BARCELONAÉs difícil saber si juguen o fan teatre. Cinc adolescents es veuen les cares sobre un camp de futbol de gespa artificial que fins i tot té el detall de semblar gastada. Sembla que s'hi juguin la vida. De sobte, un d'ells, Jaume Madaula, es desmaia. Els companys el retiren del camp i segueixen jugant. Però Madaula no es recupera: no fa comèdia. L'engrapen per les extremitats i se l'enduen. D'un lateral del camp surt l'escriptor, guionista, director i actor Albert Espinosa i els dóna el vistiplau: el partit forma part de l'espectacle Els nostres tigres beuen llet .
La nombrosa companyia que ha fitxat Espinosa per protagonitzar el seu primer espectacle a la Sala Gran del TNC -a la Tallers hi havia estrenat El club de les palles el 2004- dóna per a un equip de futbol sencer. "Volia fer la meva família al teatre. He agafat els actors que més admiro i els he convertit en els meus germans", diu el director.
Espinosa té molt clar com explicarà l'obra quan s'estreni el 20 de desembre. "És un homenatge al món del cinema, al futbol, a la memòria i a la família", diu. I per culpa del seu gen d'enginyer industrial sap que l'obra durarà exactament 1 hora i 26 minuts, perquè té calculat que és el que funciona.
Joves talents televisius
L'espectacle que es podrà veure al Teatre Nacional retrata una família en l'època en què sis germans són adolescents i vint anys després. El pare és un director de cinema fellinià (interpretat per Andreu Benito) i la mare (Àngela Jové) és una figurinista que posa als seus fills noms com James Dean, Marlon Brando, Alain Delon, Steve McQueen i Warren Beatty, actors que la van ajudar en un moment de la seva vida. A la realitat, els intèrprets són els joves talents televisius Carlos Cuevas, Mikel Iglesias, Daniel Sicart, Albert Baró, Jaume Madaula i Clara de Ramon. Els adults d' Els nostres tigres beuen llet els interpreten Joan Carreras, Francesc Garrido, Andreu Rifé, Andrés Herrera i el mateix director.
Després de superar deu anys d'hospitals per culpa del càncer, Albert Espinosa ha construït al seu voltant un món ple de tendresa i de felicitat en la desgràcia quotidiana, a través de l'escena ( 4 bailes , El fascinant noi que treia la llengua mentre feia treballs manuals ), el cinema ( Planta 4a , Herois ), la literatura ( Si tu dius vine ho deixo tot... però digue'm vine ) i la televisió (Polseres vermelles ).
Espinosa assegura que Els nostres tigres beuen llet és l'obra que sembla menys seva, tot i que insinuï la mort dels pares. Però qui ho sap: tot just assagen. I els nanos es posen a jugar a futbol amb els seus mateixos personatges però adults. Semblaria un partit impossible si això no fos l'univers Espinosa.