Premis Ciutat de Barcelona, un oasi de cultura i ciència en precampanya electoral
Ada Colau lliura els catorze guardons en un acte que reivindica “reinventar el futur”
BarcelonaVespre de treva preelectoral al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, escenari aquest dimecres de la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona, en catorze categories culturals, artístiques, científiques i educatives. Entre els premiats ha predominat l’agraïment i la reivindicació assenyada, més divertida en el cas de la companyia de circ Los Galindos perquè Marcel Escolano ha capgirat el premi amb forma de B i l’ha convertit en unes manilles en el moment més disruptiu d’un acte en què el duo Tarta Relena ha escampat la màgia en un parell d’intervencions musicals. A la foto final, tothom somreia mentre rebia un aplaudiment ben merescut. “Sou el millor exemple que la ciència i la cultura són eines molt poderoses per transformar la vida i construir una societat millor”, havia dit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un parlament de benvinguda en què també ha posat en joc conceptes com “innovar” i “reinventar el futur”.
Treva preelectoral, dèiem. La precampanya està sent especialment intensa a la capital catalana, amb candidats que aprofiten carrers, despatxos, micròfons i vídeos de TikTok per fer-se valer com a depositaris de l’alquímia que al maig els transformarà en els millors alcaldes del món mundial. Tanmateix, la brega dialèctica ha entrat en mode pausa, almenys durant un parell d’hores, i tot eren bones cares al Saló de Cent. Això sí, amb Jaume Collboni assegut entre el públic: el candidat del PSC va baixar del pont de comandament municipal per poder dedicar cos, ànima i retòrica a preparar la campanya. La imatge era si més no curiosa: Collboni assegut entre el poble en un banc ben atapeït mentre companys seus al grup socialista com Albert Batlle continuen ocupant el banc senyorial que correspon a l’equip de govern al costat (o ben a prop) de l’alcaldessa. Per cert, a mitja cerimònia Collboni s’ha fet fonedís. La política municipal barcelonina, el musical.
Colau, tot i la contenció pròpia de la cerimònia, no ha deixat passar l’oportunitat de fer un sintètic balanç de la seva acció de govern. Tampoc s’ha estat de marcar perfil jugant el comodí de Gramsci, el marxista italià, perquè, ha dit Colau, “vivim un moment gramscià” en què mentre no mor el vell ni arriba el nou “sorgeixen monstres” com “l’extrema dreta”, “la guerra”, “el colonialisme” i un “sistema econòmic neoliberal insostenible”. Vist el panorama, l’alcaldessa ha recordat que “l’aposta per la cultura i la ciència no és conjuntural”.
Una mostra que els Premis Ciutat de Barcelona s’adapten als temps és el guardó en cultura digital i audiovisual atorgat per primera vegada a un videojoc, Endeling. Extinction is forever, de Herobeat Studios, que incorpora preocupacions mediambientals. Tot i ser a l’Ajuntament, ha tingut un bon detall Javier Ramello, de Herobeat, que ha donat les gràcies al suport de l’Institut Català d’Empreses Culturals (de la Generalitat), i més concretament a la directora de l’Àrea de Cultura Digital, Marisol López.
Un dels parlaments més aplaudits ha sigut el d’Elena Orte, de l’estudi Suma Arquitectura, premiat per l’edifici de la Biblioteca Gabriel García Márquez: “El premi és poder veure els veïns disfrutant del seu palau de la lectura”. I en un acte prou àgil, Esteve Miralles, premi de literatura catalana, i Jordi Coca, d’assaig, han aportat emoció recordant referents: el primer, Vicenç Pagès Jordà, Josep Maria Benet i Jornet, David Vilaseca, Jordi Castellanos i la revista L’Avenç, i Coca, un reguitzell de noms que ha culminat amb Pasqual Maragall, Eulàlia Vintró i Maria Aurèlia Capmany.
Tots els Premis Ciutat de Barcelona 2022
Premi d'audiovisuals i cultura digital
Per al videojoc Endling – Extinction is Forever, de Herobeat Studios, per la seva qualitat visual i sonora al servei d’una història sensible i emotiva. Per l’encert de posar el canvi climàtic, l’ecologisme i fins i tot les cures al centre de la narrativa i incorporar-los així al món dels videojocs.
Premi d'arts visuals
Per al projecte FOC, promogut per Córdova, Jokko Collective i Cchhoorroo, per la seva capacitat de materialitzar un canvi de paradigma en les arts visuals mitjançant relacions interdisciplinàries, convertint-se en un lloc on conflueixen línies de pensament i acció antiracistes, queer i intergeneracionals.
Premi d'arts escèniques
Per a la companyia Los Galindos per MDR – Mort de riure, per crear un espectacle de circ radical i imaginatiu, que reivindica el carrer i els espais no convencionals com a escenaris que cal reconquerir. "Celebrem la possibilitat de poder-nos posar en qüestió. Posar en qüestió l'arbitrarietat de la Justícia, però també a nosaltres mateixos", ha dit en el discurs d'agraïment, Marcel Escolano, de Los Galindos.
Premi de música
Per a Tarta Relena, Cocanha i Los Sara Fontán, pel projecte 4132314, presentat a la sala Paral·lel 62, dins del Festival Grec, el 8 de juliol. El jurat valora l’excel·lència artística i musical, el caràcter col·laboratiu i experimental de la proposta i el vincle que estableix amb la memòria popular de les treballadores mitjançant els cants i l’imaginari sonor de la fàbrica Fabra i Coats, i per extensió de les fàbriques tèxtils. En recollir el premi, han fet l'agraïment en català, gallec i occità.
Premi de literatura en llengua catalana
Per a la novel·la El meu amic, d’Esteve Miralles, publicada per Angle Editorial, per haver entrellaçat una història personal amb el retrat social i polític de la Catalunya de les darreres dècades mitjançant un àgil joc narratiu i una depuració d’estil exemplar.
Premi de traducció en llengua catalana
Per a Josefina Caball per la traducció d’El color porpra, d’Alice Walker, publicat per Proa, per l’estil fresc i viu i per la versemblança i l’atreviment de l’aposta lingüística a l'hora de traduir aquest clàssic de la literatura afromamericana.
Premi de literatura en llengua castellana
Per a Lo demás es aire, de Juan Gómez Bárcena, publicada per l’Editorial Seix Barral, pel risc formal de l’obra, que aconsegueix condensar en les vides anònimes d’un petit poble les experiències, les contradiccions i els anhels més universals.
Premi Agustí Duran i Sanpere d'assaig, humanitats i història de Barcelona
Per a El teatre de Shakespeare en el seu context, de Jordi Coca, publicat per Edicions de 1984 i Edicions Institut del Teatre, una aportació destacada que ofereix una lectura innovadora i desmitificadora d’un dels grans autors de la literatura universal a partir de la consideració de la seva obra en el context històric en què va ser creada.
Premi d'arquitectura, urbanisme i disseny
Per a Suma Arquitectura (Elena Orte i Guillermo Sevillano), arquitectes de la Biblioteca Gabriel García Márquez, de Sant Martí de Provençals. un projecte que resol els aspectes materials, ambientals, espacials i urbans d’un programa bibliotecari complex i innovador, que dona un servei social, cultural i educatiu al barri més enllà de les tipologies habituals.
Premi d'educació
Per a l’Associació Punt de Referència pel projecte Referents, per la seva capacitat de generar vincles i espais de seguretat emocionals, lingüístics i socials amb els joves extutelats, des del compromís ciutadà i l’acompanyament educatiu.
Premi de cultures populars i comunitàries
Per a l’espectacle EN5D, de l’Esbart Ciutat Comtal, per la producció d’una proposta valenta, amb una mirada innovadora de la dansa tradicional i d’arrel.
Premi de ciències ambientals i de la terra
Per a Pedro Cermeño i Carmen García-Comas de l’Institut de Ciències del Mar CSIC, pel treball Post-extinction recovery of the Phanerozoic oceans and biodiversity hotspots, que proposa un canvi de paradigma en el coneixement de l’evolució i la recuperació de la biodiversitat marina després de les extincions en els darrers 500 milions d’anys.
Premi de ciències experimentals i tecnologia
Per a Marta Villegas, investigadora principal del grup Life Sciencies – Text Mining del Barcelona Supercomputing Center, per la construcció i el desenvolupament dels models de processament de llenguatge natural per al català i el castellà, AINA i MarIA, respectivament, que representen un pas decisiu en la preservació del patrimoni lingüístic d’ambdues llengües en l’espai d’internet, així com un avenç en les tecnologies del llenguatge.
Premi de ciències de la vida
Per a Elvan Böke, pel treball titulat Oocytes maintain ROS-free mitocondrial metabolism by suppressing complex I, publicat a la revista Nature, per la seva contribució en el coneixement fonamental de la biologia cel·lular i el seu impacte en la investigació sobre fertilitat femenina i que obre nous camins de recerca en diferents camps.