Digues-ho ben alt, Little Richard: soc negre, soc gai i vaig inventar el rock’n’roll

Al llarg de la seva vida, Little Richard es va contradir nombroses vegades, afirmant i desmentint la seva homosexualitat segons la por de la religió que sentia en cada moment. Hi havia una cosa, però, de la qual no va dubtar mai: ell era el pare legítim del rock’n’roll, i així ho manifestava cada vegada que li posaven un micròfon al davant. I tothom li donava la raó, però per molts elogis que li dediquessin, a l’hora de la veritat cap dels seus admiradors i deixebles (generalment blancs), de Mick Jagger a David Bowie, semblaven gaire preocupats pel fet d’haver aconseguit més reconeixement i milions que el seu mestre, estrangulat pels contractes draconians habituals en els no gaire innocents primers anys de la indústria discogràfica.

La missió de Little Richard: I am everything és, doncs, dur a terme una operació de justícia restaurativa, concretant en imatges la influència de la seva figura central i reexaminant a través seu la història de la música popular del segle XX des d’una perspectiva racialitzada i LGTBIQ. Resulta fascinant seguir el procés de com un jove marginat afroamericà de Macon, Georgia, descobreix i forja la seva identitat alhora que modela un so d'èxit estratosfèric, però la personalitat complexa i explosiva de Little Richard potser mereix un enfocament menys normatiu que la rutinària proposta de Lisa Cortés: una concatenació d’entrevistes, material d’arxiu i actuacions un xic forçades de convidats especials.