Mentre es projecta Gesa, aquests grans espais culturals continuen tancats

PalmaVaren ser escenaris d’intensa activitat cultural i actualment resten tancats, sense fer-se servir. Mentre s’anuncien projectes faraònics com la transformació de l’edifici de Gesa en una gran infraestructura cultural, espais com l’Assistència Palmesana, la Protectora, el teatre Catalina Valls, el teatre Balear o l’antic Centre de Sa Nostra, tots ells, a Palma; la Sala Augusta, a Maó; i el Museu Arqueològic de Dalt Vila, entre d’altres, dormen el somni dels justos, a l’espera de la recuperació.

L’Assistència Palmesana, a la plaça del Pes de la Palla, i la Protectora, al carrer d’aquest mateix nom de Ciutat, comparteixen origen: una entitat de protecció i assistència als seus socis, com el nom indica, que operava quan no existien els serveis públics regularitzats amb aquest propòsit. En tots dos casos, aquestes associacions ampliaren l’àmbit d’actuació als vessants culturals i, sobretot, les arts escèniques. Eren espais per a la socialització.

De les dues entitats amb seu a Palma, l’Assistència és la més veterana i l’única que ha arribat fins a l’actualitat. Es va crear com a entitat de socors mutus i recreativa el 1858. La seu disposava de cafeteria, biblioteca i un teatre, amb un aforament de 350 seients, on es varen fer representacions escèniques i òpera, i s’hi va projectar cinema. Va viure una etapa d’esplendor als anys 70 del segle passat amb la companyia d’aquest mateix nom, encapçalada per Antoni Zanoguera i Maruja Alfaro.

Cap als anys 90, l’Assistència Palmesana semblà reviscolar, en servir de seu de l’escola de teatre Centre Dramàtic Di Marco i de quarter general al festival de Teresetes. No va recuperar, en canvi, l’exhibició d’espectacles. El cens d’espais escènics publicat el 1989 pel Govern qualifica la seva disponibilitat de “dolenta”: sense dutxes ni aigua calenta per als actors, ni tampoc tallers, magatzem, calefacció, ni refrigeració. Actualment, l’entitat creada el 1858 encara existeix, tot i que no té activitat. L’única zona amb ple rendiment és el Cafè Es Pes de sa Palla, a la planta baixa i amb terrassa, que gestiona l’organització d’atenció a persones amb discapacitat Esment.

Un vaixell insígnia desaparegut

La Protectora es va constituir el 1869 com a entitat mutualista i recreativa i arribà a tenir una presència molt important a Palma, amb més de 16.000 socis des de la fundació fins al 1944. Pel que fa als vessants cultural i d’oci, se’n varen fer famosos els balls. Al teatre, encara amb més capacitat que el de l’Assistència, per a uns 800 espectadors, es varen programar peces teatrals, òperes i concerts.

L’entitat va perdre els objectius fundacionals amb l’assumpció de les prestacions socials per part de l’Administració, així que es va dissoldre el 1993. El teatre es va transformar en sala de projecció cinematogràfica, amb el nom de cinema Jaume III, i després en gimnàs i sala d’esquaix. Durant un temps va continuar donant servei la cafeteria i restaurant, als baixos de l’immoble.

L’any 2020, el diari Última Hora va fer públic que el Grup Capuccino, amb locals de restauració a Mallorca i a l’exterior, es feia càrrec de l’edifici, per transformar-lo en un local d’ús comercial, esbucant l’interior i construint-hi dues plantes. Per fer-ho realitat, era necessari que la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma en modificàs l’ús, que era de caràcter sociocultural, com es va fer. Però aquest projecte no es va dur a bon port: cap al 2022, el Grup Capuccino va vendre La Protectora a una altra empresa, que n’és l’actual propietària.

La desapareguda Caixa de Balears, Sa Nostra, amb un vessant social i cultural essencial, va convertir un casal del carrer de la Concepció de Palma en el seu centre de cultura, com a part d’una xarxa amb equipaments que s’estenien a la resta de les Illes. Aquest espai va viure una activitat incessant, amb exposicions, conferències, concerts, projeccions i tota mena d’activitats, a més de la publicació d’una revista de cinema, Temps moderns. Era un dels vaixells insígnia de la cultura a Mallorca, com també ho eren els seus centres a Menorca i a Eivissa. Una part de la seva programació, com les projeccions regulars de pel·lícules no comercials, no s’ha recuperat mai a escala de públic en general.

Amb la posterior fusió bancària i la desaparició de la Caixa de Balears, l’immoble del carrer de la Concepció va passar a ser responsabilitat de l’actual Caixabank. Aleshores ja pertanyia a l’empresa Atela Inversiones. Caixabank, segons indica l’entitat d’estralvis, el que fa es continuar abonant-ne el lloguer corresponent, fins al termini, fixat per al 2030. No s’han reprès les activitats, perquè això requeriria l’execució de les obres necessàries. La Fundació Sa Nostra, però, sí que continua amb activitat des del 2023 a la seva nova seu de Can Tàpera, a la zona de Sant Agustí de Palma. S’hi fan cursos de divulgació, concerts i conferències, i programes en matèria d’educació, acció social i medi ambient.

Futur de la Sala Augusta

Si l’Assistència i el Patronat fa decennis que es deixaren de fer servir com a escenaris, passa el mateix amb el que fora el Teatre Balear, a la plaça del Rosselló a Palma, a tocar del mercat de l’Olivar. No s’ha de confondre aquest espai amb un altre pràcticament amb la mateixa denominació, el Teatre Circ Balear, que va existir fins al 1900 a l’actual Hort del Rei, fins que els edificis existents es varen esbucar per recuperar l’espai com a zona verda.

El Bingo Teatro Balear, la denominació que s’assenyala a la façana, es va inaugurar com a espai escènic el 1909 i va ser propietat de Josep Tous Ferrer, empresari polifacètic, ben igual que el també desaparegut teatre Líric, a aquella mateixa zona de l’Hort del Rei. La seva programació va ser també molt variada: teatre en català i en castellà, companyies mallorquines i de l’exterior i, després de la Guerra Civil, estrelles del panorama de l’època com Mary Santpere, Juanita Reina, Lina Morgan i Sara Montiel. Una peculiaritat del Balear varen ser les funcions de circ, que es feien tot coincidint amb les festes de Nadal.

Els teatres es transformaren en cinemes, i els cinemes, amb la irrupció del vídeo domèstic, en espais de joc: a començament dels anys 80 va passar a ser una sala de bingo. Un nou projecte va ser la seva reconversió en el Gran Casino Teatro Balear, però l’Ajuntament de Palma denegà el permís per a les obres, i allò va anar a parar als jutjats. Molt recentment, el Nadal del 2025, Última Hora anunciava l’adquisició de l’immoble per recuperar les seves funcions escèniques, si bé com a cafè-teatre.

El Teatre Municipal Catalina Valls, al Passeig Mallorca de Palma, als baixos de l’edifici Miquel dels Sants Oliver o palau de la Premsa, està tancat des del setembre del 2022, quan, assenyala Cort, es detectaren “deficiències en el sistema antiincendis”. Es va construir en la primera meitat dels 60, com a compensació al municipi per haver cedit el solar a l’Associació de la Premsa. Es va fer servir com a cinema, fins que, als anys 80, es va sotmetre a reforma i es va reinaugurar el 1994, ja com a teatre municipal. Aleshores era l’única sala de propietat consistorial i es dedicava, sobretot, a les actuacions de les companyies mallorquines. En afegir-se dos espais municipals més, cada un fou batejat amb el nom d’una personalitat de l’escena illenca: Catalina Valls, Xesc Forteza –a la Calatrava– i Maruja Alfaro, el Mar i Terra, a Santa Catalina.

L’Ajuntament de Palma ha tret a licitació, aquest mateix 2026, la proposta de remodelació, amb un pressupost base de 199.901 euros i una durada de 31 mesos, en tres fases: la redacció d’un avantprojecte, l’elaboració del projecte bàsic i la licitació de les obres. Però la concessió va quedar deserta. Ara, Cort preveu “reiniciar el procés en el termini de temps més breu possible”.

La Sala Augusta, al carrer Arraval de Maó, du sense activitat 23 anys: des del 2003. Data del 1947. Va ser centre catequístic i cinema fins que el va adquirir l’Ajuntament i el va reformar. És un espai relativament petit, amb capacitat per a 230 espectadors, si bé, segons el Cens d’espais escènics, amb l’equipament necessari per a activitats teatrals i musicals.

Fa 15 anys –des d’un concurs d’idees convocat el 2011– que s’arrossega la projectada transformació de la Sala Augusta en seu del Conservatori de Música i Dansa a Maó, que no en té de pròpia. De moment, però, les classes s’imparteixen al claustre del Carme, que comparteix amb altres entitats culturals i educatives. El 2019 se’n va fer públic el projecte d’execució, amb un pressupost de 7,9 milions d’euros. Tot i que l’espai és municipal, l’ensenyament musical és una competència del Govern.

Ara bé, tal com va publicar l’ARA Balears, el 2022 la Conselleria d’Educació ja havia obert dues licitacions, que varen quedar desertes. Finalment, es descartava que el Conservatori s’ubicàs en aquest espai, així que s’ha obert una nova incògnita: quina serà la destinació definitiva de la Sala Augusta.

Són espais culturals, en la seva pràctica totalitat, amb un valor patrimonial significatiu, el passat dels quals forma part de la memòria dels illencs, que hi assistiren a espectacles o a balls, hi descobriren artistes i hi compartiren experiències. Algunes de les veus consultades opinen que convindria plantejar-se tornar-los a donar vida, abans d’embarcar-se en noves aventures.