Sabors, textures i més coses

PalmaTercera entrega d’una nova temporada al teatre Principal d’Inca, cau de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, que vàrem poder sentir de bell nou a l'església de Llubí. Un programa que per a ell mateix ja era prou llaminer, amb un grau de dificultat que el convertia en valor afegit i amb una figura indiscutible, Eduardo Ríos, violinista de la Berliner Philharmoniker, com a solista encarregat per a l’ocasió de donar vida al Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 6. Un dels concerts més alambinats i l’únic que va compondre Ludwig van Beethoven per a l'instrument. Una composició que, com tantes altres, duu acoblada la seva llegenda. Estrenada per Franz Clement, va rebre la partitura molt poc temps abans del concert, i la va interpretar com si fos gairebé una primera lectura, però, a més, afegí una sonata seva com a cadenza tocada sobre una sola corda i amb el violí a l’inrevés. Tan difícil era l’execució del concert que els virtuosos de l’època decidiren que era intocable, fins que, trenta-sis anys després de l’estrena, a l’edat de tretze anys, i amb Felix Mendelssohn a la batuta, Josef Joachim la va col·locar a la peanya que li correspon i d’on ja no ha tornat a baixar. 

Tan sols la cadenza del final del primer moviment,d’un virtuosisme extrem, una acurada i exquisida dissecció del segon tema d’aquest Allegro ma non troppo, hauria pagat el concert. Però era molt més. L’orquestra, en la seva llarga i preclara introducció, amb Fernando Valcárcel dirigint i Ramon Andreu com a concertino, deixaren clar que aquesta havia de ser una vetlada de nivell superior. Ho va anunciar el timbal amb els quatre cops inicials i ho va corroborar el solista tot just prendre part d’aquesta infinita sèrie de variacions, que fan que tot plegat mantingui l’equilibri estructural imprescindible, fins a arribar a un final majestuós, deliciós i intricat.

No era tan sols això. El concert tenia una estrena, el Preludi entre llums, de Vicente Olivares, una composició que beu dels cànons més clàssics i de gran solidesa. Entre l’un i l’altre, l’Orquestra de Cambra de Mallorca interpretà la Suite de Pulcinella, d’Igor Stravinsky, a partir del ballet del mateix compositor que es va entrenar a París, amb escenografia de Pablo Picasso. Eclèctica, versàtil i enginyosa composició que esdevé una divertida metamorfosi entre la música barroca de Pergolesi passada pel sedàs d’un trencador de mena. En qualsevol cas, un mosaic de gran riquesa que es transforma en un trencaclosques d’infinites textures, les quals converteixen en protagonistes bona part dels membres de la formació, amb especial èmfasi pel que fa als capdavanters de la corda. Vetlada saborosa i suculenta.