Una mostra per aprendre a estimar l’entorn i la natura
La programació de las mostra de Cinema de Muntanya torna del 18 al 26 d'octubre carregada de documentals als decidits a remenar consciències, com és el cas de 'Mallorca Observed', gravat per la BBC l'any 1968
PalmaL’Everest, la K2 del Karakoram (una secció de la serralada de l’Himàlaia), la serra de Zagros (que travessa tot l’Iran) i la serra de Tramuntana. Aquests i molts altres són alguns dels indrets pels quals es podrà viatjar entre els dies 18 i 26 d’octubre. Això sí: el viatge serà a través d’una pantalla en el marc de la dotzena edició de la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma, una cita que els amants d’aquest gènere tenen marcada en les agendes.
Els teatres municipals de Ciutat (el Catalina Valls i el Xesc Forteza), el Principal de Palma i el Centre de Cultura Sa Nostra oferiran les gairebé quaranta pel·lícules que formen part de la programació, que enguany s’amplia i organitza, també, taules rodones, col·loquis, venda de llibres davant el Xesc Forteza i sessions de cinema pensades per veure amb infants; i inclou, com ja fa tres anys, la mostra dels curts que competeixen en el 3r Festival de Curtmetratges Documentals de Muntanya i Natura. Aquesta mostra, a més, es complementa amb els premis Fotografia de Muntanya, que fa uns mesos van tenir la seva exposició. L’edició d’enguany és especial perquè està marcada per la celebració del desè aniversari de la declaració de la serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat i del trentè aniversari del reconeixement de Cabrera com a Parc Natural.
Així, la programació inclou pel·lícules, reptes i viatges per muntanyes com l’Everest, com el títol Les belles envolées, d’Anne Benoit-Janin, un audiovisual que explica com Pasang Lamu Sherpa, la primera nepalesa que va pujar l’Everest el 1993 –i que malauradament va morir en el descens–, va significar que moltes nepaleses trencassin el “mur de vidre” que representava enfrontar-se a la seva cultura i a la família per pujar el cim més alt del món. I Breathtaking. K2 – The World’s Most Dangerous Mountain, peça que segueix els passos dels guies de muntanya Adrian Ballinger i Carla Pérez, que intenten arribar al cim sense ús d’oxigen suplementari.
Però més enllà de la muntanya, la mostra està compromesa amb la natura, l’altra gran protagonista d’aquesta programació, que existeix per recordar la importància de cuidar, respectar i estimar l’entorn, els espais naturals i la seva diversitat. Per això, s’han programat tres audiovisuals centrats en l’entorn illenc i els seus professionals. És el cas de Bee or not to be, un curtmetratge de Pau Enric Serra i Joan Bover en el qual científics, agricultors i apicultors expliquen les principals causes de la davallada de les abelles i altres pol·linitzadors, i com està afectant en les seves àrees de treball. Virot petit, ara o mai, de David García, és un curt d’animació que presenta que les amenaces fan minvar cada any la població reproductora d’aquesta au marina i posen en perill la supervivència de l’espècie. El darrer títol d’aquesta sessió (de dimecres, 20 d’octubre, al Xesc Forteza) és Cabrera, la Mediterrània ancestral, una pel·lícula de Toni Escandell que mostra la biodiversitat d’aquest paradís natural. Els autors presentaran el seu film.
Entre els convidats d’enguany també hi ha Núria Abad i Marta Hierro, que presentaran Dorothea i el Myotragus. Reconegut amb el premi Ciutat de Palma d’audiovisuals, és un documental centrat en la figura de la paleontòloga.
Aquesta edició de la mostra dedicarà un dia a parlar sobre la figura de la dona amb relació a la muntanya. Així, Miquel Rayó, autor del llibre Penyaleres, editat per l’Institut Balear de la Dona, farà la conferència Dones, excursionisme i muntanyisme a les Illes Balears, el tema de la seva publicació. Després hi haurà una taula rodona, titulada Dona i muntanyisme, amb Cati Lladó, alpinista; Alícia Gallardo, espeleòloga, i Maria Francisca Mas Riera, escaladora i investigadora d’estudis de gènere. Enguany, per no deixar de banda ningú, s’ha programat una sessió de quatre curtmetratges d’animació dirigida als infants i al públic familiar. L’animador, director i guionista Ignasi López Fàbregas dirigirà aquesta sessió.
Ecosistema, entorn, naturalesa, muntanya; respecte, estima, consciència. Fa 12 anys que aquests són els eixos que sustenten la Mostra de Cinema de Muntanya, un dels 16 festivals de cinema de les Balears amb la trajectòria més llarga. Des de l’any 2010 fins al 2020, s’hi han projectat 126 pel·lícules i, comptant-hi les d’enguany, la suma arriba a les 165. A l’espera de veure com anirà aquesta edició, la mostra pot presumir d’haver arribar a més de 20.000 espectadors durant aquests 12 anys. Bartomeu Tomàs, responsable de la mostra, recorda que un dels objectius d’aquesta edició és “fer evident el repte i la responsabilitat de la conservació del patrimoni natural i cultural per part de la societat en el seu conjunt”.
‘Majorca Observed’
Una de les projeccions més especials d’aquesta edició serà la del documental Majorca Observed, produït per la BBC i gravat l’any 1968. És un audiovisual “típic de naturalesa, d’animals, especialment d’ocells”, diu Antoni Vives Riera, professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que ha investigat la història d’aquest documental. El va veure per primera vegada durant una estada que feu a Londres. Allà, va visitar el British Film Institute, on va poder veure la cinta, que mostra “una Mallorca tradicional” i els “canvis que pateix amb l’auge del turisme de masses”, segons explica el professor.
La peça se centra sobretot en la zona d’Alcúdia, on hi ha l’Albufera. Això és perquè els impulsors d’aquest documental foren els turistes anglesos de la Royal Society for the Protection of Birds. Són, majoritàriament, ornitòlegs. “Venien a fer turisme a Mallorca i s’instal·laven a la zona nord, normalment a l’hotel Pollentia. Allà tenien molt a prop la fauna de l’Albufera i la Gola, però també la de la serra de Tramuntana”, conta el professor.
“Decidiren gravar el documental perquè veien que les zones on els agradava anar d’excursió i fer de birdwatchers s’estaven urbanitzant”, diu Vives Riera. Aconseguir que la BBC gravàs aquesta peça va ser la seva manera de fer un un crit d’alarma i “posar en valor la riquesa natural de Mallorca i advertir dels perills del turisme de masses”.
Com arriba Vives Riera a saber de la història d’aquest documental? “En un moment donat em van arribar veus sobre un mite fundacional del GOB. Segons aquest, s’havia creat quan un grup de joves de Palma que formaven la Societat d’Història Natural, molts dels quals eren aficionats a l’ornitologia, van veure aquest documental i es van inquietar”, relata el professor. Una figura clau en aquesta història és Richard Brock, que va ser productor de la BBC durant 35 anys. El productor, durant una fira a Palma en què es va projectar el documental l’any 1970, va donar una cinta als joves de la Societat d’Història Natural. Aquests van dedicar-se a projectar-la per diferents pobles de Mallorca. Com que estava en anglès, se’n feia traducció simultània en directe. Quan Vives Riera va arribar a la cinta a través de Joan Mayol, un dels fundadors del GOB, varen veure que estava “feta pols” de tantes vegades que s’havia usat. Al final, si aquest documental es pot veure a la Mostra de Cinema de Muntanya, és gràcies a la insistència de Vives Riera i de l’Arxiu del So i la Imatge del Consell de Mallorca a la BBC per obtenir-ne una còpia digitalitzada.