Teatre del Mar, Teatre de la Sargantana i altres aventures escèniques

PalmaQuan Iguana Teatre pràcticament iniciava la seva trajectòria, un informe d’un economista els va assegurar que una empresa de teatre a Mallorca era inviable. Això els va fer pensar, explica Carles Molinet, que “no tan sols s’havia de crear una companyia sinó un sector”: una professió, amb tota la infraestructura corresponent. Fou així com Iguana i Molinet, amb molta més gent de l’escena mallorquina, foren creant un teatre –el Teatre del Mar– i unes associacions professionals –la d’empreses, Illescena, i la d’intèrprets, l’Associació d’Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears, AAAPIB– i un circuit dels territoris de parla catalana, el Projecte Alcover. Molinet va redactar també el projecte per a la creació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears i va participar en la constitució d’entitats d’àmbit encara més ampli, com Gescènic per als estudis i la formació, la Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa (Faeteda) i la federació Insulars, comuna a les Canàries i les Balears.

Fou cap al 1990 quan la llavors jove companyia va descobrir un espai amb unes possibilitats il·limitades: la sala Rex, abans saló parroquial, al barri del Molinar, a Palma. Dos anys més tard, i amb el suport d’un centenar de personalitats –entre les quals l’escriptor Josep Maria Llompart–, es va constituir la Fundació Teatre del Mar, presidida per Joan Mas Vives i amb el suport de les institucions, que faria possible la rehabilitació d’aquest espai i la temporada regular que ha duit a terme fins als nostres dies. Fou Iguana qui va estrenar la sala amb Rondaies, a partir dels textos d’Antoni Maria Alcover, però aviat s’hi incorporaren noms molt destacats dels escenaris, com Toni Albà i Sergi López, Albena, Vol-Ras, Yllana, Leo Bassi i Flyhard Produccions, entre d’altres. El Teatre del Mar va crear també una col·lecció de textos, una associació d’espectadors –amb un butlletí i el premi Jaume Damians al millor espectacle de cada temporada–, el projecte Teatre i Literatura i un segell propi d’espectacles, Produccions del Mar.

Iguana Teatre té des del 1996 un germà petit –o no tan petit, perquè aviat complirà trenta anys–: Teatre de la Sargantana. Un altre rèptil, aquest més autòcton, si voleu, que és el segell per a la producció d’espectacles adreçats al públic més jove. Fou la llavors actriu d’Iguana Bàrbara Quetglas qui es va plantejar un Frankenstein amb titelles. Així va néixer La història de Frank Stein, a la qual seguiren altres títols memorables com L’experiència Verne, Històries de la botiga encantada i La faula!, divertidíssima adaptació escènica del clàssic medieval de Guillem de Torroella.