La majoria en destaquen tant l’habilitat de l’autora a l’hora de traslladar uns fets històrics al paper com el seu estil. “És capaç de fer-nos entrar dins tots aquests personatges i fer-nos sentir el que ells senten, configurant una obra polifònica que és un dels cims de la literatura catalana”, es llegeix a una altra ressenya.

39º a l’ombra

Antònia Vicens

3,48 sobre 5 (67 vots)

El vocabulari que fa servir Vicens a 39º a l’ombra, llibre publicat a finals dels anys 60, és un dels temes recurrents a la majoria de ressenyes, sigui per bé –“hi destaco la riquesa del vocabulari”, exposa un usuari– o per mal – “si ets de Barcelona potser necessitis un diccionari o acceptar que no ho entendràs tot”, afegeix un altre. A més, resulta curiós que un dels comentaris destaqui que llegint la novel·la es coneix bé que l’autora “és poetessa”, si bé Vicens no va debutar a la poesia fins el 2019.

Bearn o la sala de les nines

Llorenç Villalonga

3,21 sobre 5 (852 vots)

També en català, castellà i anglès, les 60 crítiques signades per usuaris de Goodreads respecte Bearn o la sala de les nines, novel·la escrita per Llorenç Villalonga, van des d’una simple sentència com “l’he gaudit molt” fins a llargues exposicions on es parla de referències com El Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa. El contingut de les ressenyes també és molt divers: per alguns és un dels millors llibres que s’han escrit mai i per altres la seva lectura resulta “massa densa i farragosa”.

Cavalls cap a la fosca

Baltasar Porcel

3,71 sobre 5 (45 vots)

Una vegada més, el lèxic és un dels elements més destacats als comentaris que acompanyen la fitxa de Cavalls cap a la fosca. Un d’ells, de fet, conté un llistat del que l’usuari considera errors que apareixen a la novel·la, publicada l’any 1975, entre ells l’ús de paraules com “làmpara” o verbs com “despedir-se”. Un altre usuari opina que el llibre aporta “un punt de vista diferent i ‘malvat’ a les típiques novel·les” mentre que una altra ressenya ho sintetiza com “avorrit i irregular però boníssim!”.