Música en català
Cultura08/05/2023

La música urbana per fi ho peta en català

Una nova escena musical amb noms com Lildami, The Tyets, Julieta i Figa Flawas colonitza festivals i festes majors: com ha passat?, i quin català fan sonar?

BarcelonaThe Tyets van fer ballar una sardana al públic del Camp Nou el dia de Sant Jordi i divendres passat 400 nens i nenes van ballar la versió per a cobla de Coti x coti, una cançó que porta dies i dies en el top 5 de temes més virals de Spotify a Espanya. Són tres dades que demostren que aquest duo de Mataró ha arribat a una nova dimensió de públic fent música urbana en català.

Fa anys que el rap, el trap, el reggaeton o el dancehall estan dominant les llistes d’èxits globals, però ha estat un fenomen molt més recent per a la música en català. "Era qüestió de temps. És estrany que tinguis un gènere petant-ho a tot el món i fent-nos ballar a Catalunya i que no ho tinguis en català, no? Són coses que acaben caient pel seu propi pes", explica Oriol de Ramon, meitat de The Tyets. La clau ha estat que els últims dos o tres anys hi ha hagut una transformació de la música urbana que, amb lletres més amables i sonoritats més fresques, tropicals, l'han fet transversal. "Ho pots escoltar al cotxe amb els fills, abans de sortir de copes, a la disco i a la festa major", diu De Ramon.

"No és que el públic català s’hagi fet hiphopero, sinó que aquestes bandes fan pop amb estètica urbana. Lildami, The Tyets, Julieta o Figa Flawas són grups de pop. De la mateixa manera que Els Catarres, Txarango o Sense Sal eren grups de pop –aclareix Marc Isern, que presenta amb Rubén Sierra, de La Pegatina, el programa de música Casa Babylon a iCat–. El públic és el mateix: el que vol consumir música del país, en català, transversal, amb missatges d’autoestima, d’autosuperació, de cert compromís social, i que a la vegada faci ballar i faci veure el món des d’un punt de vista optimista i bonic". "El reaggeton és el nou pop", deien en aquesta entrevista The Tyets.

Cargando
No hay anuncios

Per què en català?

El rap d’At Versaris primer i el trap de P.A.W.N. Gang després van ser pioners fa més d’una dècada a l'hora de demostrar que el català també servia per llançar versos. "Estem contents d’haver aconseguit que el català estigui en hype. Ens en sentim papis, totalment, i mola molt", afirma Yung Mare, component de P.A.W.N. Gang. La seva, però, és una música dura i fosca que no va arribar a les ràdios. "Si et falten referents és difícil que la gent que comença s'inclini per fer-ho en català –explica Lildami–. Va ser ajuntar-me amb la P.A.W.N Gang i dir-me: «Per què estic rapejant en castellà si la veu interna que em parla ho fa en català?» És raríssim, si realment els sona pepino. Quan et treus les collonades de sobre i veus que la música és bona o no ho és, que és igual la llengua, és quan fas el clic".

Els primers anys va ser com "anar a les palpentes", diu Lildami, que fins i tot es va inventar un festival a Terrassa de hip-hop, rap, trap i tocs d’electrònica perquè a la música urbana li faltava conquerir el directe a Catalunya i també el català, mentre a internet Bad Bunny, Drake, Daddy Yankee, C.Tangana, Yung Beef, J Balvin i Despacito tenien milions de reproduccions de mil·lennials i centennials. Artistes catalans pioners del hip-hop com 7 Notas 7 Colores, Sólo los Solo o Falsalarma mai van cantar en català. Bad Gyal va treure els primers temes en català, però quan va fer el salt al món ho va fer en castellà i anglès. En canvi, la seva germana petita, Mushkaa, canta en català i també castellà i anglès.

Cargando
No hay anuncios

Hi havia un buit comercial d'urban en català, sí, però l’elecció del català no és fruit d’una estratègia comercial. Tots coincideixen que ha estat el més natural per a una generació formada en català: "Com que la música que fem t’ha de fluir, si penses en català et surt compondre en la teva llengua materna –recorda Yung Mare, membre de la P.A.W.N Gang–. I, sobretot, per què no?, s'ha de ser una mica punki i trencar barreres. La nostra banda era una cosa de col·legues, no preteníem arribar al mainstream". Per a The Tyets va ser resultat de fer-ho "des del cor", però també des del cap: "Hi va haver una mica de militància amb el català, perquè al principi barrejàvem alguna coseta en castellà i en algun punt vam dir: «Ja hi ha molta música en castellà, nosaltres que parlem català la farem tota en català»", diu De Ramon. I això no ha impedit, en el seu cas, que destaquin a xarxes a nivell estatal gràcies a una campanya de màrqueting impensada, quan diverses influencerses van posar a fer un ball de Coti x coti a TikTok. "Això també li treu l'estigma al català i a la música catalana. Si pots escoltar música en anglès que no entenguis un pijo i que et moli igualment, doncs qui no té cap problema amb els catalans, i qui no té prejudicis amb el català, en pot gaudir molt", diu De Ramon.

Què vol dir triomfar en català?

Lildami, ja abans de sortir a TV3 i de ser jurat d’Eufòria, el 2018, cantava a Catalano: "Abans em sentia com un ànec lleig / I ara em miro i veig un cigne" i que "ara ho veig possible/ cantar en català i tenir una vida digna". "L’àmbit lingüístic català és ampli i es pot desenvolupar una carrera en aquest idioma sense problema. Els Zoo han demostrat que es pot actuar per l’estat espanyol cantant principalment en català", afirma Marc Isern, que també és codirector del segell Halley Records. "Una altra cosa és l’ambició que tinguin amb Llatinoamèrica. Aquesta és la cirereta del pastís. Artistes com Santa Salut, Bad Gyal, 31FAM o, fins i tot, la Rosalía, la Nathy Peluso i la seva germana, Sofia Gabanna, és lícit que cantin en espanyol perquè tenen molt públic americà", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

És innegable que fer el salt estatal o internacional cantant en català és més complicat. "Cadascú que faci el que vulgui, evidentment. Però es diu molt que «si ho fessis en castellà ho petaries més». Hi ha molta gent enganyada amb aquest oasi que després de deu anys de cantar en català de cop es llança al castellà per un tema purament econòmic, i això a mi em fa mal. Hòstia, quin poc respecte per la teva llengua si et passes al castellà per quatre clics o per un bolo a Madrid. O perquè t'han promès una gira a Latam. A mi em sembla trist, em sembla una actitud pessetera. Ho puc entendre des del punt de vista empresarial, però per a mi l’èxit no és això –reflexiona Lildami–. M’han dit que si hagués fet Supermercat en castellà em podria jubilar. O potser no, no ho sabrem. Al final, intento no trair-me a mi mateix".

De Ramon és escèptic amb el fet que en castellà els aniria millor: "Sempre he pensat que en català és més fàcil sobresortir de la mitjana perquè en castellà hi ha molta competència i necessites una injecció de pasta heavy". Ho veuen igual els Figa Flawas: "La nostra idea era fer la música que escoltàvem nosaltres però en català. No és militància en el sentit polític. És a dir, la causa del grup no és reivindicar la llengua catalana, però alhora som conscients que cantar en català té una significació en aquest país. I crec que el català ha fet més interessant el nostre projecte", diu Pep Velasco, cantant de Figa Flawas.

I la correcció, què?

Des de l’Indapanden de Bad Gyal a Tu juru ju de la Julieta, el català de la música urbana no té res a veure amb el català estàndard. És una llengua que s'assembla a una transcripció literal, amb barbarismes i argot, que a vegades directament barreja fragments en anglès, castellà i els dialectes llatins. "Estem en una societat bilingüe i artistes com la sabadellenca Santa Salut, els lleidatans Sexenni, la barcelonina Julieta, les valencianes Pupil·les, el gironí Doble, els sabadellencs 31FAM o la vilassarenca Mushkaa combinen els dos idiomes sense cap problema. Lildami o Figa Flawas usen moltes paraules en catanyol. I no passa res. Aquesta és la seva realitat lingüística. Possiblement també és la del seu públic", diu Marc Isern. Ho corrobora Lildami: "Som del cinturó de Barcelona i la meitat tenim família d’Andalusia. És com parlem, se’ns escapen barbarismes, seria raro que intentéssim parlar un català perfecte a les cançons perquè a la nostra vida bàsicament no parlem així". I hi afegeix: "Tot i que s’intenta cuidar, eh, ja prou maltractada està la llengua, però al final l'art preval sobre la resta; si una cosa em funciona així no ho tocaré".

Cargando
No hay anuncios

Els puristes de la llengua es posen les mans al cap, i d’altres ho veuen com una qüestió generacional i de registre. Mirat pel cantó positiu, és evident que el català té estratègies per fabricar un nou llenguatge i adaptar-se a tots els terrenys. Yung Mare diu que per rapejar en català van fer servir "l’argot propi que s'havien inventat a l'institut" perquè no els entenguessin, "expressions adaptades de l’argot dels Estats Units o paraules que es fan servir al barri, com això de nai". En el fons, el problema és l’èxit: ara que l’urban el consumeixen tots els públics, es planteja l’efecte empobridor que pot tenir en la llengua. Però d’altra banda, ¿no és millor que el públic jove escolti música en català encara que el català no sigui normatiu? És un dilema que els músics ni es plantegen. "L’art no ha de ser normatiu. Nosaltres escrivim com ens expressem. No ens inventem res, i no ens carreguem la sintaxi de la llengua. Però és que encara que algú parlés fatal, la música és música. Si no, fes música tu com tu vulguis!", sentencia De Ramon. "Els haters que parlin! Està bé el debat", diuen els Figa Flawas.

A la cartellera de tots els festivals

"Per fer música urbana no cal res més que un ordinador, un micro i una targeta de so. La tecnologia ha permès democratitzar l’accés a la música i, de retruc, a l’èxit. Una banda de música necessita músics formats, instruments, local d’assaig, hores d’assaig, organització, furgoneta... Tot això passa pràcticament a la història amb l’urban", explica Marc Isern, codirector del segell discogràfic Halley Records que, com Delirics o Luup, porten artistes urban. La mostra són els Figa Flawas. El 2020 dos amics de la infantesa, un cantant i un DJ i productor, van llançar a YouTube el seu primer tema, que van produir gràcies a tenir temps lliure per la pandèmia. Va ser el primer que feien en català i van fer diana amb Cent graus. Van autoeditar-se un EP, van guanyar el Sona 9 el 2022 i després van firmar amb Halley. La indústria s'ha adaptat a nous ritmes, perquè els algoritmes demanen sempre novetats que es cremen ràpid i perquè la simplicitat de producció també permet que es vagin generant constantment nous temes i nous grups. "Ens hem de moure molt i fer un directe que impacti, el directe és la nostra principal eina de màrqueting. És un any crucial", creuen els Figa Flawas. "Ara estem en una etapa de transició, però quan estigui tot calmat, quants forats hi haurà? Hi haurà lloc per a tots? Et despistes i no hi seràs? El top canvia molt ràpid i els festivals s'estan tornant bojos", planteja Xavi Cartanyà, dels Figa Flawas.

Cargando
No hay anuncios

L’escena de música urbana i en català s’ha obert camí primer a les xarxes i ja està ocupant l'espai als festivals i festes majors que abans havia monopolitzat l'escena pop de Manel i després la música mestissa de Txarango. Ho demostren els cartells de tots els festivals –fins i tot els que porten rock al cognom, com el Canet Rock o el Cabró Rock, o el Cruïlla– i el fet que una cita com l’Strenes hagi creat un spin-off, Strenes Urbana, que se celebra a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm aquest dissabte, amb un cartell que reuneix Lildami, Mushkaa, Ceaxe, Neisha, Scorpio, Lal’ba, Flashy Ice Cream i Mama Dousha, tots cantant en català. I en podríem incloure molts més, com Triquell, Julieta, Figa Flawas, 31 FAM, Ven’nus, La Queency, Yung Rajola, Pupil·les, Doble & Hugsound, Kovitch, Cactus o Tesa. "Hi havia un circuit obert, molts pobles amb una festa major, molts festivals i molt públic de música en català, i aquest circuit és el que va agafant cada generació", diu De Ramon, de The Tyets. Ara li toca a l'escena urbana, amb totes les seves variants. "Està superbé perquè també genera, entre cometes, una pressió, una competició sana. Jo estic contentíssim amb la nova onada", celebra Lildami.