Cultura01/02/2021

'Saudade confinada', el disc més nostàlgic de Negrei3colors

Fins a 11 cançons formen part d'aquest àlbum, que proposa un "viatge introspectiu"

Diu Jaume Bergas, la veu greu i profunda de Negrei3colors, que Saudade confinada (Blau 2020) és un disc que sembla un llibre de relats: “Cada cançó és un món, però estan unides pel mateix fil conductor”. És el que comenta sobre aquest àlbum, el cinquè de la banda que formen Bergas, Xavier Orestes (guitarres, harmònica, hammond, setrruxo i veus), Rafel Gallen (baix), Biel Fiol (violoncel i veus) i Miquel Marqués (bateria). Encara no saben quan podran fer un concert de presentació, però el disc ja es pot escoltar a totes les plataformes, i també s’ha editat en format CD i vinil. La portada és un disseny del pintor calvianer Pere Salvà. 

Les cançons que conformen Saudade confinada conviden els oients a sentir certa nostàlgia, i els empenyen a fer introspecció; però no té res a veure amb la pandèmia. De fet, Bergas diu que les cançons ja estaven gairebé totes fetes i enregistrades, excepte dues: la que dona títol al disc, Saudade confinada, i Qui. “És ver que és un àlbum melancòlic, de reflexió interior, està ple de nostàlgia. Així han estat els darrers anys per a nosaltres, no és confinament. Ara bé, coincidint amb el covid-19, t'adones que, certament, durant tot el temps anterior ens havíem oblidat de les petites coses i del seu valor”, explica Bergas. 

Cargando
No hay anuncios

Per al grup, la música és “com una teràpia”: “Alguns van al psicòleg i, altres, a missa. Nosaltres ens veim per fer música, normalment, un pic a la setmana. A partir de diferents arranjaments que cada un aporta, anam desenvolupant una idea que, després, es fa cançó”, diu el que posa la veu als temes. A més, ja fa anys que es coneixen, fet que facilita molt la feina en equip i l’enteniment. Si una cosa tenen clara és que fan música per passar-ho bé, no per tenir problemes. 

Cargando
No hay anuncios

Les lletres parlen de la vida i la mort, de l’amor, dels somnis i la dualitat entre el que és real i el que no ho és; canten a la vida, a les seves alegries i als seus entrebancs. A més, és un disc ple de detalls. Aquest bar és una cançó basada en un poema del poeta eivissenc Manel Marí. Àngels negres d’en Machín és un clam contra la desesperança de totes aquelles persones forçades a emigrar de la seva terra i a la “vergonyosa i trista realitat” que es veu, dia a dia, a la Mediterrània. “Es pot escriure sense que l’actualitat sigui la protagonista de les lletres. Però, al final, crec que si t’inquieta una mica acabes per vomitar-ho”, diu Bergas. També s’ha volgut fer un homenatge a Tom Waits i Nick Cave amb els temes Espero i Als meus braços.