La cultura en lluita
Cultura06/07/2023

El món de la cultura es mobilitza en contra de la censura de PP i Vox

Campanya unitària a nivell estatal per denunciar les cancel·lacions d'espectacles que hi ha hagut per motius polítics i ideològics

BarcelonaEl degoteig de cancel·lacions que hi ha hagut de funcions teatrals i actuacions musicals ha posat en alerta el món de la cultura, que aquest dimecres ha llançat una campanya unitària estatal per denunciar la censura "per motius partidistes i polítics" d'obres com la versió d'Orlando de Virginia Woolf a Valdemorillo (Madrid) o fins i tot de la pel·lícula familiar de Pixar Lightyear, que la regidora de Cultura de Vox de Santa Cruz de Bezana (Cantàbria) ha retirat de la programació estiuenca perquè hi ha un petó entre dues dones. Casos que se sumen a cancel·lacions sonades de festivals com la de l'Eufònic de la Ràpita pel canvi de color polític del consistori, que ara governa Progrés per la Ràpita-PSC.

El comunicat que estan divulgant els professionals i les principals institucions de la cultura amb el lema #stopcensura afirma: "Les i els professionals del món de la cultura volem denunciar el retorn de la censura que està atemptant contra la llibertat d’expressió, un dret consolidat socialment i democràticament en la nostra Constitució. Exigim la protecció dels nostres drets fonamentals perquè sense cultura no hi ha democràcia". Fins i tot la consellera de Cultura s'ha adherit al comunicat en "defensa de la llibertat d'expressió i la diversitat cultural i lingüística".

De fet, el comunicat s'ha divulgat en quatre llengües com "un acte de suport a la llibertat i al plurilingüisme, en defensa de la cultura" sense "entrar en matisos i per anar a l'una", afirma el director del Festival Grec, Francesc Casadesús, que també s'ha sumat a la crida. Casadesús ha explicat que s'han adherit al comunicat després de la cancel·lació d'una obra de Xavier Bobés, perquè tenien la sensació que "havien de fer alguna cosa" i, com que "no sembla que la censura hagi de parar", l'acció conjunta "no fa més que reforçar-nos contra el feixisme". El CCCB s'afegeix a la denúncia, al costat d'institucions com el Teatre Lliure i el Gran Teatre del Liceu, i centenars d'artistes a nivell personal, de Llucia Ramis a Irene Escolar, passant per Carlos Cuevas, Bob Pop, Marta Buchaca, Clara Segura, Lucía Lijtmaer i un llarg etcètera.

L'acció coordinada a les xarxes socials, que no ha signat cap entitat, s'ha fet confiant que el ressò pot tenir "impacte" a tot l'Estat i pot ser "prou important perquè faci replantejar aquestes decisions i les que puguin venir". De fet, el primer canvi ja ha arribat. Després que l'equip de Nua, una obra d'Ann Perelló sobre trastorns alimentaris, denunciés que l'Ajuntament de Palma, que ha passat de mans socialistes a populars, havia cancel·lat les tres funcions previstes per a la tardor perquè deien que l'obra no està en la línia dels espectacles que volen programar, la Sala Flyhard ha informat en un comunicat que aquest dimecres la regidoria de Cultura ha contactat amb ells per explicar-los que la cancel·lació és per motius pressupostaris i que l'obra es reprogramarà el 2024 en un teatre més gran i amb més funcions. La Sala Flyhard s'ha sumat al comunicat contra la censura.

Cargando
No hay anuncios

El sector cultural no només s’ha mostrat preocupat per les notícies d’aquestes últimes setmanes, sinó també pel que pot passar a partir d’ara. “Estem amoïnats. La cancel·lació d’espectacles per motius partidistes ens deixa completament desprotegits”, explica Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), que critica la “política cultural conductista” dels nous governs municipals del Partit Popular i Vox. “El més perillós de tot plegat és que una sola persona pugui decidir si els seus conciutadans són prou madurs per veure un espectacle”, diu Casanovas. A més, lamenta que l’onada de cancel·lacions coincideixi amb la temporada d’estiu, que és “quan les contractacions s’animen”.

El director del Festival Barnasants, Pere Camps, destaca que "el triomf de l’extrema dreta, que és clarament neofeixista, és una mala notícia per al conjunt de la ciutadania". "És evident que les declaracions dels governs del País Valencià i les Balears entren en confrontació directa amb el que defensa i representa el festival, que té com a territori tot el domini lingüístic i vetlla per la llengua i la cultura comunes", diu Camps.

El cantautor valencià Pau Alabajos creu que "és una mica aviat" per analitzar els efectes del gir polític cap a la dreta, però considera que “la designació d’un franquista i extorero com a conseller de Cultura del nou govern valencià és una declaració d’intencions”. Alabajos recorda que entre el 1995 i el 2015, quan el PP governava a València, els músics que cantaven en valencià no tenien “capacitat d’interlocució” amb les institucions. “És per això que el 2005 vam crear el Col·lectiu Ovidi Montllor”, recorda el cantautor. Ara bé, a diferència del 2005, que “els músics estaven desballestats”, ara “s’ha fet molta feina per vertebrar el sector, tant artísticament com industrialment”.

L’escriptor Sebastià Portell, que presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), també es mostra preocupat pel “nomenament de Joan Pons Torres com a conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca”, perquè és “un negacionista lingüístic que actua contra qualsevol criteri científic en termes de llengua”. En aquest sentit, Portell intueix que “els canvis de govern poden ser un atemptat contra la llengua catalana i, per tant, també una agressió als drets professionals dels escriptors i traductors”.

Tot i que les entitats no volen donar res per fet, sí que intueixen de quina manera es podrien veure perjudicades si el PP i Vox posen en marxa les seves declaracions. “Pràcticament tots els ajuntaments que formaven part de la xarxa del Barnasants deixaran de donar-hi suport, tant al País Valencià com a les Illes Balears”, diu Camps, que també està pendent de "quins seran els requisits per poder optar a ajuts públics en el marc de la cultura". Portell, en canvi, no està tan preocupat pel “suport econòmic”, sinó “per la manca de suport que hi pot haver a la literatura catalana en general”. D’entrada, critica que el PP hagi convertit els Premis Ciutat de Palma en bilingües. “Malauradament, la literatura catalana s’ha trobat enfrontada a dictadures, règims totalitaris, prohibicions i censura, i això no ha suposat una minva de la qualitat artística dels nostres autors”, diu Portell, que ressalta “que tant la llengua com la literatura han sobreviscut als que les volien silenciar”. El que li preocupa, doncs, és sobretot la vulneració dels drets dels professionals del sector. En qualsevol cas, aquest any l’AELC precisament ha descentralitzat algunes de les activitats que fins ara es feien a Catalunya, que es repartiran entre el País Valencià i les Balears.

Cargando
No hay anuncios

Casos de censura en només una setmana

1
Cancel·lada la funció d''Orlando', una obra de fa un segle

És l'espurna que encén el foc. La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valdemorillo (Madrid), de Vox, cancel·la “per motius ideològics” la representació teatral d’Orlando de Virginia Woolf, que explica la història d’un jove que canvia de sexe. S'havia de fer al novembre.

2

Tombat un espectacle de dansa multipremiat sobre memòria històrica

L’Ajuntament de Sevilla, del Partit Popular, anul·la la representació de Rojos de la companyia Miquel Barcelona al Teatro TNT-Atalaya. Es tracta d’un espectacle de dansa produït pel Mercat de les Flors sobre el feminisme i el moviment homosexual durant la postguerra espanyola. Ha rebut diversos premis, entre els quals el Butaca.

Cargando
No hay anuncios
3
Fora un petó en una pel·lícula de Disney

El Partit Popular i Vox cancel·len la projecció de la pel·lícula Lightyear de Pixar a Santa Cruz de Bezana, a Cantàbria, perquè hi apareix un petó entre dues dones. S'havia de projectar en un cicle estiuenc. També han retirat la bandera LGTBIQ+ que havia estat penjada fins ara al balcó de l’Ajuntament.

4

Cau de la programació un monòleg de Fel Faixedas

La productora de Fel Faixedas va explicar dimecres que l'Ajuntament de Monistrol ha cancel·lat el monòleg Faixedas i punt que l'humorista Fel Faixedas tenia lligat per al 21 de juliol, dins la Festa Major del municipi. El consistori, governat pel PP, ha negat la cancel·lació i ha dit al Regió 7 que no hi havia cap contracte firmat.

5

Tampoc passa el filtre Lope de Vega

Cargando
No hay anuncios

Vox exigeix censurar La villana de Getafe de Lope de Vega perquè conté “insinuacions sexuals”. El partit d’extrema dreta va fer aquestes declaracions després que l’obra es representés el 25 de juny al Teatro Federico García Lorca de Getafe, on governa el PSOE.

6

Cancel·lat Xavier Bobés dies abans de la funció

L’Ajuntament de Briviesca, a la província de Burgos, ha cancel·lat la funció d’El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai de Xavier Bobés, que estava prevista per al 15 de juliol. Segons l’Ajuntament, la cancel·lació es deu a “raons econòmiques”, però Bobés diu que “tots els detalls tècnics estaven confirmats fins que es va produir el canvi d’administració”. L'espectacle, extraordinari, parla de memòria històrica i educació.

7

En contra dels espectacles en asturià

La regidora de Festes de l’Ajuntament de Gijón (270.000 habitants), de Vox, va dir que vetaria els artistes que fessin servir l’asturià als espectacles. Posteriorment va negar-ho i s’ha mostrat “a favor” de les tradicions culturals asturianes, sempre que “no es confonguin” amb la defensa de la cooficialitat lingüística. Foro Asturias la va desautoritzar i va dir que només eliminaran "tot biaix ideològic d'esquerres" de les manifestacions culturals.

Cargando
No hay anuncios
Amenaces a la memòria històrica i la llengua
  • S'aturaran les exhumacions de fosses comunes? <p>El País Valencià va aprovar la llei de memòria democràtica i per a la convivència el 17 de desembre del 2017. Entre altres coses, la nova llei assumia la localització de fosses de la Guerra Civil i del franquisme, unes 600 repartides per tot el territori, i l’exhumació i identificació de les víctimes. A més, es va crear un banc d’ADN i es van començar a retirar els símbols franquistes. L’aliança entre el Partit Popular i Vox per dirigir la Generalitat Valenciana pot fer-ho desaparèixer tot. Ho tenen per escrit en el document de 50 punts que han firmat les dues formacions polítiques: "Es derogaran les normes que ataquen la reconciliació en els assumptes històrics", en referència a la llei de memòria. El diputat de Vox, José María Llanos, va deixar clara la seva opinió sobre la llei de memòria: "Crea odi entre els espanyols".</p><p>Fins ara, a València s’han exhumat el 66% de les fosses comunes i s’han localitzat 2.166 víctimes, de les quals se n’han identificat 225. La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, s’acomiadarà del càrrec amb l’última identificació: la de quatre víctimes de la fossa 126 de Paterna, a qui es retrà homenatge aquest diumenge. Pérez ha intentat salvar el que ha pogut adjudicant fins a última hora, per concurs públic, la continuïtat de les exhumacions de fosses als cementiris de Castelló, Paterna i Alacant, entre d'altres. Àngel González, president de la Coordinadora d’Associacions per a la Memòria Democràtica, espera que puguin arribar-se a acabar el monument i el centre d’interpretació que s’està construint al cementiri de Paterna on van ser assassinades 2.238 persones: "Està dedicat a les 1.500 persones, les restes de les quals s’han pogut recuperar però ningú ha reclamat ni hem pogut identificar", explica. González tem, però, que moltes coses es quedin a mitges. A València preparen una manifestació per al pròxim 20 de juliol que és iniciativa de la Coordinadora Feminista: "Hem de donar resposta i dir clarament que ni un pas enrere,&nbsp;no només ens hi juguem la memòria democràtica sinó també drets humans i llibertats fonamentals, tenim el feixisme dins les institucions democràtiques".</p><p>Derogar la llei de memòria de les Balears, aprovada el 2016, també era una de les condicions que va posar Vox per donar la presidència a la candidata popular, Marga Prohens. Una llei que ha permès recuperar 227 víctimes del franquisme i identificar-ne 34, entre les quals Aurora Picornell. Les exhumacions previstes al IV Pla de Fosses pengen d’un fil. El IV Pla es va aprovar al gener, i era el més ambiciós aprovat fins ara, amb una inversió d’1,3 milions d’euros. En aquests moments, Aranzadi i ATICS estan executant part d’aquest pla i no hi ha garantia que el puguin continuar. El pla incloïa la intervenció a diverses localitzacions vinculades al desembarcament de Bayo.&nbsp;També perillen diferents estudis que es volien fer a les Balears sobre fosses i memòria democràtica. Prohens, per compromís polític, segurament derogarà la llei, però en cap moment ha dit explícitament que fer-ho implicaria aturar les exhumacions.</p>
  • El final de la normalització lingüística?<p>El resultat dels pactes PP-Vox als governs valencià i balear encara no és visible en qüestions de llengua, perquè no s’han constituït els governs autonòmics, però <a href="https://www.ara.cat/llengua/alerta-llengua-passara-vox-entra-als-governs-valencia-balear_1_4718795.html" target="_blank">les promeses dels que seran els nous presidents populars</a> valencià (Carlos Mazón) i balear (Marga Prohens) són clares i tenen punts en comú. En primer lloc, atacar la immersió lingüística o, en les seves paraules, promoure "la lliure elecció de llengua" en totes les etapes escolars. En segon lloc, negar la unitat del català (de fet, en l'acord valencià s'especifica que s'eliminaran les subvencions i entitats que promoguin els Països Catalans) i també promoure els senyals d'identitat diferencials i banals; en comptes de la llengua catalana, es promocionaran els "valors i costums i tradicions de la Comunitat Valenciana", i el mateix passarà a les Balears. En tercer lloc, proposen eliminar el requisit del català per als funcionaris, en especial els metges, si bé és un requisit que ja era parcial a les Balears (s'eximia en casos que faltés personal) i que mai s'havia aprovat en el cas valencià, perquè el Pacte del Botànic va arribar tard a la tramitació. I, finalment, tallar les ajudes a les entitats catalanòfiles. És la mateixa música que porta al programa electoral el PP, presentat aquesta mateixa setmana, i que proposa que el castellà sigui la llengua vehicular a totes les escoles en un equilibri del 50%. A banda del català, els altres llocs on governen el PP i Vox també aturaran la promoció lingüística de les altres llengües de l'Estat, com l'asturià, l'aragonès i el gallec, si bé legalment no se'n promourà la regressió. Com a fets concrets, la coalició PP-Vox ha pactat que el Consell de Mallorca suprimeixi la direcció general de Política Lingüística perquè "les competències són del govern". El Govern Balear, al seu torn, ha convertit l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics oberta el 2020 en l'Oficina de Garantia de la Llibertat lingüística que dirigirà Vox.</p><p><strong></strong></p>