Lady Gaga ha ben assimilat les lliçons de l'èxit. Mentre que el 2010 va venir per primera vegada al Palau Sant Jordi amb un espectacle que tenia com a fil conductor les aventures d'una colla d'amics que es perdien camí d'una festa, ahir a la nit va tornar a Montjuïc per presentar Born this way , el seu tercer treball, amb una posada en escena èpica. A l'espai on la diva va acollir els 18.000 seguidors que van exhaurir les entrades hi havia representat un castell. La cantant va aparèixer a l'escenari damunt un unicorn -un símbol del respecte, la creativitat i la llibertat que governen el seu món- en processó amb la dotzena de ballarins que l'acompanyen per cantar Highway unicorn . El públic es va encendre quan va aparèixer sola en la cançó següent, Government hooker , durant la qual el suposat client de la història li va fer un cunnilingus. Ella li va disparar un tret en acabar la cançó. El Palau va embogir quan va començar a sonar Born this way , el tema que dóna títol al disc. La cantant va renéixer sortint d'una vagina inflable gegant. I potser sí que ve d'una altra galàxia. Després de saludar el públic cridant "Barcelona", va dir una frase que faria salivar Rajoy: "Espanya, sou el futur", encara que més tard va donar les gràcies al públic per haver comprat les entrades perquè sap que els espanyols han de treballar molt per guanyar-se el sou.
A hores d'ara, Lady Gaga ja es pot permetre interpretar tota mena de rols: a més de reina del seu propi món, pot fer tant de prostituta com de Maria Magdalena, com va fer quan va cantar Judas , un altre tema del segon disc que va encendre el públic. I a aquestes altures, la cantant tampoc tem cremar els millors cartutxos abans d'hora. Abans d'aquest últim tema, va fer embogir el públic quan va sortir d'un ou i va començar a cantar un dels seus grans hits , Bad romance , al qual va canviar el text per " Spanish romance ". "No sóc un extraterrestre, no sóc una dona, no sóc un home, no sóc humana, no sóc una criatura del govern d'Espanya. Sóc vosaltres. Sóc tot el que estimeu i odieu perquè vosaltres m'heu creat", va dir tot seguit al públic, abans de revelar les seves verdaderes intencions: recollir informació per, des del seu món, envair la terra. La moda és una de les altres debilitats de Lady Gaga, perquè representa el fet de mantenir-se fidel a la imatge que es té d'un mateix. El tret de sortida del segon acte del concert el va donar la cançó Fashion of his love . El castell es va tornar a obrir i es va poder veure el seu tocador. La cantant s'ha permès incloure-hi una selecció dels seus vestits més icònics, com el que està fet amb desenes de granotes Gustau. Els altres temes que van formar aquest bloc també pertanyen a The fame i The fame monster : Just dance , Love game i Telephone , el tema que va cantar amb Beyoncé i que va tornar a encendre els fans.
Hair és una de les últimes cançons de Lady Gaga en què es reivindica l'autenticitat. Es va poder escoltar al tercer acte del concert, el més rocker, en què la cantant va recórrer l'escenari convertida en una motocicleta, abans de posar-se una samarreta del Barça perquè se li va trencar el vestit. "¿Sou prou valents -va cridar al públic- perquè se us enfoti el que diguin sobre quina roba porteu, com parleu, què escolteu o a qui estimeu?", i tot seguit va tocar You and I , el tema dedicat als seus fans que va estrenar durant la gira passada, que va incloure dins de Born this way i que va fer cantar a tot el Sant Jordi.
El concert va entrar a la recta final amb Americano , un dels temes més poc afortunats del disc anterior, i poc després amb Alejandro . Aquesta part del xou la van aixecar dos dels seus hits : Poker face i Paparazzi , i el seu sentit de l'espectacle. Lady Gaga va treure de l'armari el seu vestit de bistecs i poc després va acabar dins una picadora de carn. Va tornar a l'escenari vestida de militar amb un parell de metralletes als sostenidors per cantar Alejandro . I tot seguit va cantar Scheibe , del seu segon disc, i dos dels seus senzills de l'últim àlbum. Va arribar al final amb The edge of glory i va acabar reivindicant el seu compromís amb la música, com si fos una sacerdotessa, amb Marry the night .