Cultura22/07/2022

Un mosso d'esquadra fent d'actor en un espectacle contra la violència policial

L'impactant 'Bros', de Romeo Castellucci, es representa aquest cap de setmana al Teatre Lliure

BarcelonaFa 23 anys que Jordi Román forma part del cos dels Mossos d'Esquadra. Va entrar-hi el 1992, després de quedar-se sense feina perquè Espanya va entrar a l'espai Schengen i ell treballava a la duana. "Buscava una alternativa i la investigació sempre m'havia atret. Després de fer carrer a Puigcerdà, Roses i Figueres, vaig entrar a l'àrea d'investigació, on he estat 16 anys", explica Román, que segueix al cos policial però que fa cinc anys va passar a l'àrea penitenciària, i ara s'encarrega del trasllat i la custòdia de presos.

Quan no treballa, Román aprofita el temps lliure per cultivar la seva afició al teatre, que se li va despertar el 2009 amb la versió d'Àlex Rigola de 2666 de Roberto Bolaño al Teatre Lliure. Des d'aleshores s'ha convertit en un espectador habitual del festival Temporada Alta de Girona i del Festival d'Avinyó. Per això quan va veure l'oportunitat de participar en un espectacle de Romeo Castellucci –un dels seus directors insígnia– no va deixar-la escapar.

Cargando
No hay anuncios

Román es va presentar al càsting per a Bros, que es va representar a la tardor al Temporada Alta. L'experiència el va captivar i ara ha volgut repetir: també serà a les funcions del muntatge programades per al festival Grec al Teatre Lliure, aquest dissabte i diumenge. L'espectacle és una reflexió sobre la violència policial i la relació amb el poder a través d'un grup de figurants que reben ordres des d'uns auriculars. En apuntar-s'hi, però, Román no sabia de què aniria l'obra. "Les obres de Castellucci tenen molts nivells de lectura i una estètica brutal. M'interessava veure com treballava i com dirigia", diu. Quan el dia abans de l'estrena, durant l'assaig, els van fer vestir a tots amb l'uniforme de la policia de Nova York, va començar a veure per on anirien els trets. "És tot un viatge, com participar en una missa negra. A vegades passen coses que no saps si són provocades. En un moment, per exemple, ballem i ens salten els auriculars. Llavors deixem de rebre ordres i hem d'actuar per intuïció", explica el figurant.

Cargando
No hay anuncios

L'ordre d'afaitar-se la barba

Bros arrenca amb un canó de so a tota pastilla i taps per a les orelles dels espectadors. Al llarg d'una hora i mitja, la vintena de figurants reprodueixen la brutalitat policial amb una pallissa esfereïdora a un noi totalment desprotegit, apunten al públic amb les pistoles i construeixen quadres famosos en una sèrie de tableaux vivants. Tot el muntatge s'ha construït amb molt poc temps de marge, perquè els participants no tinguin gaire clar què passarà i responguin cegament a les ordres. Una de les anècdotes que ho exemplifica millor va passar el primer dia de funció, quan deu minuts abans de sortir a l'escenari la companyia va demanar als figurants amb barba que se l'afaitessin i es deixessin només un petit bigoti. "Jo feia 15 anys que portava barba. M'haurien pogut avisar abans i me n'hauria fet a la idea, però entenc que és part de la gràcia", explica Román. Alguns s'hi van oposar, però al final tots van acatar.

Cargando
No hay anuncios

De fet, afegeix, aquesta situació "reflecteix la tasca policial", perquè "moltes vegades obeeixes sense saber per què i en contra dels teus principis", assenyala l'agent. Per a ell participar a Bros ha sigut "un doble regal" que, més que contraposar-lo amb la seva feina, li ha servit per veure com funciona des de dins el teatre d'un dels grans creadors europeus. "L'únic que em fa ràbia –diu– és que aquest espectacle no l'hauré pogut veure com a espectador".