Joan Pons d’El Petit de Cal Eril: “Podria passar que el desè disc fos el darrer”

PalmaEl Petit de Cal Eril tornen al Mobofest 8 anys després que ho fessin en la seva segona edició, el 2018, quan varen ser el primer grup no local que actuava a l’esdeveniment musical que amb el anys esdevindria per dret propi en el Festival del Pla. 

“Érem el primer grup que no érem de Mallorca que tocàvem al festival. Hi havia molta gent, més de la que s’esperava. Va ser una nit increïble. Tocaven els Da Souza, amb ells ja teníem relació però l’amistat encara es va fer més forta. Va significar establir connexions amb molta gent de Mallorca que es varen acabar de consolidar i que ens han acompanyat durant molts anys”, recorda el músic guissonenc Joan Pons.

Va ser al puig de Consolació, a Sant Joan, on es varen celebrar les tres primeres edicions i on la Mobo hi ha tornat 10 anys després per celebrar el darrer ball i la traca final des d’aquest dijous i fins a dissabte. “Com es mereix, diu Joan Pons.

“Vàrem quedar una setmana de vacances. El segon o tercer dia ja vàrem treure les cadires a la plaça a la fresca amb la gent del poble i va ser fantàstic. Els pobles d’interior de Mallorca em recorden a la meva terra, la Segarra, on he nascut. Sempre que vinc em sento molt com a casa, hi veig una connexió molt especial amb la terra”. 

De fet, aleshores varen estar allotjats a ca padrins de l’organització. “Festivals així n’hi ha ben pocs: estimen la música i el que fan, i això no passa sempre”. I recorda “embarrancar la furgoneta a un fangar i ells ajudar-nos” i fins i tot, una excursió “a una cala perduda que ens va ensenyar en Miquel Serra”.

El Petit de Cal Eril, en actiu des del 2007 i, després de nou treballs discogràfics, ha d’arribar el que farà deu, un número que metafísicament coincideix amb el mateix amb què la Mobo celebra el seu darrer ball. “Tinc algunes cançons gravades i segurament faré un altre disc. De vegades penso si mola deixar-ho en nou o fer el desè, o què hem de fer. El que està clar és que no durarà per sempre aquest grup. Tenir un projecte tants anys és molt complicat. És una reflexió que a vegades em ve al pensament i podria passar que fos el darrer. Tinc moltes idees de fer coses diferent i el desè disc hi serà”, reflexiona Joan Pons.

“Tinc tants dubtes, hi ha èpoques que m’agrada més el que faig, altres no m’agrada gens i ho canviaria tot, però he descobert que el que has de gaudir és el camí, no l’objectiu final perquè no n’hi ha. Sempre és començar de zero, és així el meu feeling amb l’art. És esgotador però alhora il·lusionador”, conclou el músic. 

Joan Pons és un dels artífexs d’un so, un estil i una producció particular, que ja fa anys va esdevenir en l’anomenat pop metafísic. “Em sento part d’un equip de persones que ens hem focalitzat en un tipus de música, de com gravar-la i entendre-la. Sempre és interessant trobar una manera d’expressar que et faci sentir una mica únic, perquè sinó és més fàcil caure en la redundància”. 

Ho fa amb el seu trio fidel, Jordi Matas, Ildefons Alonso i Dani Comas.“Em sento part d’un equip de persones que ens hem focalitzat en un tipus de música, en com la gravem i l’entenem. Sempre és interessant trobar una manera d’expressar que et faci sentir una mica únic, sinó és més fàcil caure en la redundància”

Un so singular i autèntic que ha aconseguit crear i del qual ha volgut virar deixant enrere aquelles textures més volàtils i aterrar-lo més en les guitarres en el seu darrer disc Eril, Eril, Eril (Bankrobber, 2025), un títol que és tota una declaració d’intencions. “El nom de la casa familiar és Cal Eril”, que és on té el seu estudi i on enregistra tota la seva música i d’on surt el seu sou inconfusible. “En els pobles la gent molts cops no t’ubiquen pel cognom sinó pel nom de la casa. Sóc el petit de quatre germans. Mai no em presentava així a ningú però la gent m’ho deia. Quan vaig fer les meves primeres cançons el 2007 a la carpeta no sabia que posar-hi i hi vaig fotre El Petit de Cal Eril i així es va quedar. Moltes èpoques l’he volgut canviar perquè quan et poses un nom i no t’ho penses gaire et pot passar que no t’agradi o que no et representi però no en vaig ser mai capaç i ara ja el tinc interioritzat i no em preocupa, tot i que ha hagut èpoques que sí”, explica. 

El concert d’avui divendres és l’únic d’aquesta gira que El Petit de Cal Eril farà a Mallorca. “Em quedaré un dia més per veure els Antònia Font. Estem tristos per la pèrdua de Joan Roca d’Antònia Font. Serà un festival molt emotiu i emocionant. La vida té aquests sobresalts i no tens res més on agafar-te que la música, i serà la manera de compartir l’emoció de la vida i la vulnerabilitat de les persones.”