Santi Balmes a 'Jot Down': "Som com els irlandesos o escocesos, caiem bé quan demostrem submissió cultural"

BarcelonaLa revista digital 'Jot Down' publica una entrevista a Santi Balmes, líder de Love of Lesbian, i a Gonçal Planas, al capdavant de la nova banda Mi Capitán. Els músics parlen des de música fins al referèndum grec, des de compromís polític fins a influències.

En aquesta extensa conversa, Balmes explica per què el grup va començar a cantar en anglès –"perquè tot estava ple de banderes"– i després es va passar al castellà. "Quan comences en una banda ets molt injust sempre i en totes les teves opinions tendeixes a un radicalisme estúpid que serveix, suposo, per reafirmar la teva personalitat". I afegeix que després t'adones que "no és veritat que tota la música en català estigués polititzada [per CiU] i tampoc és veritat que tota la música en castellà estigués engolida pel 'mainstream'".

Quan li pregunten si l'idioma és un problema per arribar al públic a Catalunya, respon: "Hi ha alguns independentistes que preferirien que Love of Lesbian cantés en català perquè, d'una manera o altra, creuen que és una manera de posicionar-se en tot aquest embolic que dura ja uns quants segles. Per l'altre costat hi ha posicions, diguem que condescendents, que he escoltat vegades a Espanya. Una cosa així com: «canta'ns 'Shiwa' en català», que sona a «ara, com a tret exòtic, canta-me'n una en aquesta llengua que teniu»". El músic afegeix que ni tan sols la banda més popular que canti en català podria omplir una sala de concerts gran a Madrid, i conclou: "És una llàstima, però no té solució a curt termini. Bé, ni a llarg termini tampoc. Som com els irlandesos o escocesos, caiem bé quan demostrem submissió cultural. I això és una cosa que em travessa per dins de ràbia perquè em força a fer coses en català en un futur".

El músic s'obre a cantar en català. Potser al final de la seva carrera, "com a epitafi": "Si es fa, serà una qüestió més personal que econòmica perquè, per molt que es digui i per molt que es vulgui enganyar la gent, veig dues bandes com a màxim que puguin tirar del carro. La resta és nostàlgia". El músic diu que el català és la llengua vehicular del grup –excepte pel "col·legueig, l'acudit i follar"– i raona que "sí que et sents en deute" i s'ho planteja com a "compensació, justícia poètica..." però també apunta que el mercat "és molt limitat".