Què podem aprendre de la grip espanyola del 1918?

BarcelonaQuina pot ser l’efectivitat del confinament? La història de la grip espanyola dona algunes dades que demostren que prendre mesures de manera radical redueix el nombre de morts dràsticament. El 1918 la ciutat nord-americana de Filadèlfia va decidir desafiar la grip espanyola i tirar endavant una desfilada per retre homenatge als soldats que combatien a la Primera Guerra Mundial. Es calcula que unes 200.000 persones van sortir al carrer per veure-la. Tres dies després, els 31 hospitals de la ciutat nord-americana no donaven l’abast. Al finalitzar la setmana, més de 4.500 persones havien mort a Filadèlfia per culpa d'una pandèmia que es calcula –hi ha importants variacions segons els estudis– que va matar entre 50 i 100 milions de persones a tot el món. El nombre de malalts i morts va ser molt diferent a Saint Louis, a l’estat de Missouri, al centre del país i a uns 1.200 quilòmetres de Filadèlfia. Només dos dies després de detectar el primer cas, Saint Louis va tancar parcs, escoles, biblioteques, jutjats, sales de ball, esglésies... Va confinar les persones malaltes i va prohibir els funerals o les reunions de més de 20 persones. En el seu pic més alt de mortalitat dividia per cinc els registres de Filadèlfia.

Els grans flagells: de la pesta a la grip espanyola

Un article publicat el 2007, en una revista de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units, i firmat per Richard J. Hatchett, Carter E. Mecher i Marc Lipsitch, dona les dades sobre com la corba de mortalitat i d’afectats varia radicalment –ho fa comparant 17 ciutats que van patir la pandèmia el 1918– segons si es van prendre mesures a temps o si es va actuar massa tard. “Les ciutats que van prendre moltes mesures en el moment que es van detectar els primers casos van tenir una mortaldat un 50% inferior”, asseguren els autors de l’article. La conclusió de l’estudi és que les intervencions molt ràpides poden frenar la propagació de la malaltia. L’estudi també incideix en l'endemà, en el que pot passar quan les mesures es relaxen. El 1918 no hi havia vacunes contra la grip espanyola i, per tant, la grip es va tornar a manifestar quan es van suspendre les mesures per contenir-la. “Les mesures van ser capaces de reduir la transmissió de la grip, però els seus beneficis es limitaven al temps que continuaven en vigor”, detalla l’informe.

"Els estudis demostren que actuar abans i de manera contundent funciona. A Europa hem fet tard però entenc que també era difícil vaticinar que podríem estar en una situació similar a la de la Xina o pitjor", diu Joaquim Segalés, investigador de l'IRTA-CReSA i professor de la UAB. "En algun moment o altre haurem de sortir de la situació de contenció estricta i cal veure com evolucionem a partir d'aleshores –diu Segalés–. Molts científics creiem que aquest és un virus que ha arribat per quedar-se però sospitem que el nivell d'afectació serà més limitat, hi haurà una part de la població immune en algun moment i, fins i tot, potser és estacional. Però és absolutament necessari desenvolupar vacunes".