Gabriel Ensenyat: "Històricament, el concepte de 'balearitat' no arriba ni a vaporós"

Palma“Hi ha un exemple molt clar sobre la balearitat, que es repeteix un grapat de vegades fins i tot als Decrets de Nova Planta”, relata Gabriel Ensenyat (Andratx, 1961), autor de l’assaig Arrels Balears? El Subterfugi Balearista, guanyador del premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover. “Quan un any faltava blat a una illa, en demanaven a una altra amb l’excusa que eren part del mateix regne i s’havien d’ajudar. I si l’altra no en volia compartir, responia que cada illa anava pel seu compte. Anys després, però, es girava la truita i les illes intercanviaven els arguments. No queda clar, amb aquest fet, que el concepte de 'balearitat' no arriba ni a vaporós?”, afegeix entre rialles. 

Us heu proposat demostrar que això de la balearitat no té fonaments històrics. N’hi haurà més d’un que s’estirarà els cabells. 

— Més d’un i de dos [Riu].Però jo això ho havia tocat, de manera col·lateral, a altres assajos, on deixava dir que aquest sentiment no existeix i que tothom es considera de la seva illa. Històricament sempre ha estat així, des que tenim notícies dels primers humans que hi va haver. De vegades parlam de la cultura talaiòtica com si fos pròpia de les Balears, quan és només de Menorca i Mallorca. I jo trobava que mereixia un estudi a fons, tot això, un seguiment de per què el sentiment de balearitat no ha arribat a arrelar mai. 

Així i tot, en els darrers temps s’han fet molts esforços per aconseguir-ho. 

— S’ha intentat fomentar un balearisme des de dalt, des de les institucions. I no ho critic, trob que està bé, però no ha sorgit espontàniament del poble, ni de bon tros. Si sents algú dir “el balear Rafel Nadal” saps que no és d’aquí, és una cosa imposada i estesa fora d’aquí. I ja et dic que no em sembla negatiu, no tenc cap prevenció contra cap tipus de balearisme a escala política. Bé, sí, potser una. 

Quina?

— El pseudobalearisme anticatalà. Això també ve d’enrere i és encara vigent, aquesta idea de crear una identitat balear remota i inventada que esborra pel mig l’ascendència catalana, que és un fet històric que compartim els mallorquins d’avui dia, s’hi sentin o no. Però que no t’agradi una cosa no vol dir que la puguis negar. És com si un que és del Barça diu que el Madrid no ha guanyat la Champions, quan la guanya cada dos per tres [Riu]. Pot semblar exagerat, però jo diria que la correlació és exacta. És negar una realitat només perquè no t’agrada. 

En això també hi ha tingut un paper important la llengua. 

— Dedic un capítol de l’assaig a parlar-ne, tot i que no entr en els desbarats de la llengua balear i aquesta acadèmia que diuen que tenen. Però sí que volia deixar constància d’això, que no existeix una llengua balear sinó dialectes de cada illa i subdialectes dins cadascuna, que provenen totes del català. Col·loquialment mai se li ha dit català, afectivament hem parlat sempre de mallorquí, menorquí… Però això no implica qüestionar que una cosa vagi amb l’altra, perquè si no, tornam a entrar en un pseudodebat basat en bajanades. 

I de vegades s'empren arguments suposadament històrics que no ho són.

Jo volia deixar constància de la continuïtat que hi ha en aquestes idees, i ho faig comentant també algunes inexactituds que s’han dit. No per part de persones d’aquestes que xerren de coses que no saben, sinó gent amb bagatge intel·lectual que s’ha aferrat a la balearitat sense arguments històrics. N’hi pot haver de genètics, o de geogràfics fins i tot, tot i que la geografia tant pot servir per unir-nos com per separar-nos, però d’històrics? Si parlam des del punt de vista històric, cada illa ha anat sempre a la seva i això del 'regne balear' només s’ha fet servir si interessava. 

Entrevistes amb la resta de guardonats als premis Ciutat de Manacor 2025.