La música en directe a Catalunya bat el rècord de facturació

Les dades que recull l'Anuari de la Música confirmen els bons resultats empresarials del 2022

3 min

Públic del Primavera Sound 2022. Cristina Calderer

Barcelona187, 6 milions d'euros. Això és el que va facturar la música en directe a Catalunya l'any 2022. "És una dada històrica, una xifra mai assolida abans", ha dit aquest dijous Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, durant la presentació de l'Anuari de la Música, que aplega dades del 2022. Aquests 187, 8 milions representen un creixement del 34% respecte als 139,6 milions de l'últim any prepandèmic, el 2019, i superen també els 151,3 milions del 2008, que fins ara era el rècord de facturació.

La conclusió de l'anuari, editat pel Grup Enderrock i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), és que s'ha "superat amb escreix el daltabaix de la pandèmia". A més de la reactivació provocada per l'aixecament de les restriccions sanitàries que van afectar la indústria musical el 2020 i el 2021, els bons resultats empresarials del 2022 es deuen també al fet que "les institucions han invertit el que no es van gastar durant la pandèmia". El caràcter d'any preelectoral també que ha fet que hi hagués "més inversió en cultura per part de l'administració pública local".

Hi ha hagut més facturació també perquè, tot i que hi ha hagut menys concerts que el 2019 (de 23.999 a 20.271), ha crescut el nombre d'espectadors (d'11,14 milions el 2019 a 15,93 milions el 2022). En aquesta dada hi influeixen diversos factors, com ara que s'han programat més concerts en espais amb més aforament i que les entrades s'han encarit. Pel que fa als festivals a Catalunya, han tingut 2,1 milions d'espectadors, 200.000 més que el 2019. Bona part d'aquest increment l'aporten els festivals de més de 50.000 assistents, que han guanyat un 22%. El festival dels Països Catalans que va aplegar més públic va ser el Primavera Sound: 500.700 assistent en l'edició doble del 2022. El segon, el Medusa Sunbeach de Cullera (320.000, i el tercer, l'Arenal Sound de Borriana (300.000).

En canvi, el creixement a les sales de concerts ha sigut més irregular. En conjunt, hi ha hagut més espectadors (un 16% més) que el 2019, però aquesta millora s'ha concentrat en els equipaments barcelonins, que han rebut un 22% més de públic, mentre que a la resta de Catalunya les sales han perdut un 30% de públic respecte al 2019. "Davant els festivals i les festes majors, les sales no són competitives a l'hora de pagar els artistes", admet Lluís Torrents, president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc), que lamenta que sigui "més rendible fer dos concerts en un festival, encara que sigui a les quatre de la tarda, a ple sol i sense públic, que fer deu concerts en sales". “Tant l’artista com, sobretot, el mànager, han de tenir present que per desenvolupar la carrera cal tocar per sales de tot el territori. Per contra, està passant que, en una festa popular que paga un ajuntament o un festival amb diners dels patrocinadors, un artista pensa que aquell és el cost real de la banda. I sovint aquest és un caixet que està tres o quatre vegades per sobre del que es pot recaptar en una sala. Al final això fa que els espais petits o fora de la capital catalana estiguin patint com bèsties”, afegeix Torrents.