Plensa escampa els seus caps per la ciutat belga de Mons

Mons (Bèlgica)Un dels artistes catalans més internacionals, Jaume Plensa, continua instal·lant obres monumentals arreu del món. Aquest juliol, en el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, ha inaugurat l'exposició Quelcom sagrat, que ocuparà fins a l'octubre alguns dels espais públics més icònics de la ciutat belga de Mons, com la Grand Place, l'església col·legiata de Santa Waltrude o els jardins de l'Ajuntament. "Els museus són uns espais extraordinaris, però s'han anat convertint en inaccessibles intel·lectualment per a molta gent. Trobo que treure l'art al carrer i intercanviar-lo amb la gent és molt bonic", destaca Plensa en una trucada telefònica amb l'ARA.

En aquest sentit, l'escultor ha volgut tornar a reivindicar el que "sempre" ha defensat, que "els parcs, les places, els carrers o els prats són grans llocs per intercanviar idees". I, a la ciutat valona, Plensa i el Museu de Belles Arts de Mons han pogut "instal·lar peces molt emblemàtiques i interessants" en llocs comuns i als edificis tradicionals de poder religiós i polític. "També són espais de comunitat a nivells molt diferents, des de la plaça, on la gent va a fer una copa, fins a l'església, on es fa missa o se celebren casaments", apunta l'artista barceloní.

Ara bé, què els provoca als passavolants que topen amb les escultures de Plensa? "Tinc amics que els agrada i amics que no, com sol passar, però jo trobo que són molt inspiradores", respon el Marc —prefereix no dir el cognom—, un dels jardiners que s'encarreguen de regar i tallar la gespa de l'obra de l'Ajuntament. Es tracta dels homes a la gatzoneta característics de Plensa que, en aquest cas, s'abracen a un arbre, com si la naturalesa els brotés d'entre les cames. "Em fa pensar que nosaltres ens adeqüem a l'entorn natural on creixem com podem, i l'intentem domesticar perquè ens faci profit. De fet, la vida és com un jardí", conclou l'operari públic.

A l'església més imponent de la ciutat, Plensa ha penjat dos caps gegants que semblen fets de filferro i que fan el símbol de demanar silenci. Fa la sensació que són mig invisibles i a l'alçada del coll es van esfilagarsant, com unes figures fantasmals a mig desaparèixer. També hi ha tres cares de noies fetes d'alabastre que es miren entre elles. "Desconec si són obres catòliques, però tant és. Potencien aquesta mena d'espiritualitat màgica que transmeten els edificis religiosos", diu un voluntari de l'església, Noel Spitaels.

L'obra principal es troba a la Grand Place de Mons. L'escultor català hi ha col·locat tres dels seus caps gegants de dones amb els ulls tancats i amb el rostre inanimat. Estan fetes de ferro forjat i fan uns set metres d'alçada. "El que és veritat és que no passen desapercebudes, són gegants i les han posat al mig, canvien la nostra plaça", constata escèptic un adolescent —no vol dir el nom— que comparteix una cigarreta amb un amic en una cantonada de la Grand Place. "És curiós, són escultures gegants amb el cap estirat i aixafat, com una foto mal ampliada", afegeix l'altre.

De fet, Plensa assegura que aquest és un dels efectes que vol provocar. Força la trobada de la gent amb les seves obres de grans dimensions i, encara que en siguin detractors, es veuen obligats a confrontar-s'hi. "La gent de Mons s'acostumarà a veure tota aquesta bellesa en el seu dia a dia i quan retirin les obres les trobaran a faltar, notaran el buit enorme. Serà el més interessant, i per això dic que l'exposició comença quan s'acaba", remarca Plensa.