Palma no serà Capital Europea de la Cultura 2031
Càceres, Granada, Las Palmas de Gran Canaria i Oviedo són les ciutats finalistes espanyoles
PalmaPalma no serà Capital Europea de la Cultura el 2031. Les ciutats seleccionades pel comitè d’experts internacional són Càceres, Granada, Las Palmas de Gran Canaria i Oviedo, segons ha anunciat aquest divendres Tanja Mlaker, presidenta del comitè. Palma n'ha quedat exclosa.
El comitè està format per deu experts independents: vuit designats per les institucions europees implicades en la Capitalitat Europea de la Cultura i dos designats pel Ministeri de Cultura espanyol. Els membres han valorat les nou candidatures presentades, entre elles les de Burgos, Palma, Jerez de la Frontera, Potries i Toledo.
Mlaker ha destacat la “passió i el compromís” de totes les ciutats participants i ha recordat que les finalistes disposen de nou mesos per perfeccionar les seves propostes. El comitè es tornarà a reunir al desembre per decidir quina ciutat s’endurà el títol.
La capital balear no ha aconseguit passar aquest primer cribratge, tot i els esforços de l’equip local per mostrar el potencial cultural i patrimonial de Palma. Les ciutats seleccionades continuaran competint amb un enfocament renovat i millores concretes en els seus projectes culturals, amb l’objectiu de consolidar-se com a destinacions europees de referència.
Malgrat no haver-se seleccionat, la candidatura de Palma, coneguda com a ‘Palma 2031’, ha estat un dels projectes més visibles del darrer any en esdeveniments culturals i institucionals, amb la implicació directa del batle, Jaime Martínez, i de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament. L’estratègia pretenia transformar la ciutat a través de la cultura, amb un projecte que s’ha volgut presentar com a participatiu i amb visió de llarg termini.
Antoni Riera, coordinador de la candidatura
La redacció del projecte va ser coordinada per l’economista Antoni Riera, i es va presentar públicament el 9 de desembre passat. Riera, director de la Fundació Impulsa i coordinador de la Mesa de sostenibilitat del Govern, ha estat l’encarregat de dirigir les meses d’experts i de preparar el dossier de 60 pàgines que havia de lliurar-se abans del 19 de desembre, termini de la primera fase de presentació.
Fonts de l’Ajuntament assenyalen que Riera no ha percebut remuneració pel seu paper, mentre que els 24 membres de les dues meses han rebut 600 euros cadascun per la seva participació en vuit reunions presencials. El projecte preveia mobilitzar 48,5 milions d’euros entre el 2026 i el 2031, amb inversions globals vinculades a la candidatura que podrien arribar als 275 milions d’euros, incloent-hi la reconversió de l’edifici de Gesa, el nou centre d’interpretació de la ciutat i la creació de la Fundació Palma 2031, amb direcció artística independent i mecanismes de transparència.
Implicació ciutadana i crítiques
Tot i que l’equip de govern ha insistit que la candidatura era un projecte “de tots i no sorgit d’un despatx”, diversos sectors de la ciutat, com la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, han criticat que la participació real ha estat limitada a la presentació del projecte i no a la presa de decisions. També hi ha hagut tensions amb el sector cultural: associacions d’arts escèniques i el Gremi d’Editors denuncien males pràctiques i falta de transparència, i no han tingut veu ni vot en la definició dels eixos de la candidatura.
Presentacions i ambaixadors
Durant l’any s’han duit a terme diverses presentacions del projecte, com la Fundació Miró i el teatre Mar i Terra, amb un fort component turístic. La candidatura tenia tres ambaixadors, tots homes: el músic Rels B; el director de l’Atlàntida Film Fest, Jaume Ripoll, i l’artista Jaume Plensa. La seva tasca, segons el batle, seria representar la ciutat i projectar la candidatura internacionalment.
El lema de la candidatura
L’estratègia cultural es resumia en el lema 'Mediterranean in motion', concebut com una proposta de transformació urbana i social més que com un calendari d’esdeveniments puntuals. El batle i els responsables del projecte han defensat que la candidatura pretenia reconvertir “el risc de desgast d’una ciutat en què el turisme ha derivat en pressió i tensions” en una “oportunitat” de desenvolupament cultural i econòmic.
Malgrat tota aquesta preparació i visibilitat, Palma no ha aconseguit superar el primer cribratge del comitè, i les ciutats finalistes espanyoles continuaran treballant durant els pròxims mesos per intentar guanyar la designació, que suposa un reconeixement europeu i un impuls important per a la projecció cultural i turística del territori.
Continuïtat
El batle de Palma, Jaime Martínez, ha assegurat que el Consistori continuarà els projectes de la candidatura a la Capital Europea de la Cultura per a 2031, malgrat no haver-se superat el tall de les quatre ciutats finalistes. "S'ha duit a terme una feina molt valuosa que ha posat de manifest que, amb nominació o sense, Palma és ja, de fet, una gran capital cultural, al Mediterrani, a Europa i al món", ha afirmat el màxim responsable a Cort.
En els pròxims dies, l'Ajuntament donarà a conèixer el contingut del projecte Mediterrani in Motion, amb el qual Palma ha optat a la Capitalitat Europea de la Cultura per a 2031, i que va ser exposat dimecres passat, davant el comitè d'experts europeus, a les dependències del Ministeri de Cultura, per part del coordinador de la redacció de la proposta, el catedràtic Antoni Riera.
L'ARA Balears ha demanat al Consistori pel cost econòmic de les accions publicitàries associades a la candidatura fins ara i no hi ha respost.
Cinquena vegada
La sotssecretària del Ministeri de Cultura, Carmen Páez, ha destacat que Espanya ha estat en quatre ocasions Capital Europea de la Cultura i el 2031 ho serà per cinquena vegada. Des que el 1985 la Comissió Europea va posar en marxa aquesta iniciativa, més de 80 ciutats han estat designades amb aquest reconeixement, entre elles Madrid (1992), Santiago de Compostel·la (2000), Salamanca (2002) i Sant Sebastià (2016).
L'anunci ha arribat després que, al llarg d'aquesta setmana, les nou ciutats preseleccionades hagin exposat els programes de les candidatures per albergar la capitalitat europea davant el comitè d'experts encarregats de la selecció.
La Capital Europea de la Cultura és un títol anual atorgat per la Unió Europea a una ciutat per destacar la diversitat cultural, promoure el diàleg intel·lectual i estimular el desenvolupament cultural, social i econòmic a llarg termini. La iniciativa, segons han subratllat els presents, va néixer com un procés de reflexió contínua per valorar la diversitat i les característiques comunes de les cultures europees. El procés per convertir-se en capital cultural s'inicia amb sis anys d'antelació i la designació formal té lloc quatre anys abans de l'any en què recau el títol.