Javi Lustres i Pau Muñoz: "No volem fer un producte que generi doblers"

PalmaEl panorama cultural illenc, especialment entre el jovent, viu un boom d'artistes locals i esdeveniments autogestionats i organitzats amb la finalitat de mostrar i donar veu a aquesta escena. En el marc d'aquest auge de col·lectius i plataformes que fan xarxa i impulsen l'art a Mallorca ha nascut Hot Spot, un espai creatiu que el 10 de maig va dur a terme el seu primer esdeveniment de música en directe a Palma, amb un cartell d'artistes locals emergents. Els músics Javi Lustres i Pau Muñoz (Palma, 2005) són els artífexs d'aquesta iniciativa, que volen que agafi més força i connecti artistes.

Com neix el projecte? Què us va empènyer a crear-lo? 

— Javi Lustres: L’any passat vàrem tenir la idea de fer una discogràfica que donàs l’espai real que necessiten els músics per poder crear sense restriccions, on la finalitat no fos la imatge ni els doblers, sinó la qualitat. Paregut al que va fer Blue Note amb el jazz. Posteriorment, ens va semblar injust donar espai només a un sector de l’art, la música, i vàrem triar obrir-lo a qualsevol acte creatiu. Això va donar lloc a l’experiència creativa de Hot Spot.

— Pau Muñoz: La manca de passió generalitzada va ser el motor. Avui vivim en un món de microtendències i de falta de personalitat. Volem combatre això. Inspirar. Volem crear un procés de transformació: que el jovent torni a entrar en contacte amb la lectura, el cinema, la música… La creació. Que tornin a tenir un sentit crític i promoure un estil de vida lent, en contraposició a la rapidesa que es viu aquests dies. La gent cerca una vida amb sentit i és difícil avui dia. Trobar-la junts és la nostra finalitat. 

Us dedicau a alguna cosa paral·lelament? Us agradaria dedicar-vos al projecte exclusivament en un futur?

— P.M.: Jo som estudiant, faig el doble grau en Matemàtiques i Telemàtica aquí, a la UIB. De moment, estic ficat en una agència d'organització d'esdeveniments, (Panela!), com a part d'un grup on toc el baix. La idea seria poder-me dedicar a la música, sigui com a músic o amb Hot Spot. Però l'ideal seria compaginar ambdues. 

— J.L.: Vaig fer feina de professor de guitarra el curs passat, quan vaig fer 18 anys. Enguany m’estic centrant en els meus estudis d'Enginyeria Telemàtica –estic a segon– i en Hot Spot. Aquest estiu m’agradaria treballar per tenir més llibertat econòmica i fer encara més ambiciosa l’experiència que estam creant. D’aquesta manera, sí que m’hi vull dedicar professionalment, al projecte. Realment és una feina, però no s'hi sent. És ideal.

Com definiríeu Hot Spot i quins diríeu que són els valors que ho defineixen?

— J.L.: Hot Spot és una experiència creativa. És un projecte cultural, un estil de vida, una manera d’afrontar el dia a dia. És el que hauria de ser una marca del segle XXI, respectant passat, present i futur. Consideram que l’autenticitat es troba en el contacte amb el dia a dia. Realment, podríem dir que el que defineix aquest projecte és la passió, el sentit crític i l'autenticitat.

Quin objectiu perseguiu? 

— P.M.: Redefinir com la gent es relaciona amb l’art, que a l'actualitat es veu com a “no utilitari”. S’ha desprestigiat la necessitat real de l’art al dia a dia, i això ha provocat la progressiva desaparició del sentit crític, fet que provoca un augment de les tendències. Volem revertir aquest procés i que la passió pels detalls torni al cor de la gent.

Què significa el nom? Perquè vàreu decidir que fos en anglès?

— P.M.: Vàrem pensar Hot Spot com a 'punt calent'. Transmet aquesta idea de lloc on es duen a terme les accions que canvien realment el món, on hi ha una comunitat encesa, apassionada.

— J.L.: El nom en anglès el vàrem triar per un motiu principalment fonètic i visual. És agradable a l’oïda i la vista, i és fàcil de recordar. No renunciam a les nostres arrels mallorquines, les expressam per altres mitjans com les xarxes socials i la cura amb l’illa. 

Combinau la venda de roba amb l’organització d’esdeveniments i concerts. Ho feis per algun motiu? 

— J.L.: Els grans canvis socials duen, gairebé sempre, un component físic darrere. Hot Spot no vol fer un producte que generi doblers i es torni un engranatge capitalista més. Vol crear una experiència creativa sencera, i ara mateix la via més factible és mitjançant la roba, que cohesiona tota la passió que dedicam als nostres esdeveniments. Són una part de nosaltres, del que representam. De l’estil de vida. De tota manera, preparam altres maneres d’arribar a més gent i formar una comunitat i una experiència creativa més grans.

Què opinau que alguns esdeveniments culturals siguin gratuïts?

— P.M.: Pregunta complicada. Com a músic, et diria que evidentment no ho han de ser. La feina de l’artista és igual de vàlida que la de l’enginyer. Però, com a espectador, et diria que sí. Al final s'ha de trobar un equilibri entre ambdues parts, però una cosa és clara: ser artista és una feina més. El problema és que no tothom és artista, és a dir, guanyes en funció de la teva feina. Normalment, un 'bon' arquitecte cobra més que un de 'dolent', però en les arts aquesta línia és molt fina, i això és un problema greu per a molts de creadors amb talent.

— J.L.: Jo consider que la cultura és gratuïta. Quan comença a costar doblers, és una altra cosa. La cultura és inherent a la persona, com un braç, simplement es té, i no costa doblers. Ara bé, canvia de persona a persona. La meva padrina no sap ni llegir ni escriure, per exemple, però a 87 anys, té més cultura que molts acadèmics. Una altra cosa és comunicar cultura, la qual cosa sí que té, de manera inevitable, un cost econòmic, més gran o més petit. S’ha de pagar la feina del comunicador, com també la de l’artista i de tota aquella gent que envolta la creació i comunicació d’un producte de qualitat.

Com valorau el panorama cultural illenc actual? I el de Palma, que és on us moveu més? 

— P.M.: Per sort, dia rere dia van sortint més i més artistes amb idees molt interessants. Des de grafiters fins a pintors que reinterpreten pintures clàssiques i músics urbans amb una qualitat al nivell d'agrupacions locals de neo-soul. Ara bé, tot i que sorgeixen grans figures, festivals i esdeveniments, falta una figura que reculli tota aquesta gent. Falta un element cohesionador que sigui símbol de qualitat. Pretenem ser els que facin aquesta abraçada, el segell de qualitat. 

En aquests moments, hi ha un auge d’esdeveniments culturals, especialment en l’àmbit musical, organitzats i promoguts per col·lectius petits. Què creis que impulsa aquest moviment? 

— J.L.: La necessitat de canvi és el motiu. Hem viscut durant molt de temps una influència completament inorgànica i deshumanitzada per culpa de les xarxes socials descontrolades i influències polítiques. El futur que ens espera es veu, de manera general, negre, i per aquesta raó és més necessari que mai la retroacció: recuperar del passat tot allò que es va rebutjar per ser 'antic'. El plaer d’aturar-se a ensumar una flor, de poder dedicar una horabaixa a llegir un llibre, d’escoltar un àlbum en bucle. De preocupar-nos per la nostra manera de viure, de donar autenticitat a la vida d’un mateix. Cal una desintoxicació. 

— P.M.: Els mitjans americans estan començant a referir-se als joves actuals i a la seva cultura com a nonchalants (despreocupats, en català), que no es preocupen per viure amb gust, amb sentit crític. Que no veuen com és d'important dedicar temps als plaers dels sentits. Per aquest motiu, grans músics i iniciatives estan sorgint com a resposta a la manca d’expressió real, a la massificació. Sí, és increïble gaudir del teu artista preferit a un gran estadi, però no es pot comparar amb la intimitat d’un concert fet, literalment, per amor a l’art. Aquesta fou la idea darrere el Certified Music Lover Club —el primer esdeveniment organitzat pel col·lectiu. L'amor a allò humà i a l'art.