Neix Ranxera Takeshi, el supergrup de músics manacorins

PalmaEra l’any 1966 quan Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker s’ajuntaven i creaven Cream, el considerat primer supergrup de la història de la música, entès com la unió d’un grapat de solistes amb trajectòries pròpies que de cop i volta conformen una banda. De llavors ençà n’hi ha hagut nombrosos, de supergrups, des de l’efímer The Dirty Mac, amb John Lennon, Keith Richards i també Eric Clapton entre els integrants, fins al cèlebre The Traveling Wilburys, amb una alineació que tenia Bob Dylan, George Harrison i Tom Petty entre els integrants. 

Ara, quasi 60 anys després de la primera aparició de Cream, sorgeix un supergrup a la mallorquina o, millor dit, a la manacorina: els Ranxera Takeshi, una nova banda que aplega Joana Gomila, Jorra Santiago, Laia Vallès, Roger Pistola, Toni Llull i Simó Femenias, i que oferirà el seu primer concert el pròxim 28 de juny amb motiu del quarantè aniversari de Can Lliro, convertit en els darrers temps en l’epicentre de l’activitat musical de Manacor. Tant és així que la idea d’aquest supergrup no ha sorgit de cap dels integrants de la banda, sinó d’un dels actuals responsables del local, Joan Cànoves Rigo. 

'Indie' amb caràcter dadaista

“Fa un any que estic donant forma a la festa dels 40 anys de Can Lliro i al principi m’imaginava la possibilitat de formar una banda, La Banda de Can Lliro, però la idea va derivar en la possibilitat de crear realment un grup, produït per nosaltres. Vaig xerrar primer de tot amb Jorra, pensant que em dirien tots que no, i van dir que sí, un darrere l’altre”, assegura Joan Cànoves, conegut com Joan Lliro, des de la Fundació La Plana, on els sis músics realitzen aquests dies la primera de les dues residències que hi duran a terme per donar forma al grup. “Ara estan en una etapa de pluja d’idees, llençant pedres i provant coses a veure què surt. Faran feina vuit hores cada dia i la idea és que tornem el mes d’abril ja amb la intenció de poder gravar alguna cosa”, assegura l’impulsor principal d’un projecte que, segons els seus responsables, combinarà “la tímbrica electrònica i el caràcter més dadaista de la música experimental de Joana Gomila, Laia Vallès i Toni Llull”, amb “el concepte de cançó i de l’indie de Simó Femenias, Roger Pistola i Jorra Santiago”. 

I si bé Joan Lliro reconeix que és “bastant surrealista” que la idea de formar un grup provingui d’un bar, ell mateix destaca que l’admiració que senten entre ells aquests sis músics que conformen Ranxera Takeshi ha estat el principal al·licient de la proposta. “Són tots molt bons i en el fons crec que sempre els havia fet ganes fer una cosa així, tot i que no se l’haguessin pogut arribar a imaginar mai. Ara bé, hi ha moltes expectatives i hem de veure què en surt, que encara comença a rodar tot això. Però només de ser aquí i de viure aquesta aventura ja estam tots molt contents”, afegeix. 

El nom del grup, per cert, prové d’una altra pluja d’idees que Cànoves no dubta de qualificar d’horrorosa. “No en sortia res fins que Joana Gomila va parlar de L’última ranxera, un tema d’Extraño Weys, i el vàrem ajuntar amb aquesta altra, Takeshi, i ens va sonar bé… I bàsicament serveix per demostrar que en pot sortir qualsevol cosa, d’aquÍ”, explica Joan Lliro. Si bé el primer concert i la presentació de la banda serà el pròxim 28 de juny a la festa d’aniversari de Can Lliro, ja s’ha anunciat una segona data per veure’ls en directe, ja que aquest supergrup manacorí formarà també part del cartell de la nova edició del Mobofest.