Un periodista mallorquí intentà convèncer Tejero que desistís del cop d’estat del 23-F

PalmaUn periodista mallorquí va intentar convèncer el tinent coronel Antonio Tejero perquè posàs fi als seus plans la nit del 23 de febrer del 1981. Així consta en la documentació desclassificada aquest dimecres, que inclou la transcripció de la declaració com a testimoni del periodista Joan Pla en la sessió del 19 d’abril del 1982 de la vista oral 2/81 del Consell Suprem de Justícia Militar.

Segons la transcripció, Pla coneixia Tejero des que, com a director d’El Imparcial, va impulsar una campanya d’adhesions i signatures perquè la Guàrdia Civil continuàs sent un cos militar. El document també fa referència a un incident a la sala, resolt amb una amonestació del president, quan es va al·ludir a un possible interès econòmic del mallorquí en aquesta qüestió.

En la seva declaració, Pla va explicar que va telefonar a Tejero amb la intenció que canviàs la seva actitud. Com que no ho aconseguia, va contactar amb l’esposa del guàrdia civil perquè l’acompanyàs al Congrés. També va parlar amb el fill, que es va negar a anar-hi.

El periodista va mantenir igualment converses amb qui havia estat procurador, Juan García Carrés, que li va retreure les seves gestions i li va dir que “no podia perdre molt” perquè “li estaven telefonant tots els capitans generals”.

La transcripció recull que les declaracions es produïren amb duresa i amb el periodista “a la defensiva” i fent ús d’una “ironia aspra”, fins al punt que el president de la Sala li va haver de cridar l’atenció en diverses ocasions.

Absoluta normalitat a les Balears

D’altra banda, diversos informes de la Direcció General de la Policia sobre la situació a les diferents regions després de l’intent fallit apunten que les hores posteriors al cop es varen viure a les Balears amb “absoluta normalitat”.

Un informe del 24 de febrer del 1981 assenyalava que “en tota la regió policial la situació" havia estat "d’absoluta normalitat des de l’inici dels incidents ocorreguts al Congrés dels Diputats”. També indicava que no s’havien programat accions de protesta i que els serveis públics i la vida ciutadana es desenvolupaven amb completa normalitat.

L’endemà, un segon informe recollia un “sense novetat”, i en un tercer document sobre protestes previstes no es feia cap menció a accions a les Illes.

Un “quadre preocupant”

Els papers desclassificats també mencionen el nom de qui fou governador civil de les Balears entre el 1974 i el 1976, Carlos de Meer. Una nota d’abril del 1981 del Centro Superior de Información de la Defensa (Cesid), titulada Relaciones entre algunos militares y paisanos armados, el situa en contacte amb un grup violent de pistolers sota el comandament del coronel Garchitorena, que podria estar planejant una nova acció després del fracassat cop de febrer.