Els museus no fan els deures en educació

Dels equipaments de les Illes Balears, només Es Baluard i la Fundació Miró tenen una àrea pròpia amb pressupost específic

La immensa majoria dels museus públics de les Illes Balears no tenen un departament d’educació i mediació cultural, dotat d’un pressupost propi i un programa estable. Només Es Baluard i la Fundació Miró Mallorca disposen d’un equip educatiu amb una partida específica, de 63.750 i 27.000 euros, respectivament. Però què entenem per educació o mediació cultural? Els dos termes se solen usar com a sinònims i fan referència a les pràctiques que connecten “creadors, activitat artística, patrimonial o científica i persones i comunitats”, com recull el Pla de Cultura de les Illes Balears, en un punt elaborat per Taula Associació d’Educadores Culturals de Mallorca. Però aquesta relació entre centre museístic i ciutadania va més enllà de la mera contemplació passiva. El que es proposa és construir el coneixement col·lectiu per generar pensament crític, tant cap a les institucions com cap a la societat.

La situació a les Balears no és una excepció a l’Estat. Tot i que actualment hi ha projectes potents en mediació i educació, aquestes pràctiques estan lluny encara d’integrar-se plenament en les institucions culturals: o s’engloben indistintament amb les “activitats culturals” generals o el servei s’externalitza. L’informe Foto fija, sobre la situació de la mediació cultural a l’Estat (2018-2019), fet per Pedagogías Invisibles per encàrrec de la Fundació Carasso, apunta que de les 150 institucions culturals estudiades, tan sols 76 tenen un departament intern, el 67% està format per una o dues persones; el 22,5%, per tres o quatre persones; i només un 9,5% disposen d’un equip amb més de quatre educadors. La situació general a les Balears dista molt d’aquestes dades.

A més -apunta l’estudi-, la tasca educativa està molt precaritzada i sotmesa a l’eventualitat. Hi ha manca de formació específica i els educadors encara reben una remuneració menor en comparació amb altres professionals del camp cultural. En aquest sentit, les mediadores culturals de Sa Galania, Rosa García i Mar Barceló, expliquen que encara “hi ha una jerarquia entre les pràctiques artístiques i educatives”, de manera que “es relega la part educativa a condicions laborals precàries, en un àmbit sostingut majoritàriament per dones”, mentre es manté “la idea patriarcal de l’artista geni representada per un home”. Un altre factor que contribueix a sostenir aquesta jerarquia és que sovint es té la idea que des de l’educació es menysté el vessant artístic. La directora del Solleric, Aina Bauzà, argumenta que passa el contrari: “Els educadors són els que normalment fan un estudi més profund de les exposicions i dels artistes; arriben al contingut més profund de les obres per extreure’n el que volen; no les banalitzen en absolut”, assegura Bauzà, una de les fundadores de Taula i cap de l’àrea d’educació d’Es Baluard des del 2003 fins al 2009.

Manca de programes educatius

El Casal Solleric actualment articula les propostes d’educació cultural principalment a través de Palma Educa, el programa d’activitats escolars i extraescolars de Cort. Ara mateix, descarta contractar un educador en plantilla, perquè “és molt difícil dins l’estructura administrativa”, confessa Bauzà. Així i tot, estudia vies per poder treballar projectes més ambiciosos amb les escoles. També vol que cada proposta expositiva tingui algun tipus de projecte vinculat a públics diferents, des de centres educatius fins a associacions de barri o col·lectius en risc d’exclusió social.

Dels museus que depenen del Consell de Mallorca, cap no disposa de departament educatiu ni d’una partida pressupostària, sinó que s’engloben en el pressupost d’activitats culturals. Tot i això, assegura Maria Pastor, directora Insular de Cultura, “una bona part d’aquesta va destinada a activitats educatives”. Destaca la tasca del Museu Krekovic, sota la direcció de Maria del Mar Gaita, on 25.000€ del total del pressupost (que és de 92.000€) es dedica a activitats culturals, amb un gran pes dels projectes de mediació i educació, en col·laboració amb les escoles i col·lectius de la barriada. El Museu de Mallorca ara mateix no té un programa educatiu i Pastor reconeix que “és una mancança important”. És per això que una de les persones contractades mitjançant el programa Visibles del SOIB -per a majors de 30 anys en situació d’atur de llarga durada- serà educadora i dissenyarà el programa educatiu del museu. Seria una primera passa per crear un departament intern, diu Pastor.

A banda dels espais museístics grans, sí que hi ha altres centres que impulsen projectes educatius amb una mirada transformadora, com el Museu Arqueològic de Son Fornés i el Museu del Calçat i de la Indústria d’Inca, que recentment ha estrenat una unitat didàctica i de difusió. De la pitiüsa major, no ha estat possible rebre informació sobre la tasca educativa del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), i pel que fa al Museu d’Arqueologia d’Eivissa i Formentera -l’únic que depèn del Govern-, sí que inclourà un programa d’activitats educatives, però està externalitzat. El Museu de Menorca tampoc no té unitat educativa, però la seva directora, Carolina Desel, assegura que tenen un programa amb una vuitantena d’activitats a les quals es destina una quarta part del pressupost. Això sí, disposen de professionals externs.

Mediació per ampliar el públic cultural

Si, com recull el Pla de Cultura, la mediació és “un procés clau per garantir el dret, l’accessibilitat i la participació activa de la ciutadania en la cultura”, si contribueix a allò tan anomenat però tan llunyà que és “la cultura per a tothom”, per què costa tant invertir-hi? “Perquè vivim en el temps de la instantaneïtat, que afecta les polítiques culturals, de manera que es fan molts espectacles però perdem el temps de la pedagogia”, reflexiona Pau Andreu Sitjar, educadora de Metamòrfiques. “Comptam la quantitat de persones que entren en un museu i ho veim com un èxit, però no ens fixam en la qualitat de la visita”, afegeix. Bauzà considera que “hi ha una part de la societat i de les institucions que no acaben d’entendre el que feim”. Puntualitza que, “tot i que s’està fent una feina molt profunda en mediació en museus, hi ha també qui s’omple la boca amb mediació perquè queda bé i realment no la fa”.

Barceló i García afegeixen que hi ha un panorama esperançador, perquè cada vegada hi ha més espais que tenen en compte la figura de la mediadora cultural, però alhora elles, que treballen com a autònomes, asseguren que “la mediació independent és una feina difícil de sostenir, que hem d’anar combinant amb altres feines”. Així ho afirma també l’informe Foto fija, que identifica els projectes de mediació com els més lligats a les “pràctiques micro”, fetes per agents o col·lectius independents o petites empreses que disposen de recursos reduïts. Les educadores llancen una reflexió final: “En aquest sistema capitalista, ens falta més cultura de comunitat i ens sobra cultura de consum”.

Poques setmanes enrere, Palma va ser l’epicentre de l’educació cultural, ja que Es Baluard va acollir les Jornades DEAC, en les quals varen participar departaments educatius d’espais culturals d’arreu de l’Estat. Varen titular-se Museus transversals i, explica la cap d’educació d’Es Baluard, Eva Cifre, s’hi varen treballar dues mirades cap al futur. D’una banda, transformar les institucions museístiques, “de manera que la tasca educativa sigui transversal en la seva estructura”. I de l’altra, que “els museus surtin de les seves parets” i vagin sempre de la mà amb la societat i les problemàtiques existents, “teixint xarxes amb tots els col·lectius per generar coneixement també col·lectiu”.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF