Oratge, embat o celistre? Quin és per a tu el vent més refrescant?

Palma'Jota Marinera'. La lletra de la cançó diu que una dona marinera sempre mira d’on ve el vent. Aquesta jota, però, no especifica amb quina intensitat bufa l’aire. Si ho fa amb força o si, per contra, és un airet suau que just eixuga la suor del front, rep diferents noms arreu del domini lingüístic del català. En sentir parlar d’oratge, s’entén que fa un ventet que convida a passejar per vorera de mar.

Meteorologia. Segons el Diccionari català-valencià-balear, ‘oratge’ és sinònim de “vent, especialment si no és gaire fort”. Aquest és el significat més estès tant en les variants del català oriental, occidental, balear com valencià. Tanmateix, però, en un territori en concret, al País Valencià, el terme ‘oratge’ designa el temps o l’estat de l’atmosfera. És per això que l’espai destinat a la previsió meteorològica antigament a Canal 9 i en l’actualitat a À Punt es deia i es diu L’oratge. És evident que la recepció del senyal d’aquesta ràdio i televisió ha popularitzat aquest terme amb aquest significat en particular dins el territori estricte del País Valencià. Ara bé, quan els autors del diccionari Alcover-Moll en recolliren l’ús com a sinònim de temps atmosfèric, no el limitaren a aquesta àrea, sinó que també hi afegiren les comarques de Lleida i les Terres de l’Ebre. Es desconeix, en canvi, si és amb un o altre significat que l’expressió “quin oratge que fa per sa cussa encalçar es ca!” incorpora el terme. No hi ha dubte, però, que l’expressió és marcadament misògina, perquè es dona per descomptat que encalçar amb desig sexual just és cosa d’ells.

Embat, ‘imbatto’ i ‘limbat’. Si l’oratge impedeix que un banyista estengui la tovallola sobre l’arena i és a prop de migdia, és perquè probablement ha entrat l’embat. Així s’anomena el vent suau que, a causa de la insolació i de la diferència tèrmica, bufa de la mar cap a l’interior de la terra, i que, en el cas de Mallorca, és especialment significatiu a les badies. Algunes referències situen l’origen del mot ‘embat’ en l’italià imbatto, que al seu torn hauria nascut de limbat o imbat, que és la manera com els turcs anomenen el vent que procedeix de la mar.

Xibiu de platja. Basta escriure S’Embat a Google per comprovar la fortuna que ha fet aquesta expressió com a nom comercial. Amb el nom de S’Embat s’ofereixen des d’espais d’oci i festa a ses Covetes, a apartaments de lloguer vacacional a la Colònia de Sant Pere, passant un festival de música alternativa a Porreres o un gimnàs especialitzat en crossfit al polígon de Can Valero de Palma. I no s’ha de deixar de banda l’existència d’un vi de la Denominació d’Origen Pla i Llevant de Mallorca que també s’ho diu, S’Embat. Ara bé, caldria comprovar si tants de noms comercials han ajudat el jovent a saber quin és el significat real d’embat, al marge dels productes i serveis que s’hi comercialitzen. Perquè a la pregunta de “què saps què és s’embat, tu?”, per ventura la resposta més habitual serà del tipus “Ves si ho sé! Cada estiu hi vaig!”.

Retxilleres de portes. Si l’embat té connotacions estivals, les que acompanyen el terme ‘celistre’ tenen un caire més hivernenc. Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, ‘celistre’ és un “aire fred, acanalat, que passa per les obertures mal tancades”, i el DCVB el defineix com un “vent molt fred i penetrant”. En definitiva, les persones cerquen l’embat, mentre que eviten el celistre. Perquè aquest darrer és l’oratge que a l’hivern s’escola per dins les retxilleres de les portes i finestres mal tancades, cosa que fa incrementar la sensació de fred. A diferència d’embat, Google no atribueix gaires usos comercials al mot ‘celistre’. Just n’apareixen algunes referències a la premsa forana, com a Flor de Card, de Sant Llorenç des Cardassar, i a Cap Vermell, de Capdepera i Cala Rajada, on es planyen de com ha caigut en desús el terme en qüestió.