‘Pitjar’ i ‘prémer’: cosa fina o grollera, segons el parlant

Palma“Premeu!”, deien amb una determinada freqüència Montse Guallar i Àlex Casasnovas, com a presentadors del mític programa de TV3 Amor a primera vista, a mitjan anys noranta. A l’hora de la seva emissió, i en l’època daurada de la televisió, tots els de la casa s’asseien a la saleta per veure si els concursants congeniaven i, finalment, s’emparellaven. El funcionament del concurs feia necessari que els participants, en un moment determinat, haguessin de pitjar un botó. Això ho feien després del crit impetuós de “premeu!”, de Guallar i Casasnoves. Si era a una casa mallorquina on tothom passava la vetlada seguint el programa, sempre hi havia qualcú, normalment un major, que deia: “Ja hi fa, garrit, això que diuen els catalans per la televisió! No em pensava que fossin tan bruts, perquè a ca nostra prémer sempre ha estat cagar!”.

Diferents usos. En aquella època, que ara pot semblar llunyana, encara hi havia persones que se sorprenien dels diferents usos que a una banda i a una altra del territori catalanoparlant es donaven a un mateix terme. A l’acció d’exercir pressió amb la mà sobre un cos o objecte (com, per exemple, el botó d’una màquina o la tecla d’un teclat d’ordinador) a Mallorca en diuen (o en deien?) ‘pitjar’, mentre que al Principat en diuen ‘prémer’. El comentari del padrí o la padrina mallorquina, fet amb un toc de befa i una mica de catalanofòbia, però, no deixava de dir una gran veritat. No és que els catalans fossin bruts, grollers o malparlats en sortir per la televisió pública. De fet, cap principatí interpretava que les paraules dels cèlebres presentadors i alhora actors fossin grosseres, perquè en aquell context era la paraula que tocava utilitzar. Ara bé, a Mallorca la cosa canviava, perquè el significat més estès de ‘prémer’ –i que gairebé just s’utilitzava en aquest sentit–, era el que recull el Diccionari català-valencià-balear, i que diu així: “Fer esforços per evacuar el ventre”.

“Prem fort!”. Qui no ha sentit a dir mai a uns pares, en l’època del creixement de l’autonomia personal i del control dels esfínters, dirigint-se a un infant assegut a un orinal o a la tassa del vàter, “prem fort i et sortirà el cagalló!”? Tanmateix, el DCVB és l’únic diccionari que recull aquest ús del verb ‘prémer’. Això no ho fa cap diccionari normatiu. Tant el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans com el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineixen ‘prémer’ com “agafar (un cos) entre dos o més que tendeixen a acostar-se i, per tant, a comprimir-lo”.

Amor perdut de vista. D’Amor a primera vista ja n’han passat anys, i de poc ençà, arreu dels territoris de parla catalana, en lloc d’utilitzar ‘pitjar’ o ‘prémer’, han guanyat terreny les formes incorrectes d’apretar* i donar-li*. Si la primera és un barbarisme, perquè és un mot pres de la llengua castellana, sense que n’hi hagi necessitat, la segona forma és una estructura calcada també del castellà. En aquest idioma és habitual, per exemple, dir “dale a la tecla F11 para salir de pantalla completa”. De tant de sentir-ho a dir, són moltes les persones que han reproduït erròniament aquesta expressió en català. Però, vaja, a un botó d’una màquina o a una tecla d’un ordinador, per fer-lo anar, no li hem de donar res. Senzillament l’hem de pitjar o prémer.

‘Esprémer’ i ‘assucar’. Encara hi ha, però, un altre verb que es relaciona amb ‘prémer’, perquè ‘esprémer’ és “prémer fortament (una cosa) per fer-ne sortir el suc”. Per exemple, es pot dir “si les esprems, aquestes taronges són bones per fer-ne suc”. Un verb que ha caigut en desús és el d’assucar, just recollit pel DCVB, i que, pronunciat atsucar, vol dir també treure el suc d’alguna cosa. Aquest és un verb que també es pot utilitzar en sentit metafòric: “És ben hora que comencis a fer feina i guanyis doblers, perquè m’has assucat tots els estalvis que tenia”.