Toni Gelabert: “Parlar català em sumà punts per ser protagonista d’una telenovel·la argentina”

PalmaPer a l’actor Toni Gelabert, la fonètica manacorina ha estat la base des de la qual ha accedit a altres maneres de parlar d’arreu del món. És un dels protagonistes de la sèrie Argentina, tierra de amor y venganza, una gran producció del canal argentí El Trece que s’estrenarà d’aquí a poc. Va fer el càsting des de Madrid, on estudiava Arquitectura, i l’abril passat va partir cap a Buenos Aires. Després de viure i fer-hi feina durant set mesos, ha tornat a Manacor per passar-hi les festes de Nadal.

Com és el paper que interpretau?

— Interpret un jove argentí que, després de viure uns anys a Barcelona, torna al seu país un cop ha acabat la dictadura militar, als anys vuitanta. Ell i els seus familiars cerquen sa mare, que és una de les persones que el règim va fer desaparèixer estant embarassada. Suposadament haurien donat en adopció la meva germana petita a famílies afins al règim, i la meva padrina en la ficció és una mare de la Plaza de Mayo. Com que jo faig veure que torn d’Espanya, se suposa que m’he empeltat de la manera de parlar castellà que tenen a la Península. El meu personatge, però, també ha adquirit expressions en català. Els responsables de la telenovel·la m’han donat llibertat per potenciar aquest caire, i jo ho he aprofitat. Així, hi ha escenes en què dic “uep!” o “gràcies”. Va passar una cosa curiosa: hi havia una escena en què el meu personatge se’n va de viatge, i els seus amics li han de dir adeu. Estava previst que ho fessin cantant una cançó determinada, però al final no va poder ser per qüestió de drets d’autor. Aleshores jo vaig proposar als responsables de la sèrie que els meus amics em cantassin L’hora dels adeus. El resultat és que s’emetrà una escena en què uns actors argentins canten en català la lletra d’una cançó apresa de memòria. La veritat és que jo tenc apreci a aquesta cançó, perquè durant molts d’anys, sent monitor, l’he cantada al grup d’esplai de Crist Rei de Manacor.

Ha estat fàcil imitar el parlar dels argentins?

— M’ha estat molt bo de fer. Me’n vaig anar a l’Argentina el mes d’abril de l’any passat i, quan feia dues setmanes que hi era, ja se m’havia aferrat la cançoneta. Com és natural, la meva fonètica és manacorina, però això no és cap impediment per adquirir altres maneres de parlar i d’interpretar. De fet, això és positiu perquè tens més registres. La setmana passada vaig ser a Barcelona per gravar un anunci de Nocilla, i ho vaig fer en català estàndard, procurant que les vocals neutres fossin més suaus, així com una especialista em va indicar. Per ventura un actor català de Barcelona no tindria la mateixa facilitat a l’hora d’interpretar un personatge mallorquí. Quan faig veure que som argentí, passa una cosa semblant. T’hi has d’adaptar i has d’imitar la seva manera de parlar. Després de viure-hi set mesos, quan he tornat a Mallorca ara fa dues setmanes, m’he sorprès de veure com de manera expontània em sortien paraules i expressions argentines.

Deveu haver après molt de la història recent de l’Argentina...

— Moltíssim. Tot d’una que vaig saber que m’agafaven per fer-hi feina, vaig començar a amarar-me de la història d’aquest país. Vaig llegir llibres i vaig mirar documentals... A més, un cop vaig a ser a Buenos Aires, actors que feien feina amb mi tenien familiars o coneguts que patiren la repressió. Les històries que m’han contat m’han impactat molt. A més, parlam de fets que són relativament recents, dels anys vuitanta, i hi ha persones que han patit moltíssim. La trama d’Argentina, tierra de amor y venganza tracta moltes altres qüestions, com la lluita per la diversitat afectiva i sexual, l’expansió de l’epidèmia de la sida durant aquells anys o la lluita contra la violència masclista. Jo em sent molt a prop del meu personatge. Li diuen Toni, com a mi, i a son pare li diuen Pedro, com a mon pare. Tots dos sabem parlar en català, i que jo fos catalanoparlant va sumar molt de punts per ser un dels protagonistes de la telenovel·la. Heu de tenir en compte que interpret un argentí que ha viscut a Barcelona i que a la vegada és net d’un català emigrat a l’Argentina als anys quaranta. Una altra cosa que em fa sentir a prop d’Antonio és que forma part dela comunitat LGTB.

Us ha sabut greu deixar Arquitectura?

— Gairebé tenc fins a tercer del grau d’Arquitectura. Va coincidir que al moment de les proves de càsting era quan tenia els exàmens a la Universitat Politècnica de Madrid. Varen ser unes setmanes molt intenses, però tot va sortir bé: vaig aprovar els exàmens i, tot i el càsting desbaratat que vaig fer per Zoom, m’agafaren com un dels protagonistes. No ho vaig dubtar ni un moment, perquè la vida és fruit de les decisions que prenem. En aquella temporada jo havia vist la pel·lícula Everything Everywhere All at Once [Tot a la vegada a tot arreu], que precisament va d’això, de si les decisions són encertades o no. Crec que em va influir. Ara, la carrera d’Arquitectura està començada i aparcada. Ja veurem què passarà. El 26 de febrer me’n torn a l’Argentina, perquè la sèrie começarà a emetre’s pel març. Són 125 capítols i farem molta feina per promocionar-la durant setmanes o, fins i tot, mesos.