Cultura07/07/2021

Marie-Hèlene Estienne: "Si vols ser un bon director de teatre, t'has oblidar de tu mateix"

La col·laboradora de Peter Brook és a Palma, on aquest dijous es farà una representació de l'obra 'Tempest Project'

PalmaL'equip de Tempest Project arriba a Palma exhaust després de triomfar al festival de teatre Grec de Barcelona: "Diria que va ser un èxit. La gent estava molt atenta i receptiva. Peter Brook va fer una petita introducció abans de la funció i va ser molt emocionant. Els actors van sortir a saludar des de l'escenari fins a cinc vegades", explica Marie-Hélène Estienne, la col·laboradora de Brook –"importantíssim referent del teatre europeu que encara és viu", diu el director del teatre Principal de Palma. Això fou totalment inesperat, perquè la dramaturga i Brook, diu ella, no tenen mai expectatives: "Mai no esperam res, vàrem deixar d'esperar perquè som supervivents. Quan esperes alguna cosa i no arriba has de ser molt fort: no pots fer retrets, no et pots enfonsar", apunta. "Crec que això ho vaig aprendre tan aviat com vaig conèixer Peter Brook", riu. "Ell podia estar insatisfet amb una peça, o considerar que les coses es podien fer millor. Però mai no s'enfonsava ni perdia la força. Si vols ser un bon director de teatre, t'has d'oblidar de tu mateix. Has de saber què vols però oblidar-te a tu. Aquestes són les grans lliçons que he après de Peter Brook", diu la dramaturga.

L'obra d'aquestes dues figures clau del teatre europeu que s'ha programat en el marc del festival Fila U del teatre Principal és una revisió del títol The Tempest, de William Shakespeare, desenvolupada durant el confinament. Ella i Brook han revisitat els clàssics, però Estienne té la sensació que "aviat tindrà més pes el teatre que parla més de la vida actual, de la quotidianitat, no pas la cultura, el bagatge, el que ja està fet", ha dit la dramaturga en una conversa amb l'ARA Balears.

Cargando
No hay anuncios

Tornarà l'observació de la vida, l'interès sobre l'origen de les coses, el tractament del dolor pel simple fet ser al món. Passarà, com li va passar a Brook als anys 70: "Va dedicar-se un temps a observar i va canviar la seva manera de fer teatre. Un fet que es va fer evident a la peça The ik, que va fer després d'un viatge per Àfrica", recorda Estienne. Els canvis en el teatre europeu, però, "són normals", perquè el teatre "mai no pot ser igual", opina la dramaturga. Per exemple, explica, no tenia sentit fer una funció de The Tempest tal com la varen fer fa més de 20 anys. Canvien les preguntes, el context, les preocupacions, i també el teatre. Fer-ho bé, apunta Estienne, és "acostar-nos als altres i fer-los-hi les preguntes que ens feim a nosaltres mateixos". El teatre, al final, va de "compartir i ser generós".

Sobre la funció que es representarà aquest dijous al teatre Principal de Palma, la dramaturga recorda que va sortir d'un taller d'investigació que van fer al teatre de Brook de París, Bouffes du Nord. Parla de la venjança, l'amor, el respecte, la infelicitat i la llibertat –que cada personatge entén d'una manera diferent. "Funciona perquè parla de la tempesta que tots duim dins. Fins i tot diria que és una peça dolorosa, que tracta el perdó i l'acte de donar." A més, Tempest Project també hi surt el món màgic, que es canalitza tot a través de l'actor Ery Nzaramba, que és nascut a Rwanda. "Ell posa la màgia damunt l'escenari només amb la seva presència. És una qüestió històrica. Prové d'una cultura que s'ha relacionat molt més amb l'espiritualitat que no pas la d'occident".

Cargando
No hay anuncios

Haver fet una obra sobre el títol de Shakespeare fa 20 anys ha fet que a Brook i Estienne els fos més fàcil desenvolupar Tempest Project. La funció, però, té les seves complicacions, començant per haver de traduir l'obra i aconseguir, amb el nou llenguatge, que tot tingui sentit. "Abans que arribàs el virus ho volíem fer en anglès. Però amb l'esclat de la pandèmia vam decidir fer-ho en francès, perquè tanmateix no podíem sortir del país. L'obra és diferent quan la canvies de llengua, això sempre és així", diu Estienne. L'exercici escènic és viu: "Ens adaptam als espais on anam i el text no és intocable. Hi ha marge per a improvisació".

Estienne entén el teatre com un "banquet de somnis, realitat i creativitat". L'acte teatral, el fet de viure una funció en conjunt, "ens agrada tant com quan ens explicaven contes quan érem petits", diu. Per això s'hi va.