TEATRE

La història de James Rhodes s’estrena al Teatre Lliure

Quim Àvila protagonitza el monòleg ‘Instrumental’, basat en el llibre supervendes del pianista

Els efectes de la música són impredictibles: mentre segueix obert el debat de si Johann Sebastian Bach va compondre la Xacona a la memòria de la seva esposa o com una ofrena a Déu, per al pianista James Rhodes aquesta peça va ser l’inici del seu renaixement després de ser violat quan tenia sis anys. La Xacona va commoure tant Rhodes que es va adonar que la música era un “món propi especial” on res el podia afectar. El llibre en què James Rhodes va explicar aquell infern, Instrumental. Memorias de música, medicina y locura (Blackie Books), va ser un gran èxit de vendes i avui arriba als escenaris per primera vegada al Teatre Lliure de Montjuïc com a monòleg teatral amb el mateix títol, protagonitzat per Quim Àvila, un dels membres de la desapareguda Kompanyia Lliure, i amb la dramatúrgia i la direcció d’Iván Morales. “Els abusos a menors són un tema prou sensible per treballar en el debat des de la mateixa sala d’assaig. L’inconscient col·lectiu està cada cop més preparat per parlar d’aquest tema, un tabú que s’ha de trencar amb urgència”, diu Morales.

Instrumental, que es representa fins al 30 de juny, és l’únic projecte de monòleg per als actors de la Kompanyia Lliure que no va quedar avortat per la dimissió de Lluís Pasqual al capdavant del teatre. Morales va començar a treballar-hi per representar-lo en una sala d’assaig del teatre i va transformar el projecte quan es va traslladar a l’Espai Lliure, convertit per l’escenògrafa Judit Colomer i l’il·luminador Raimon Rius en el refugi on el personatge que interpreta Quim Àvila -que no imita James Rhodes, sinó que pot ser el mateix actor o un personatge anònim- i el públic comparteixen la intimitat de tots. “James Rhodes està molt present als mitjans i no crèiem necessari portar-lo a l’escenari. Intentar fer veure que soc James Rhodes ens semblava un artifici perillós i problemàtic”, diu Àvila. Morales i la resta de l’equip artístic només tenen elogis per a la feina i la implicació de l’actor: “Els monòlegs funcionen quan els intèrprets tenen la possibilitat de posar-se al límit en escena. I les capacitats del Quim són força il·limitades”, assegura Morales. Per ser el màxim de precisos i respectuosos, la companyia ha comptat amb l’assessorament de la Fundació Vicki Bernadet, que treballa per l’atenció integral, la prevenció, la formació i la sensibilització dels abusos sexuals infantils.

Un drama pròxim i silenciat

El repte d’Àvila amb Instrumental és gran: a més d’interpretar el text, controla la il·luminació, la música i els efectes sonors de l’espectacle. “D’una manera o altra puc empatitzar amb els abusos a menors perquè, per desgràcia, estan més a prop de les nostres vides del que ens pensem. Tant de bo l’obra ajudi moltes persones a entendre que se n’ha de començar a parlar, però no és només això: tant de bo l’obra serveixi perquè moltes persones que no tenen la capacitat de parlar-ne, perquè encara no estan en el moment de la seva vida en què poden començar a fer-ho, sentin que hi ha alguna cosa dins seu que es calma. Només que això passés amb un espectador ja estaria content”, diu Àvila, que destaca la “distància” amb què James Rhodes és capaç de parlar de la seva vida al llibre i de posar de manifest les seves contradiccions. L’espectacle, per cert, juga amb les mateixes regles del llibre. “La música ajuda el James a tirar endavant, però no a tancar la ferida. La ferida hi és, i a vegades hi veiem una mica més de llum i hi ha coses que ens ajuden a apaivagar el dolor. Instrumental és la manera d’intentar apaivagar de manera col·lectiva les ferides de cadascú”, diu Àvila.

Per a Morales, Instrumental és també una obra sobre “com l’art pot ajudar a connectar-nos” i posa en relleu el tractament artístic amb què ha adaptat el llibre de Rhodes per sublimar-ne el contingut i evitar caure en el “melodrama”.

Com no podia ser d’una altra manera, la música és un element fonamental. Durant l’espectacle sonen Bach i Mozart, i també la versió de la Xacona que el músic Jordi Busquets ha fet amb sintetizadors i una consola Game Boy. També és de Busquets la idea de convertir l’escena en una macroinstal·lació que rep el públic amb una peça original seva. Tot i així, tot l’equip ha contribuït en assolir la sublimació de la qual parla Morales. “La part física suma en la història. Tots hem anat a l’una per complementar-la des de diferents perspectives”, explica Carla Tovias, encarregada del moviment -que inclou detalls de dansa contemporània- i ajudant de direcció. “El Quim ha de sostenir tota la peça, i si no treballem des del cos hi ha tota una informació que no ens pot arribar”, afegeix. “Instrumental és també un llibre sobre la salut mental, i hi ha una plasticitat física que ens pot fer entendre com funciona una ment quan està sota un patiment extrem”, diu Morales.

Instrumental té un element sorprenent, i és que finalitza fora de la sala: Àvila ha seguit les claus que Rhodes dona en un altre dels seus llibres, Tocar el piano (Blackie Books), per aprendre a tocar en sis setmanes el Preludi número 1 de Bach, i l’interpreta en un piano de cua instal·lat al vestíbul de l’Espai Lliure.

Un llibre supervendes, de l’escenari al cinema

Des que va arribar a les llibreries el 2016, l’editorial Blackie Books ha venut més de 100.000 exemplars d’ Instrumental i n’ha fet 14 edicions. El Lliure és el primer teatre que l’ha portat a l’escena, i al març es va fer públic que Debra Hayward i Alison Owen, per a Lionsgate, Monumental Pictures i BBC Films, faran l’adaptació cinematogràfica del llibre. El director de la pel·lícula serà el britànic James Marsh, conegut per La teoria del tot, i estarà protagonitzada per l’actor Andrew Gardfield, que va ser un dels protagonistes del muntatge del National Theatre d’ Àngels a Amèrica. No s’ha fet públic cap intèrpret més del repartiment. Està previst que la producció arrenqui a finals d’any al Regne Unit, i no s’ha anunciat la data de l’estrena.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF