El llegat de Richard Nightingale, d’arxiu personal a patrimoni col·lectiu de Porreres
Nightingale deixa una empremta d’un valor patrimonial, documental i cultural incalculable
PorreresLa casa del carrer del Rector Llompart número 16 de Porreres és de façana estreta i discreta. Allà s’hi establí l’any 2003 Richard Nightingale Goss i allà morí a principis del 2023. Deixà una immensa biblioteca, una infinitat de fotografies en una col·lecció de CD gravables, els quals també contenen gravacions de vídeos o música de grups musicals d’arreu de tota l’illa. També un piano, un orgue, càmeres de fotografiar, mobles… i la seva inconfusible bicicleta.
Del pas de Richard per Porreres, de la seva petjava per gairebé tota l’illa i de la seva incansable activitat en deixà constància Tot Pla en un obituari de Joan Ferrà, veí del mateix carrer, publicat el mes d’agost del 2023.
Dos anys després de la seva mort, la seva germana, Elisabeth Goss Kelley, passa unes setmanes a Porreres per fer-se càrrec del llegat de Richard. Les seves pertinences, les seves col·leccions i tot allò que acumulà entre les parets d’una casa que és plena de siluetes d’una absència ben present, són el fruit, el llegat d’un home que sempre era pertot i que deixa una empremta d’un valor patrimonial, documental i cultural incalculable.
“De petit ja tenia aquesta mania d’ordenar-ho tot. A ca nostra les prestatgeries organitzades ocupaven totes les parets i aquí també va organitzar la seva biblioteca”, explica Elisabeth, set anys menor que Richard.
Perquè el que ningú no s’explica és com va poder ser tan acurat i organitzat un home que mai no aturava a ca seva.
A la seva casa de Porreres catalogà també tots els llibres i CD gravables amb la classificació decimal de Dewey. Conta la germana que a Richard “li agradava la història, la música, l’art i la cultura eren les seves grans passions. També li fascinava el sistema de classificació Dewey Decimal. De fet, havia catalogat tots els llibres de ca seva segons aquest codi internacional. Tenia més de vuit mil volums, cadascun numerat segons aquest sistema, igual que els discos, cintes i enregistraments”.
Tot i conèixer el tarannà de Richard la germana es mostra sorpresa de tot el que arribà a enregistrar: “Els CD contenen coses molt interessants: alguns tenen música, d’altres, vídeos o fotografies. Alguns contenen enregistraments dels grups locals, altres fotos o vídeos antics. És impressionant tot el que va arribar a gravar. Té arxivada la música de tots els grups del poble, els discs, les maquetes… Tot. És increïble”.
“Quan un tema li interessava, se n’obsessionava i en parlava sense parar. Era com una enciclopèdia vivent”, explica Elisabeth. De fet, a Mallorca, les persones que el tractaren, poden donar fe d’aquesta obsessió. Richard no mirava i contemplava, s’implicava en tot allò on posava l’ull: els Castellers de Mallorca i els Gegants o la Batukada de Porreres en són només alguns exemples.
Cedits a l'Ajuntament de Porreres
Tots aquests discs compactes i també totes les fotografies passaran a formar part de l’arxiu municipal de l’Ajuntament de Porreres després de l’acord de donació que inclou també la inconfusible bicicleta de Richard, la segona en 20 anys, amb la qual es desplaçava per tot el poble. Serà emprada per la Policia Local per fer educació viària.
A l’arxiu hi ha imatges de Porreres i d’arreu de Mallorca que són úniques, exclusives, perquè foren fetes quan els telèfons no duien càmeres i tampoc no hi havia xarxes socials.
L’orgue, que és antic, artesanal i es conserva en excel·lents condicions, passarà a ser de l’església de Porreres, un indret que Richard coneixia bé i on un temps va fer visites guiades.
La resta d’objectes han estat retirats per part de particulars a qui Elisabeth ha obert les portes i regalat tot allò que han volgut. El gruix de la immensa biblioteca de llibres de tota casta en anglès serà tirada a excepció d’algun exemplar puntual.
Per què Porreres?
Nat a Escòcia, la seva família es traslladà als Estats Units. El 1980 Richard va tornar a Escòcia, on va fer dos doctorats. Un fou a la Universitat de St. Andrews, on es va doctorar en Història Britànica i un altre a la Universitat d’Edimburg, en Etnomusicologia.
“Va estudiar música, dansa, art i totes les formes d’expressió cultural. També feia de coreògraf de danses tradicionals”, explica la seva germana.
La pregunta és obligada: per què creu que va escollir Porreres per establir-se quan es va jubilar? La resposta d’Elisabeth: “M’ho he demanat moltes vegades. Vivim a Los Angeles i allà hi ha molta gent d’origen hispà, així que ja estàvem familiaritzats amb la cultura i la llengua espanyoles. Crec que això va fer que ell se sentís més proper a aquest lloc. També patia asma, i va venir per motius de salut. Pens que va trobar Porreres perquè cercava un lloc tranquil i humà. Deia que era una comunitat molt unida, molt acollidora. Coneix altres parts de Mallorca, però cap com aquesta”.
I afegeix: “Aquí hi va trobar un sentiment de comunitat que als Estats Units no existia: la vida compartida, les danses tradicionals, la cultura viscuda. Li agradava no només estudiar la cultura, sinó formar-ne part. Quan un tema li despertava interès, cercava la gent que hi estava implicada i s’hi afegia amb entusiasme. Per això era conegut per tothom: molts el recorden d’actes a Palma o de trobades culturals”.
La casa de Richard es ven. Elisabeth torna demà –dissabte, dia primer de novembre– cap a Los Angeles. Tancarà un cicle on haurà repartit per tot Porreres el valuós llegat d’un home actiu i sobretot respectuós i amant de la cultura pròpia d’aquest petit país anomenat Mallorca. Tant de bo molts com Richard.