L’allau de novetats posa a prova tot el sistema editorial

PalmaQuan es vol prendre el pols al món del llibre, la primera opció sol ser adreçar-se a les llibreries. Al cap i a la fi, els llibreters són els que estan en contacte amb els destinataris finals, els lectors. Ara bé, ells també són el darrer esglaó d’un llarg procés que ha viscut canvis molt significatius en les darreres dècades. El fet que avui dia es publiqui més que mai –segons el Ministeri de Cultura, a Espanya l’any 2024 es varen publicar més de 89.000 novetats, 30.000 més que fa vint anys– ha tingut conseqüències tant en el funcionament de les editorials i dels distribuïdors, com per als mateixos autors. A les portes de la Fira del Llibre de Palma, que s’inaugura el pròxim divendres 30 de maig, la resposta a la pregunta que fa temps que planeja com una ombra sobre el sector –hi ha un excés de publicacions?– és complexa i varia molt en funció de l’interlocutor. 

El sector editorial de les Balears sembla gaudir ara d’una estabilitat consolidada. Diversos segells de les Illes han aconseguit no només mantenir-se, sinó que s’han enfortit amb el pas dels anys, tal com confirma Maria Muntaner, qui presideix actualment el Gremi d’Editors de les Balears. “La manera de funcionar de la cadena editorial ens ha obligat a tots a professionalitzar-nos”, explica, “i jo ara mateix veig un sector molt viu”. Ara bé, Muntaner confirma que la xifra total d’empreses que s’hi dediquen a les Balears és mala de calcular, amb l’existència d’editorials que sorgeixen només per a publicacions puntuals. “Jo crec que deu estar entre 20 i 30, si bé agremiades ara mateix som 10”, exposa. 

La diversitat de tots aquests segells és una de les qualitats que més destaquen els mateixos editors, conscients de formar part d’un ecosistema que ha sabut fer-se camí tot i les seves limitacions. La llista de les que fa més de vint anys que estan en funcionament és llarga i els títols que omplen els seus catàlegs es compten per centenars. Parlam de Lleonard Muntaner, Ensiola, El Gall, Disset, El Tall, Jose J. de Olañeta i Documenta Balear, entre d’altres, als quals s’han afegit altres segells que han contribuït també a reforçar les Illes en el context editorial en català, com Adia, Illa Edicions i Nova Editorial Moll, que va ressorgir a finals de 2019. “El fet que hi hagi tanta oferta fa que la teva responsabilitat sigui més gran”, assegura l’editor Tomeu Canyelles, “perquè el teu compromís no és només amb l’autor, és també amb els potencials lectors”. A més, Canyelles afegeix que les durades dels dipòsits han baixat molt respecte als inicis de l’editorial Moll, cosa que també té efectes en les publicacions. “Però nosaltres creim molt en allargar tant com podem la vida dels llibres que publicam. No pensam que els hàgim de moure perquè siguin novetat, al contrari. Els llibres no poden tenir data de caducitat”, afirma. En aquest sentit, Canyelles toca un dels punts calents de les dinàmiques actuals del sector editorial: la velocitat. 

90 novetats setmanals

Bona prova del ritme frenètic de les publicacions es troba als magatzems de Palma Distribucions, una de les dues empreses locals que es dediquen actualment a la distribució editorial juntament amb la distribuïdora Rotger, després de l’anunci del tancament de Serrano Llibres. “Ara es publica molt i es publica malament”, repeteix una vegada i una altra Tolo Marimón Tomás, al capdavant de Palma Distribucions, empresa a la qual ha dedicat gairebé cinquanta anys de la seva vida. I posa diferents exemples per confirmar-ho. “Si a mi m’arriben 300 còpies d’aquest llibre”, diu agafant-ne un a l’atzar, “jo sé que n’hauré de tornar mínim 280. I què ha passat entre una cosa i l’altra? Hi ha hagut enviaments i recollides, un magatzem ple on no cobram per ocupació d’espai i unes taules de novetats que de cada vegada canvien més aviat. Abans un llibre hi podia estar un parell de mesos i ara has de donar gràcies si hi aguanta una setmana. Però és que si arriben 90 o 100 novetats cada setmana, què vols?”, es demana.

L’empresa, fundada per quatre socis entre els quals hi ha els seus pares, va començar l’any 1975 a un pis de vuitanta metres quadrats que varen haver d’abandonar “perquè les bigues començaven a fer panxa”. Anys després, es varen instal·lar a un magatzem de vuit-cents metres quadrats que ha quedat obsolet i que actualment allotja “una quantitat incalculable” de llibres –davant la insistència, Marimón s’aventura a suggerir que potser n’hi ha uns tres-cents mil. Tanmateix, el distribuïdor reconeix que mira amb pessimisme el futur. “No podem competir contra les grans empreses que es dediquen a això i que ho tenen tot digitalitzat. A ells els surt a compte enviar-te un únic llibre des de Galícia, i jo, per agilitar, de vegades he d’agafar la moto i dur una comanda personalment a la llibreria”, relata. 

L’auge dels grans grups editorials, que disposen de distribuïdors propis, i la centralització de la distribució de les grans cadenes comercials, que abans operaven amb distribuïdors locals, són alguns dels entrebancs afegits que s’han trobat en aquest sector que Marimón té clar que arribarà a desaparèixer de les Balears. “Basta dir que perquè un llibre d’una editorial mallorquina es vengui a una de les grans cadenes que hi ha a Palma, com la Casa del Libro, Fnac i El Corte Inglés, ha d’anar a Madrid o a Barcelona i després tornar. Així és com funciona”, comparteix amb preocupació. 

Quant s’edita vs. com s’edita

L’augment de publicacions en aquests cinquanta anys, però, també està relacionat amb el creixement del sector editorial en català, que l’any 1975 era molt limitat per la persecució que vivia la llengua. “Mai s’havia publicat, feliçment, tant, tan divers i amb tanta qualitat en català”, exposa l’escriptor Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Tanmateix, Portell rebat la idea d’un possible excés de publicacions amb diferents arguments: “És impossible afirmar que a les Balears es publica massa en català si tenim en compte la quantitat ínfima de novel·la gràfica i còmic en català que s’hi fa, i el mateix passa amb l’assaig en un sentit més acadèmic, no tan centrat en temes locals”. 

A més, parla d’una “absència de filtres” que no permet valorar en conjunt l’estat del sistema editorial en català. “Ningú no es plantejaria aquest tipus de preguntes en altres sistemes com el francòfon, l’hispanòfon i l’anglòfon. Ens hauríem de demanar quines estructures d’investigació, quins espais de crítica i quins canals de prescripció tenim ara mateix i en quines condicions es troben”, suggereix. “En tot cas, el que em preocupa no és tant la quantitat com el com”, assegura el president de l’AELC. “Un neguit que percebem en molts dels associats és la manca de treball conjunt amb els editors. És una pràctica de cada vegada més estesa al sector, això de publicar llibres que no s’han treballat amb l’autor. Pot ser una qüestió d’estil o de plantejament editorial, però si es treballassin conjuntament, jo crec que serien encara de més qualitat i implicarien un compromís més gran per part de les editorials”. 

Però aquesta percepció sobre el canvi en la relació entre autors i editors no afecta només el món editorial en català. Qui ho confirma és la mallorquina Enriqueta Llorca. Després de col·laborar amb nombroses publicacions com a il·lustradora, fa només un parell de mesos que ha publicat la seva primera obra en narrativa amb una important editorial estatal i no dubta a compartir el seu malestar. “Els contractes cada vegada són més precaris i el percentatge que percebem els autors és irrisori”, relata. Llorca, que va començar a idear les protagonistes de la novel·la, una al·lota de nom Escafi i una cussa de nom Fosca, l’any 2008, va viure amb molta il·lusió la possibilitat de publicar el seu debut narratiu amb un segell de prestigi. Una vegada que el llibre ha sortit al carrer, però, assegura que el regust és agredolç. “Tal com està el món editorial sembla que si no tens centenars de milers de seguidors a Instagram, no importa res més”, reflexiona. “Es fa molt costa per amunt veure que ja has fet prou feina per escriure i arribar a publicar, com perquè després depengui també de tu que el llibre surti a alguna banda. És com un oceà ple de taurons i alguns autors no som més que peixets”, sintetiza.