PalmaLliure de Montjuïc.- Si ens varen agradar, seduir i fer pensar dues pel·lícules tan inoblidables com La soga, d’Alfred Hitchcock, o Delictes i faltes de Woody Allen era pràcticament impossible que no ho fes la mare i pare d’ambdues, el Crim i càstig de Fíodor Dostoievski, a partir de la traducció de Miquel Cabal. La dificultat era una altra, con és ara què eliminar-ne i com fer-ho. Pau Carrió, després de les adaptacions d’Enric V o Hamlet, es llança de bell nou amb un clàssic immens, en tots els sentits, l'origen del qual, a més a més, és als antípodes de la dramatúrgia. Feina per partida doble, o triple, si tenim en compte que també exerceix de director de la funció, encapçalada per l’actor fetitxe del director, Pol López. L’escenari, situat en el lloc on habitualment hi ha els espectadors i els espectadors on habiten els actors és una gran plataforma amb un plàstic presidint el minimalista decorat que signa Sebastià Brosa. És clar que Carrió s'ho juga tot en la força, detalls i registres de la interpretació. Deu actors per a catorze personatges i una pregunta per dilucidar si algú està beneït per impartir radical justícia en un context en què les relacions familiars tenen un rol prou important.
Pau Carrió ha optat per estructurar la narració com un duel entre els dos protagonistes principals, sense obviar la conjuntura dels altres personatges, la circumstància i l’atmosfera dels fets, ni tampoc transgredir l’època, però al mateix temps propiciant una lectura intemporal de tot plegat. El punt culminant el trobam en el fil conductor, que va apareixent intermitentment, fins a arribar a l’esplendorós final, que tampoc no posa llum a la pregunta que planteja la filosòfica raó de ser de la història.
Quatre hores de representació, amb un poderós Pol López com a Raskólnikov, que no deixa l’escenari ni un sol segon, contra una brillant i subtil Míriam Iscla interpretant el comisari Porfiri Petrovna. Gran mèrit, la marató de Pol López, però el duel, l’autèntic duel sobre l’escenari, queda empatat, caminant tot el temps sobre el filferro de l’excel·lència, ben acompanyat per la resta, Carlota Olcina, Francesca Piñón, Oriol Guinart, Óscar Rabadán, Marc Rodríguez, Maria Rodríguez, Albert Prat i Roser Batalla. Aquest filferro és també el que dona suport a la història, el que manté la tensió en tot moment, que no es nota a faltar quan desapareix i fa goig quan torna sorgir.
