Juliana Canet i Marina Porras, el miracle de fer sexis les lectures de l’institut

PalmaAquest dijous, 10 de juliol, un bon grapat d’al·lots joves feien coa a les sis de l'horabaixa a la llibreria Drac Màgic de Palma. No era per comprar la darrera novetat editorial ni per conèixer cap autor o autora de moda. Era per escoltar una conversa sobre un clàssic de la literatura mallorquina en català, Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga. Molts, segurament, no s’ho haurien cregut si a l’institut els haguessin dit que serien allà, i no a la platja, un dia d’estiu. Però aquest és l’efecte Club Tàndem. Juliana Canet (Cardedeu, 1999) i Marina Porras (Rubí, 1991) són les conductores d’aquest programa multiformat de 3Cat sobre literatura que ha volgut rompre la barrera de la televisió i del pòdcast per fer, a més, un club de lectura des de diferents llibreries d’arreu de Catalunya. Després d’emetre'n el vuitè i darrer episodi, centrat en la figura de Villalonga, Canet i Porras han tancat aquesta primera temporada a Palma, on han avançat que hi tornaran per parlar sobre Blai Bonet en la segona temporada del programa, que ja preparen. 

Amb aquest darrer esdeveniment, les presentadores acaben la seva particular relectura de vuit dels autors més representatius de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Gabriel Ferrater, Montserrat Roig, Josep Maria de Sagarra, Joaquim Ruyra i Llorenç Villalonga. Amb elles, ho han fet també tant les desenes de persones que les han acompanyades a cada club de lectura com les que ho han fet a través de les xarxes, on les publicacions apleguen centenars d’interaccions. “No ens atrevim a dir que ha estat un èxit, però sí que per ser un programa cultural ha tingut un impacte molt positiu”, reconeix Canet en declaracions al diari ARA, preguntada sobre aquest fenomen. Quant a les claus per aconseguir fer atractives aquestes lectures –conegudes sobretot per ser les obligatòries de l’assignatura de català–, tant la col·laboradora de Que no surti d’aquí com Porras reconeixen que “el secret és fer una cosa autèntica: són converses entre dues amigues que ja existien a la realitat i que, simplement, s’han hagut de traslladar a la pantalla”. I veure-les en acció ho confirma: boten d’una reflexió a l’altra amb aquesta lleugeresa de les xerrades entre iguals, on les referències van des de Charles Baudelaire fins a la sèrie White Lotus, sense perdre de vista el fil conductor de l’episodi, que en el cas d’aquest darrer va ser Paradisos perduts.

Ara bé, és innegable que el pes que ambdues tenen a les xarxes socials també ha estat crucial. “Si t’estàs dedicant a comunicar, les xarxes socials són un filtre que difícilment et pots saltar. I que t’ha de venir de gust compartir el que has fet: a mi em passa amb Club Tàndem perquè és el meu programa i m’il·lusiona”, subratlla Canet, que aplega més de 132.000 seguidors a Instagram. Ambdues reconeixen el repte que suposen els antics formats, però tenen clara una diferència: “El model de la televisió està envellit, molt més que la literatura, que no caduca mai”. De fet, és a les xarxes socials on es troben els grans aliats de la lectura avui dia: la generació X i, sobretot, la Z, la qual ha fet créixer la figura dels booktokers, una mena d’influencer de llibres. 

Elles, però, prefereixen no posicionar-se en el debat sobre si els joves d’ara llegeixen més o menys i aposten per “relativitzar-ho” i rebaixar aquest “alarmisme”. “Si la gent llegeix, fantàstic. Si no, deu estar dedicant el temps a alguna altra cosa que consideri més important. Llegir per llegir és absurd”, comenta Canet, mentre que Porras insisteix que el més important és que “t’ho passis bé i que t’agradi”. El que sí que reconeixen és que en la literatura, igual que passa amb la roba, “internet ha ajudat molt a generar fenòmens i modes”, com ha passat amb Sally Rooney. “Ens interessen aquestes comunitats que es creen. Volem saber què està passant perquè tothom estigui consumint una mateixa cosa”, reconeixen.  

Repensar els clàssics en clau 'queer', per exemple

El fet de triar clàssics de la literatura és un altre dels pilars del format. “Una cosa que està clara, amb tothom qui parlem als clubs de lectura, és que les lectures obligatòries a l'escola serveixen perquè la gent tingui uns referents comuns que són necessaris”, assenyalen. “La nostra visió no és que hauríem d’haver llegit aquests llibres en un altre moment i que ara els gaudim perquè tenim l’edat que tenim. Pot ser que a l’institut no t’agradessin perquè no tens l’edat, les experiències, les circumstàncies o el professor que faci que t’ho estimis. Però s’han de llegir, peti qui peti”, aclareix Canet. I és això el que permet gaudir de la millor part de Club Tàndem, que és la segona part de cada esdeveniment. 

Aleshores, el públic comparteix les seves experiències de relectura d’aquests referents comuns i, amb les seves aportacions, converteix l'obra de cada autor en un material orgànic, mal·leable, capaç de prendre noves formes. I el cas de Llorenç Villalonga no en va ser cap excepció aquest dijous en l’acte a Drac Màgic. Un assistent, d’entre el públic, va voler matisar el que Canet i Porras havien dit de l’autor mallorquí i defensar que sí que, “igual que Víctor Català, Villalonga es podia rellegir com una icona queer”. “Hi ha molts d’elements homoeròtics en la seva obra. De fet, Bearn és una novel·la que Joan envia en forma de carta al seu amic Miquel. S’ha d’estimar molt una persona per fer això…”, va deixar anar el jove, fent arribar les dues conductores a una conclusió final: “Fer relectures dels clàssics és tan important per això mateix, perquè, si no, ens quedam només en la superfície, i ens perdem parts molt interessants de cada obra”.