Jaume Gomila: “La cultura s’ha de pensar en clau de país, de domini lingüístic”

Durant la passada legislatura, la Direcció General de Cultura del Govern va ser pràcticament inexistent, delegant tota l’activitat en l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Vós ara en sou el responsable. Com pensau organitzar-ho?

A la Direcció General de Cultura hem trobat un desgavell competencial que cal endreçar. En aquests pocs mesos que duim, amb la consellera Esperança Camps i la resta de l’equip, sobretot hem treballat en aquesta organització, perquè cada institució compleixi amb les seves funcions que s’han hagut de definir. L’Institut d’Estudis Baleàrics també ha redefinit les seves responsabilitats. I estam treballant de valent amb l’Orquestra Simfònica, també amb biblioteques, arxius i museus que estan sota la nostra tutela i en les relacions amb altres institucions amb l’objectiu de crear un teixit cultural autonòmic.

Les competències en Cultura de cada illa estan transferides. Quines responsabilitats culturals assumiu des del Govern?

Precisament, des del Govern tenim la responsabilitat d’estructurar la mirada autonòmica. Per això, mantenc un contacte molt freqüent amb els quatre consellers insulars, al menys un pic a la setmana parlam de les tasques a fer, dels projectes de cadascú i sumam idees. Amb això, hem dibuixat un escenari molt nou per evitar solapaments, sumar esforços i treballar les Illes com un territori únic. En aquest sentit, assumim la responsabilitat de la projecció interior de la cultura, i quan dic interior em referesc també a la projecció cap al Principat, el País Valencià, Andorra... La cultura s’ha de pensar en clau de país, de domini lingüístic.

Vós sou menorquí. No em negareu que a Balears gairebé ningú no entén la cultura en clau de país i que cada illa se sent bastant allunyada de la resta?

Superar la insularitat és un dels grans objectius que ens hem fixat. Som unes illes de cultura, amb un pou cultural molt ple i actiu. Aquesta és una realitat. La cultura hauria de ser un valor distintiu de les nostres Illes i que, a més, ens reunís. Sé que de moment hi ha distància, però és important començar a caminar. Crear circuits entre les illes i en els diferents sectors culturals és crucial. Ho hem de pensar tot en clau de circuit. Per fer-ho possible, hem parlat amb una naviera i amb hotelers i estam treballant en el circuit de sales. També volem crear residències d’artistes, al menys una per illa, perquè és important establir relacions també a l’hora de crear, no només per a la demostració d’allò que s’ha fet. És més, sempre que sigui possible, és voluntat de tots els consellers insulars de Cultura i d’aquesta Direcció General treballar en equips comuns i projectes que ens impliquin a tots, els professionals i les infraestructures de totes les illes. Així i tot, també és important reconèixer el fet singular de cada illa i que tots ens hi puguem sentir part.

Sabeu que a Balears, més que no altra cosa, regna el turisme.

La cultura, ben col·locada en l’aparador extraordinari que són les Illes, ens ha de servir com a missatge al món. La internacionalització de la nostra cultura és clau i el turisme també ens ha de servir de corretja de transmissió. Però per això hem de tenir uns pilars molt sòlids. I aquí, més que no cultura, ens ha mancat la solidesa imprescindible per guanyar pes cultural i intel·lectual. Hem de prioritzar la despesa cultural sòlida front a la pirotècnica, la dels focs d’artifici. Hi ha molts de responsables de la gestió pública de la cultura que prefereixen gastar en els focs pirotècnics, perquè es vegi que fan moltes coses. A mi i a la consellera Camps, ens importa molt més deixar una estructura que sigui capaç de funcionar més enllà de nosaltres. I més, dins el context de responsabilitat pressupostària en el qual estam.

De què parlau quan parlau de cultura?

Quan parl de cultura, parl de patrimoni, de llengua i identitat, de creació, d’expressió i també parl d’indústria. I, en aquest darrer aspecte, parl d’una indústria no especulativa sobretot perquè habitualment és una indústria modesta que necessita una empenta. De tota manera, del que parl és de la cultura com a motor de benestar, de felicitat i d’accés al coneixement. El país que no aposta per la cultura és un país empobrit, entristit, amb una ciutadania menys autònoma. Dins aquest món de bojos en què vivim, la cultura ens reconcilia amb la societat i ens aporta el seny que fa falta.

Anem per parts. Heu esmentat la Simfònica. Ho ha passat realment malament aquests darrers anys. Què pensau fer?

La Simfònica ha passat una època de dificultats extremes. Tenen un programa artístic excepcional i són una de les grans riqueses de la nostra cultura. Aviat tindrà un nou gerent i aquesta legislatura, segurament el proper semestre, la Simfònica podria tenir ja un espai propi que necessita i que mereix. A més, sembla bàsic activar el seu programa educatiu. Sabeu que a Menorca tenim una gran cultura musical i, a mi, com a menorquí, em sembla una tudada que no aprofitem el cabal de la Simfònica per educar en la música, per a l’accés de tothom a la música, i que la formació sigui present a les quatre illes. Volem reivindicar un eix de teatres històrics, lligant el teatre Principal de Maó, el Principal de Palma i el Pereira d’Eivissa i implicar-los amb l’activitat de la Simfònica. Les dificultats per les quals ha passat la Simfònica, i ho dic com a seguidor, es podien notar fins i tot en les seves actuacions. De sobte, percep que sonen diferent perquè tenen un estat anímic que floreix, de gran il·lusió. Hem de pensar que una orquestra està feta de teixit humà.

En la passada legislatura, l’IEB ha estat una mena de direcció general per la qual passaven les decisions sobre totes les activitats culturals del Govern. Com l’enteneu ara?

L’IEB ha de dur la projecció cultural entre illes i entre els Països Catalans. És l’interlocutor directe amb els diferents sectors i ha d’assumir la responsabilitat de fomentar la professionalització de la cultura perquè es pugui enfortir la indústria cultural. Aquesta necessita un suport de l’Administració, però hem de saber establir criteris de qualitat ja que si no, la feina feta serà en va.

Com està el tema de l’Institut Ramon Llull? El deute que deixà l’anterior Govern és un obstacle per a la reincorporació de Balears?

S’han posat totes les facilitats des de la Generalitat perquè Balears hi sigui. En aquests moments, estam a l’espera de la constitució del Govern català. És la voluntat de tots treballar junts.