Les genialitats de l'artista i dissenyador Bruno Munari arriben a Palma
La Fundació Joan March inaugura una exposició amb prop de 130 peces de l'italià, una de les figures més rellevants del món del disseny del s. XX
PalmaAmb Bruno Munari (Milà, 1907-1998), el joc no s'acaba mai: la recerca del límit, d'una altra possibilitat, d'una altra manera de fer-ho –el que sigui– és el motor per a la creació. L'artista, dissenyador gràfic i dissenyador de producte industrial italià és el protagonista d'una completa i dinàmica exposició inaugurada aquest dimarts a la Fundació Joan March de Palma. La mostra ja s'ha vist a Madrid i Alacant. La de Ciutat és una versió adaptada. Des de la inauguració a Madrid, és la primera retrospectiva a l'estat espanyol dedicada al milanès, una de les figures més significatives del disseny del segle XX. Es podrà veure fins dia 4 de febrer del 2023.
La ruta plantejada per la Fundació Joan March convida el visitant a submergir-se en el riquíssim univers de Munari, ple de colors, formes, abecedaris, experiments, fòssils i, efectivament, productes. És fàcil perdre's per les sales de l'edifici; de fet, deixar-se endur per les formes i objectes que s'hi exposen seria tot un homenatge per Munari. Ho ha dit, en la presentació a la premsa de l'exposició, el comissari convidat Marco Meneguzzo, que ha col·laborat amb Manuel Fontán del Junco i Aída Capa. "Hi ha dues maneres de visitar aquesta mostra: una, sense saber-ne res, l'altra, agafant el fullet. Munari estaria a favor de la primera opció", ha pronunciat.
L'artista i dissenyador va cultivar disciplines i llenguatges diferents: l'art, el joc, el disseny, la literatura... amb l'objectiu d'entendre el funcionament orgànic de cadascun, sempre des d'una recerca plàstica, experimental i innovadora. En el recorregut es poden veure prop de 130 obres de Murani, de diferents suports, materials, funcions, dimensions. Hi ha les anomenades escultures de viatge, aparentment senzilles, hàbils. De fet, és a partir d'aquestes escultures, segons ha explicat Meneguzzo, que es veu una de les característiques de l'obra de l'italià: "Totes parteixen d'un material de dues dimensions i es converteixen en objectes de tres dimensions".
A l'exposició també es poden veure jocs de llum i projeccions, objectes i peces de disseny gràfic i industrial, publicitat, exercicis tipogràfics, escrits teòrics, llibres d'artista, llibres infantils i propostes pedagògiques amb les quals Munari va dur a terme una tasca pionera. Cap als anys 50, l'italià va inventar objectes i peces de mobiliari centrats a depurar el disseny de tot el que és innecessari, amb l'objectiu de simplificar i optimitzar-ne la funció i fer-los, així, perdurables en el temps.