La poesia, una arma quixotesca i noble

PalmaDavant la situació de persecució i d’arraconament que està patint la llengua catalana a les Illes Balears des que el president José Ramón Bauzá va arribar al poder, l’editorial menorquina Arrela ha impulsat un projecte per “articular una resposta davant de tantes agressions”, en paraules d’Ariadna Ferrer, responsable d’Arrela juntament amb Guillem Alfocea. El projecte, de naturalesa literària perquè “la literatura permet comprometre’s i ajuntar molta gent al voltant d’un mateix compromís”, té el títol genèric de Versos per la llengua, i ha donat com a resultat tres antologies poètiques que apleguen una variada plètora de poetes menorquins, eivissencs, formenterers i mallorquins. En el seu conjunt, el projecte ha gaudit de la participació desinteressada de 179 autors.

Després que l’estiu passat aparegués Versos per la llengua. Cinquanta-una veus poètiques de Menorca, prologada per Miquel Àngel Maria, i que al novembre fos el torn de Versos per la llengua. Trenta-cinc veus poètiques d’Eivissa i Formentera, prologat per l’escriptor, músic i lingüista Isidor Marí, tot just ara acaba de publicar-se Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca. En aquesta ocasió, el pròleg està escrit per l’actor Toni Gomila, col·laborador d’aquest diari, i el volum es completa amb les il·lustracions de l’artista mallorquí Biel Noguera. El llibre, disponible a un preu ben assequible i popular, costa onze euros, dos dels quals es destinaran, com a donatius, a l’Obra Cultural Balear.

Noble i quixotesc

El propòsit de l’editorial Arrela era “fer un llibre intergeneracional i divers en estils i en propostes poètiques, pensat i concebut en un sentit prou clar: la defensa de la nostra cultura i llengua, perquè escriure en català no és res més que l’opció natural d’aquells que tenen aquesta llengua com a pròpia”.

Des d’un punt de vista pragmàtic, Versos per la llengua pot semblar un projecte una mica il·lús i anacrònic. Al capdavall, la idea de defensar-se, amb una col·lecció de poemes, d’unes agressions fetes amb tots els instruments de la política, de l’economia, dels tribunals i dels mitjans de comunicació de masses té ressonàncies quixotesques, en el sentit més somiador i noble de la paraula. Els responsables de l’editorial Arrela són conscients de “la utilitat limitada” d’aquesta trilogia poeticoreivindicativa. “Sabem que això és un granet d’arena en una platja molt llarga on molta gent està fent moltes coses”, diu Ariadna Ferrer. “Ara bé: aquests llibres també són una manera de fer visible que la literatura serveix per lluitar contra allò que no és just”. Ferrer i Alfocea consideren que “les decisions que s’estan prenent en matèria cultural i lingüística validen aquest poemari com una de les respostes possibles”.

En aquest sentit, recorden també que la poesia, tot i ser un gènere minoritari, “ha estat al llarg de la història fortament lligat a l’anhel popular i als referents de l’ideari col·lectiu dels pobles”, i que, malgrat tot, la poesia i la literatura en general continuen sent determinants en la configuració de les identitats col·lectives i en la seva expressió. Toni Gomila ho resumeix en una frase del pròleg: “Els imperis saben que per convèncer és molt més poderosa la paraula que la força de les armes, per això més enllà de la dominació militar intentaran difondre els valors culturals”.

Riquesa temàtica i estilística

Inevitablement, un volum que recull poemes de noranta-tres veus poètiques diferents és ric quant a temes i estils i desigual quant a la qualitat dels textos. La nòmina dels autors participants és d’una pluralitat exhaustiva: n’hi ha de joves (Laia Martínez López, Lucia Pietrelli, Glòria Julià) i de més veterans (Àngel Terron, Antoni Vidal Ferrando, Hilari de Cara), de coneguts i de desconeguts... Quant als temes, té una presència considerable, com és lògic, la reivindicació politicocultural i lingüística (per exemple, en els poemes de Joan Guasp, Maria Antònia Massanet, Carles Rebassa i Pere Rosselló Bover). També hi ha poemes amorosos, metaliteraris, amb una glopada d’humor satíric i de descripció del paisatge.

La riquesa de veus aplegades al volum demostra que, en la cultura i la literatura catalanes de les Illes Balears, tot és viu i normal, excepte l’actitud d’aquells que estan obsessionats a arraconar-les i convertir-les en un residu folklòric. A la nota que tanca el volum, els editors citen una famosa frase d’Ovidi Montllor. Diu el cantautor alcoià: “Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català; és la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s’escrigui i es pensi”. Reivindicant la llengua pròpia del país, la trilogia de Versos per la llengua també reivindica totes les llengües i totes les cultures amenaçades d’arreu del món.