Maria Rodríguez Soto, Victoria Szpunberg, Xavier Pla i Tarta Relena, premis Ciutat de Barcelona 2024

BarcelonaEls premis Ciutat de Barcelona 2024 ja tenen guanyadors en les setze categories, que inclouen guardons culturals i d'altres de relacionats amb la ciència. Aquest any, de fet, hi haurà dues cerimònies de lliurament al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona: el 12 de març a les 18 h, per a les categories culturals, i el 27 de maig a les 17 h, per a les categories científiques.

La llista dels guanyadors dels premis Ciutat de Barcelona 2024

Arquitectura i urbanisme

Carlos Ferrater (OAB), Lucía Ferrater (OAB) i Jesús Coll, per la nova llotja de pescadors del port de Barcelona. Segons el jurat, "per la seva integració en el port i l’obertura a la ciutadania de la seva activitat així com l’atenta interpretació del lloc on se situa, el bon encaix del programa funcional, la claredat volumètrica i per la innovació en els materials constructius, que col·labora definitivament en l’èxit de l’obra".

El jurat fa una menció especial a l’equip dirigit per Jornet, Llop, Pastor Arquitectes, per la modificació del Pla General Metropolità del Clot i el Camp de l’Arpa, "per la seva sensibilitat en la planificació de la ciutat construïda".

Disseny i moda

Teresa Helbig per la col·lecció Wet ballet, "pel seu estil personal en moda i imaginari, fonamentat en la tradició i els oficis de la moda, al marge de la producció massiva, transportant-los al segle XXI i portant el nom de Barcelona a l’àmbit internacional".

Menció especial a Laura Meseguer i a Anja Lutz pel projecte Receptes per connectar, "atesa la manera innovadora d’aplegar creadors locals i internacionals amb una proposta modesta, però alhora amb una alta qualitat de disseny".

Premi Agustí Duran i Sanpere d’assaig, humanitats i història de Barcelona

Xavier Pla per Un cor furtiu. Vida de Josep Pla (Destino), per "l'exhaustiva i documentada recerca sobre un dels escriptors més rellevants i complexos de la literatura catalana contemporània". El jurat en destaca la intel·ligència en la composició i la qualitat estilística, aconseguint alhora un retrat significatiu de Josep Pla i el seu context històric.

Literatura en llengua catalana

Cristina Masanés per l’obra Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge, publicada per L’Avenç. El jurat destaca "la subtil combinació de gèneres literaris d’una obra que juga amb la narrativa, el memorialisme i l’assaig per homenatjar el llenguatge com a vincle familiar". "Des de la discreció i la precisió –continua el jurat– es construeix una peça literària memorable sobre els paisatges caminats, la malaltia i la mort del pare, i tant com això sobre la pèrdua dels noms i del món que aquests representen".

Traducció en llengua catalana

Xavier Pàmies, per la traducció del llibre Middlemarch, de George Eliot, per "la manera magistral amb què fa riure una obra clàssica de gran envergadura, amb gràcia i ofici, donant-li una nova brillantor".

El jurat acorda fer una menció especial a Pau Sabaté, per la traducció del llibre Poemes de resistència, de Iannis Ritsos, "per fer parlar el poeta grec en català amb elegància, bellesa i naturalitat".

Literatura en llengua castellana

Gabriela Wiener per Atusparia, "una novel·la de notable ambició literària i de gran originalitat en la prosa, que planteja una reflexió àcida sobre el recent passat polític peruà".

Audiovisual

Maria Rodríguez Soto per la seva excel·lent interpretació a les pel·lícules Mamífera i Casa en flames, en què "es posa en evidència l’aportació creativa de les actrius i els actors en l’obra audiovisual".

Cultura digital

Col·lectiu Taller Estampa, per la Cartografia de la IA generativa, per "crear espais de coneixement sociocomunitaris, tant en l’exploració realitzada com en la seva capacitat divulgativa, per la transparència i accessibilitat, així com per la latència narrativa de la imatge generada que reflecteix el moment sociopolític contemporani".

El jurat acorda fer una menció especial a la primera edició del Responsive Dreams, Festival Digital Art, per "generar un espai a la comunitat de l’art generatiu, i la qualitat dels seus continguts".

Cultures populars i comunitàries

Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona, per l’organització de les tres trobades de gegants que han tingut lloc a Barcelona en el marc dels 600 anys de gegants a la ciutat, "esdeveniments històrics de gran impacte social que han reunit una àmplia representació del món geganter d’arreu en totes les seves diversitats i sensibilitats".

El jurat fa una menció especial a l’espectacle musical Anselm de la Coral Sant Jordi, per "la combinació d’innovació i tradició i la seva acurada producció".

Cultura i educació

Marta Galán Sala, per "la dimensió política i transformadora dels seus processos de creació comunitària articulats des del rigor en la recerca i la formalització artística, que ha sabut recollir en el llibre Dramatúrgies polítiques (2011-2022)".

Música

Tarta Relena pel disc És pregunta, estrenat a la Fira Mediterrània de Manresa i posteriorment presentat a L'Auditori de Barcelona. El jurat en destaca "l’audàcia de conjugar eines modernes de creació amb una gran riquesa de llenguatges històrics i tradicionals, tot transmetent una mirada esperançada vers el futur immediat".

Arts visuals

Jordi Colomer, per l’exposició Façana, foto, festa, futur, fideus, per "repensar les formes i els límits del fet expositiu, per entendre la festa i la cultura popular com a acte revolucionari i de resistència col·lectiva, i per una obra visionària que ja anticipava temes clau com el dret a l’habitatge i l’apropiació de l’espai públic".

El jurat fa una menció especial a Hac Vinent, per l’exposició Accident, per "la contundència estètica i discursiva, que situa les polítiques de l’anticapacitisme al centre del debat artístic i social".

Arts escèniques

Victoria Szpunberg per l’autoria i la direcció de L'imperatiu categòric, "una obra de teatre que aborda la problemàtica de l’habitatge i de la precarietat laboral a través d’una protagonista femenina a la cinquantena, en una gran ciutat com Barcelona". El jurat també en destaca "l’excel·lent direcció d’actors i la força i vigència del text".

Ciències experimentals i tecnologia

Jose Antonio Garrido i Kostas Kostarelos per l’article Nanoporous graphene-based thin-film microelectrodes for in vivo-high-resolution neural recording and stimulation, en què es desenvolupa una tecnologia del grafè que ha permès la integració de microimplants en el camp de la neuromedicina, en fase d’anàlisi clínica a través de l'spin-off InBrain Neuroelectronics, S.L.

El jurat acorda també atorgar una menció especial a Marcel Guàrdia, per l'article Why are inner planets not inclined?, que demostra un teorema matemàtic sobre la inestabilitat en els sistemes planetaris, "aportant una explicació plausible per l’estabilitat del nostre Sistema Solar".

Ciències de la vida

Laura Soucek pel treball MYC targeting by OMO-103 in solid tumors: a phase 1 trial, publicat a la revista Nature Medicine, que demostra a partir d’un assaig clínic la validesa de la proteïna MYC com a diana terapèutica per al tractament de tumors sòlids. El jurat valora de manera especial "el compromís de la investigadora en transferir els seus coneixements en teràpies útils per a la ciutadania".

Ciències ambientals i de la terra

L'estudi 2024 Europe report of the Lancet Countdown on health and climate change: unprecedented warming demands unprecedented action, dirigit per les investigadores Kim van Daalen (primera autora) i Rachel Lowe (líder de la investigació). El jurat en destaca "les components d’innovació, l’abast, la seva rellevant contribució científica i l’àmplia col·laboració internacional". La publicació estableix "un punt de referència per a la investigació interdisciplinària sobre els impactes del canvi climàtic en la salut, així com proposa canvis polítics i solucions aplicades en relació amb les estratègies de mitigació i adaptació a aquests impactes". A més, continua el jurat, "ho fa considerant criteris d’equitat, de justícia i de poblacions en risc, de manera que els seus resultats, a més de ser rigorosos i innovadors científicament, també tenen un important component social".