Com era Queralt Albinyana, segons sa mare: "Podia fer moltes coses alhora i fer-les bé"
Maria Dolors Amengual, mare de l'actriu, ens conta els secrets millor guardats de la seva infància
PalmaVa ser vegetariana d’ençà que va néixer fins que va haver de quedar a dinar al menjador escolar, abans de l’adolescència. Estima la terra i el territori: de jove formava part d’un grup d’escoltisme. Als 90, a Menorca encara es podia dormir a la platja i acampar-hi. L’aigua, la mar, li ha agradat des de petita, a més de ballar, cantar i fer teatre; a la pantalla, l’hem vista recentment a Favàritx (IB3), i fa un parell més d’anys a Nit i Dia i La Riera (TV3). Parlam de Queralt Albinyana, actriu polifacètica, nascuda a Terrassa (son pare és de Cerdanyola i sa mare de Terrassa) l’any 1980 i criada a Alaior des dels 4 fins als 18 anys. Ens acosta a ella sa mare, Maria Dolors Armengol.
“Va ser una nina molt tranquil·la, feliç, riallera. Ben aviat va ser una filleta molt independent: té dos germans més petits. Anava i venia tota sola de l’escola, era segura d’ella mateixa, i Alaior era un poble tranquil”, relata Maria Dolors, que afegeix, amb una mica de pena, que com que era la germana gran, la va fer “més gran abans d’hora”: “Supòs que passa quan tens més d’un fill, al petit sempre el veus més petit del que és, i al gran, més gran”.
Aquest fet va fer que Queralt, que gaudia molt de “disfressar-se, ballar i cantar”, es convertís en una persona autònoma i espavilada. A casa no tenien televisió, així que la filleta passava els capvespres a ca una amiga mirant Bola de Drac. Tampoc anaven gaire al cinema, però Maria Dolors recorda una anècdota de quan varen anar a veure Blancaneus al Cine España d’Alaior: “Quan sortia la madrastra, na Queralt s’amagava darrere la butaca perquè li feia por”. I cada any, per Nadal, anaven a Terrassa a veure els avis, així que aprofitaven per veure la darrera pel·lícula de Disney: “Li encantaven aquestes pel·lícules perquè eren fantasioses”.
A ca’ls Albinyana Armengol no tenien televisió, però sí que hi havia un tocadiscs: “Els posava discs de vinil de contes i cançons infantils, i se’ls sabien de memòria. Fins i tot feien petites representacions dels contes”. És impossible saber quan va ser que a Queralt li va picar el cuquet del teatre, però sa mare diu que “ella volia ser artista” i ho va tenir clar “tota la vida”.
I és que des de molt petita ha anat a classes de música i dansa. A tres o quatre anys ja anava a dansa, i abans dels sis anys va començar classes de cant amb la soprano Martina Garriga. Més endavant, quan es va obrir l’Escola de Música Municipal, hi va entrar i hi va continuar fins que va ser gran. “Hi feia solfeig, cant i una mica de piano. També anava a l’escola de dansa d’Alaior. Compaginava l’escola amb totes aquestes activitats, anava de bòlit cada final de curs i em feia passar pena! Però trobava temps per fer-ho tot: és molt responsable. Sempre ha tingut una gran capacitat de feina. Podia fer moltes coses alhora i fer-les bé; a mi em meravellava”.
És com si Queralt s’hagués estat preparant durant tota la vida per, en fer els 18 anys, entrar a l’Institut del Teatre. “Com que sabíem que era difícil que hi entràs, i també era molt creativa pintant i dibuixant, la vam matricular a Belles Arts. Aquesta matrícula la vam perdre perquè vam tenir la sort que a la primera va poder complir el somni d’entrar a l’Institut del Teatre”. I d’ençà dels 18 anys que ja no viu a Menorca, tot i que hi torna sovint: “Aquí hi té arrels, família i amistats”.
“Li agrada donar i donar-se. És generosa, molt bona persona i està pendent dels altres. És molt sana de cos i de ment. Té les seves febleses, perquè és molt sensible, però és una dona forta. És molt bona mare amb el seu fill, molt bona companya amb el seu home i molt bona filla”. I si no fos perquè no tenim més pàgines, Maria Dolors encara tindria més flors per a Queralt: “Què voleu que hi faci? Som sa mare!”.