Crítica teatral
Cultura22/12/2021

Meravellosament irresponsables

Una comèdia magníficament servida per tres grans actrius

'Les irresponsables'

La Villarroel. Fins al 23 de gener de 2022

Javier Daulte torna a La Villarroel, sala que va dirigir (2006-2009), amb una divertida comèdia magníficament servida per tres grans actrius (Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas) sota una impecable direcció de Sílvia Munt i destinada a convertir-se en un dels èxits de la temporada. No era fàcil, donar vida i ritme als diàlegs picats característics del teatre argentí, en una funció que ho fia tot a la feina de les actrius. A Les irresponsables, Daulte planteja l’inalienable anhel de l’ésser humà de saltar-se les normes, de fer allò que et diuen que no s’ha de fer, sigui per rebel·lia o per inconformisme. "O senzillament perquè en tens els ous o els ovaris plens". I esperem una cosa una mica salvatge, torbadora. I el que trobem és un bon entreteniment covat amb el record d’una gamberrada de quan eren petites i una mentida adolescent amb una trista conseqüència per a un dels dos personatges absents.

Cargando
No hay anuncios

Les irresponsables de Daulte són tres dones de més de quaranta anys que es troben en una magnífica casa de camp amb la idea de consolar-ne una d’elles, que acaba de patir un desengany sentimental. La Lila (impressionant Marta Marco) és la víctima del desencís i motor de l’embolic. L'acompanyen la seva germana gran (brillant Cristina Genebat) i l’assenyada amiga (fantàstica Nora Navas), que obre la funció mòbil en mà per plantejar la situació mentre la Lila plora, pren tranquimazins i veu a morro d’una ampolla de vi. I anem coneixent les tres personalitats en un seguit d’escenes en les quals no passa res de res mentre ens adonem que, a més d’irresponsables, aquestes noies també són força immadures emocionalment.

Més enllà de la vivesa formal dels diàlegs, aquestes irresponsables no tenen gaire a veure amb el desconcertant imaginari que hem conegut de Daulte a Gore i Bésame mucho (2003), Ets aquí! (2005), Com pot ser que t’estimi tant (2008) o 4Doptic (2003 i reposada a la Biblioteca el 2018), tot i que en podem trobar rastres en l'espurnejant apunt escatològic de la caca, els inquietants sorolls i la resolució de la faula.