Llibertat d'expressió
Cultura 24/09/2021

Salman Rushdie: "Per defensar la llibertat d'expressió pots acabar defensant coses abominables"

El Pen International tanca el congrés del centenari amb un debat sobre els discursos de l'odi

2 min
Salman Rushdie en una imatge d'arxiu a Barcelona el 2015

Londres¿Com combatre de forma efectiva els discursos de l'odi? ¿Quins són els responsables de la seva propagació? ¿Com respectar la llibertat d'expressió i defensar la democràcia d'aquells que utilitzen la mateixa llibertat d'expressió per soscavar-la? Aquests han sigut alguns dels temes abordats aquest divendres pel novel·lista angloindi Salman Rushdie i la periodista, escriptora i filòsofa alemanya Caroline Emcke, en el debat de cloenda del congrés del centenari del Pen International , celebrat de forma virtual a causa de la pandèmia.

La sessió, introduïda des de Londres pel director executiu de l'organització, el poeta i novel·lista Carles Torner , però que s'ha desenvolupat a cavall entre Nova York –on eren Rushdie i el moderador, Salil Tripathi– i Berlín –on era Emcke–, ha posat de manifest algunes de les paradoxes i els riscos a què s'enfronten les democràcies occidentals quan intenten defensar-se dels esmentats discursos de l'odi, que sovint poden passar per "manifestacions de la llibertat d'expressió", ha dit Emcke.

El problema, com ha quedat ben palès, és com permetre el màxim de llibertat d'expressió sense caure en la ingenuïtat. Rushdie, que va patir la intolerància religiosa durant gairebé tres dècades a causa de la fàtua dictada per l'aiatol·là Khomeini arran de la publicació d'Els versicles satànics (1989), s'ha mostrat molt poc partidari de la "regulació". Alhora, però, ha afirmat que una de les grans paradoxes que es genera al voltant d'aquest debat és que "de vegades, per defensar la llibertat d'expressió pots acabar defensant coses abominables".

El novel·lista, etern candidat al premi Nobel i que es va donar a conèixer el 1981 amb Els fills de la mitjanit, també ha admès que cada societat "posa les seves línies vermelles" en funció de la seva història i la seva tradició. En aquest punt, Emcke ha afirmat que "la llibertat d'expressió no és un absolut". I ha recordat que a Alemanya, per exemple, "el Codi Penal et prohibeix negar els crims del nacionalsocialisme. Per raons històriques, i amb una avaluació curosa, segons quines mentides, segons quins discursos, caldria regular-los". Emcke, de fet, ha anat més enllà quan ha assegurat també que "en l'època que vivim, la llibertat d'expressió s'ha convertit en una mena de cavall de Troia que amenaça les democràcies".

Una amenaça que s'ha vist "agreujada" per la irrupció de les xarxes socials i d'internet, a parer de Rushdie, "on la manca de la figura periodística de l'editor ha sigut eliminada". "Hem creat un monstre que no podem controlar. La gent al càrrec dels gegants tecnològics refusa la idea de l'editor" i afavoreix la propagació de notícies falses sense cap control. O que "controlen només unes poques persones", ha reblat. Una situació encara molt pitjor segons Emcke, ja que, a la pràctica, "el controlen els algoritmes".

La clau de la supervivència davant dels gegants tecnològics, ha afirmat, és la "redistribució del coneixement". I els escriptors continuen sent peces clau d'aquesta defensa perquè ofereixen "una contranarrativa a la narració oficial" del poder polític o econòmic, ha conclòs Rushdie.

Com a prèvia al debat de cloenda, s'ha anunciat el resultat de l'elecció del nou president del Pen International, que ha recaigut en l'escriptor kurd-turc Burhan Sönmez, actualment resident al Regne Unit.

stats