La majoria d’arxius municipals no tenen qui se’n cuidi

PalmaL’escenògrafa Joana Martí ha recreat una sala gran, amb prestatgeries que arriben fins al sostre, plenes d’arxivadors amb documents. Per tal de no fer malbé els papers, la llum és tènue i la humitat no hi entra. Aquesta és l’escenografia en la qual transcorre l’acció de Zona inundable, de la dramaturga Marta Barceló, i que dia 28 de desembre s’estrena al teatre Principal de Palma. Així s’ha volgut recrear l’arxiu d’un poble petit, que, amb comptades excepcions, poca cosa té a veure amb la realitat. La major part d’arxius municipals de Mallorca pateixen una manca d’infraestructures i de personal qualificat per garantir la preservació de la documentació històrica i administrativa.

El punt de partida de l’esmentada ficció teatral és l’episodi de quan, a la realitat, l’arxivera de Capdepera, Maria Massanet, va acudir a socórrer la documentació que la torrentada s’endugué de l’arxiu del jutjat de pau de Sant Llorenç des Cardassar. Precisament, segons el Consell de Mallorca, el nou Arxiu Municipal de Capdepera, inaugurat fa poques setmanes, i l’Arxiu Municipal de Muro, que es preveu que s’inauguri dins el 2023, són alguns dels referents a tenir en compte a l’hora de posar en marxa la futura Xarxa d’Arxius de Mallorca.

La realitat és que el Departament de Cultura i Patrimoni té constància que, dels 53 municipis de l’illa, només són 13 els ajuntaments que tenen instaurada la figura d’arxiver segons els criteris que estableix la normativa. És a dir, un tècnic amb “una titulació universitària superior i formació especialitzada en arxius” o “personal funcionari o empleats públics pertanyents als subgrups A1 o A2” amb formació acreditada en matèria d’arxius. En tot cas, “això no vol dir que no siguin més els ajuntaments amb figura d’arxiver segons els criteris que estableix la Llei 6/2022, de 5 d’agost, d’arxius i gestió documental de les Illes Balears. Després d’haver-ho consultat amb cadascuna de les administracions locals, però, aquesta és la resposta obtinguda. La normativa és molt recent i és a partir d’ara que s’ha de començar a desenvolupar”, explica Catalina Quetglas, cap de servei de Biblioteques i Arxius del Consell de Mallorca.

L’arxiu, al porxo de la Casa de la Vila

La majoria d’arxius municipals s’ubiquen en edificis concebuts per a usos administratius generals o en edificis històrics que en moltes d’ocasions no s’han condicionat per custodiar patrimoni documental. “La ubicació més freqüent és el soterrani o el porxo de l’Ajuntament. A causa de la humitat i la pols, cap d’aquestes ubicacions ofereixen bones condicions per garantir la preservació del paper”, comenta Montse Furment, restauradora i conservadora de paper de l’Arxiu General del Consell de Mallorca.

“Hi ha poca preocupació pel patrimoni documental –afegeix la conservadora i restauradora . Molts ajuntaments conceben els arxius com un magatzem de paper i no tenen cap professional que n’organitzi el fons. És quan passa qualque accident que els governants en prenen consciència. L’any 2015 els documents històrics de l’arxiu de Llucmajor aparegueren acaramullats i en molt mal estat al porxo de l’edifici. Va ser aleshores quan l’equip de govern va sol·licitar que els tècnics del Consell haguéssim d’actuar. Ara, el fons històric ja es troba en un nou espai condicionat al convent de Sant Bonaventura, el qual, tot i que té mancances, està molt millor que no estava”.

La documentació més antiga que conserven els ajuntaments de Mallorca data del segle XIV. En moltes d’ocasions, aquesta documentació comparteix espai amb el paper que avui dia genera l’administració local. “Separar l’arxiu històric de l’arxiu administratiu és una tendència del segle XIX. Els documents que els ajuntaments generen avui són la història de demà”, afirma la restauradora de paper Montse Furment.

La degradació no afecta només els documentas medievals, també afecta paper que l’Administració ha generat fa pocs anys. “He hagut de restaurar documentació contemporània perquè estava en mal estat. Això fa ràbia, perquè restaurar el paper d’ara és costós i no faria falta fer-ho si els documents s’haguessin conservat així com toca”, afegeix Furment.

Que un ajuntament tingui un arxiu en condicions depèn que hi hagi un tècnic amb la formació adequada i que es faci escoltar pels polítics que se succeeixen en els diferents mandats. Són necessaris edificis amb equipaments de climatització i sistemes d’extinció automàtica en cas d’incendi. Així mateix, és necessari instal·lar prestatgeries mòbils que permetin dipositar-hi quilòmetres de paper. Tots aquests equipaments són molt costosos.

“Maria Massanet, a Capdepera, i Sebastià Riutort, a Muro, són exemples de tècnics que amb molta de dedicació, i acompanyats de voluntat política, han fet que aquests dos municipis tinguin arxius en edificis específics i en unes condicions exemplars”, comenta Catalina Quetglas, cap de servei de Biblioteques i Arxius del Consell.

En projecte, la xarxa insular d’arxius

Pel que fa a arxius, el model que a partir d’ara vol desenvolupar el Consell es basa en el de gestió de biblioteques que es va iniciar als anys vuitanta . “La Xarxa de Biblioteques de Mallorca començà a bastir-se el 1985. Hem de pensar que aquell era un moment molt diferent de l’actual i la societat en tenia necessitat. En aquest moment, tot està per fer quant a arxius, però el Consell de Mallorca ja ha sembrat una llavor per crear la xarxa d’arxius de Mallorca.

Tot i que serà un procés llarg, dins el 2023 veurem com aquesta xarxa comença a treure brots. De moment, cada any feim una trobada d’arxius municipals que serveix per establir criteris i posar en comú les línies cap on hem de fer feina”, assegura la cap de servei de Biblioteques i Arxius del Consell.