Documents religiosos

Ja es pot accedir a sis segles d'història de la Cartoixa de Montalegre

L'Arxiu Nacional de Catalunya compra pergamins dels segles X al XVIII i documents fins al segle XX

3 min
Alguns dels documents que ha adquirit l'Arxiu Nacional de Catalunya

BarcelonaLa Cartoixa de Montalegre, a Tiana (Maresme), és l'única a Catalunya que encara conserva una comunitat de monjos activa. La va fundar el 1415 un prior controvertit: Domènec de Bonafè, que va acabar empresonat i expulsat de la comunitat per haver jurat fidelitat a Benet XIII, el Papa Luna, i no haver reconegut el nou papa, Martí V. Al llarg de tants segles d'història, els monjos van atresorar molta documentació i relíquies, però la història convulsa del monestir, tancat i protegit per una doble muralla, va fer que es dispersés. Ara una bona part serà accessible perquè l'ha adquirit l'Arxiu Nacional de Catalunya per 70.000 euros.

Hi ha documents força importants no tan sols sobre la història de la cartoixa sinó també de Catalunya. Hi ha pergamins dels segles X al XVIII i documents de paper des del segle XVI fins a l'actualitat. En total són 9 metres de documentació de paper dels segles XVI al XX, que inclou 44 manuscrits, 43 capses d'arxiu i carpetes, 25 lligalls i diversos documents solts. Bona part de l'arxiu es va dispersar el segle XIX. El 1835 el monestir va ser assaltat, espoliat i incendiat. Aleshores els monestirs presumien de tenir un gran nombre de relíquies i dos monjos van ser torturats i executats acusats de ser espies carlistes. La resta de monjos van fugir, però l'arxiu i la biblioteca es van poder salvar en part. Pròsper de Bofarull (1777-1859), aleshores director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, va omplir 18 carros amb documentació. En aquell moment, el gruix de la cartoixa va ingressar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on encara és. Tanmateix, altres parts es van disgregar entre diferents arxius i cases particulars. Una petita part, que era a la finca veïna de Can Sanromà, propietat dels barons d'Esponellà, es va dipositar a l'Arxiu Nacional de Catalunya entre el 2018 i el 2020.

Documents del segle X al XVIII

Ara s'ha recuperat bona part de la documentació que va aconseguir recopilar el mateix monestir al llarg del segle XX. Monjos d'origen francès, que fugien de la Tercera República i del govern d'Émile Loubet, que va decretar el tancament dels monestirs francesos, van tornar a Montalegre el 1901. Va ser en aquest període que el monjo historiador Irénée Jericot (1882-1972) va fer una important tasca de recerca. Entre els documents que han ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha 275 pergamins, 133 cartes de professió de monjos cartoixans amb riques il·lustracions d'entre els segles XV i XVIII i documents dels anys 991 al 1777. N'hi ha procedents de Montalegre però també de les cartoixes de Sant Pol de Mar i de Scala Dei. Hi ha 9 pergamins reials, 16 butlles i breus pontificis, dos incunables, mapes i 37 àlbums de fotografies dels segles XX.

Alguns dels documents que ha adquirit l'Arxiu Nacional de Catalunya
Alguns dels documents que ha adquirit l'Arxiu Nacional de Catalunya

El 20 de juliol de 1936, als inicis de la Guerra Civil, els monjos van haver de tornar a abandonar el monestir. Aquella mateixa tarda un grup d'incontrolats va pujar a la cartoixa perquè havia corregut la brama que l'edifici estava fortament armat: només van trobar unes caixes amb fusells que es guardaven des de la Setmana Tràgica. Els escamots van assaltar el monestir i hi va haver enfrontaments, perquè molts badalonins no volien que hi hagués vessament de sang. Els monjos, que ja havien marxat, van ser tirotejats pel camí. Quan van arribar a la plaça de la Vila de Badalona hi va haver qui va cridar que els afusellessin, però ho va impedir l'alcalde, Frederic Xifré. Tres anys més tard, el 1940, els franquistes van afusellar Xifré.

La majoria de monjos van aconseguir sobreviure i es van amagar en diferents cases badalonines. La biblioteca de 14.000 volums va ser salvada gràcies a la gestió de l'Agrupació Excursionista de Badalona, i tots els llibres es van traslladar als jardins de Ca l'Arnús. Aquell juliol de 1936 la ràpida intervenció de la Generalitat republicana va evitar més incidents a la cartoixa i les instal·lacions van servir per encabir els malalts infecciosos de l'hospital municipal. Les tropes franquistes van conquerir la zona el 27 de gener de 1939 i els monjos van tornar al monestir. Després de la compra de la documentació, a Montalegre només han quedat documents que fan referència als béns patrimonials de la comunitat i papers que testimonien la relació amb Le Grande Chartreuse, als Alps francesos, la casa mare i la residència del Reverend Pare, superior de l'orde.

La Cartoixa de Montalegre
stats