Música

“Les cançons del Gato Pérez estan tan ben escrites que traspassen generacions”

El Festival Mas i Mas Festival homenatja el músic al Jamboree dins la celebració del 50è aniversari de la Sala Zeleste

4 min
Un concert del Gato Pérez l’any 1981 a l’Studio 54 del Paral·lel de Barcelona.

BarcelonaQuan Víctor Jou (1939-2023) va aixecar les persianes de la Sala Zeleste el 1973, ara fa cinquanta anys, segurament no s’imaginava que aquelles quatre parets testimoniejarien un bullici creatiu tan intens. “Va ser el caldo de cultiu de molts estils musicals, com el jazz de Tete Montoliu, la música clàssica moderna de Jordi Sabatés, la música llatina de l’Orquestra Plateria i la cançó d’autor de Jaume Sisa. I també la rumba catalana”, diu el saxofonista Alejandro Delgado, un dels programadors del Jamboree.

Javier Patricio Pérez, el Gato Pérez (1951-1990), va ser un dels músics imprescindibles d'aquella escena articulada al voltant de la sala Zeleste del carrer Argenteria de Barcelona, primer com a baixista del grup de jazz rock Secta Sònica i més endavant com a renovador de la rumba catalana. “Va ser ell qui va batejar amb el nom d’Ona Laietana tot aquest moviment musical entorn de la Zeleste”, explica Delgado. Per això, quan el Festival Mas i Mas va decidir dedicar l’edició d’enguany al cinquantè aniversari de la sala barcelonina, el nom del Gato Pérez va aparèixer de seguida a la llista d’homenatges pendents, justament quan ja no hi són ni el Gato, ni Víctor Jou (mort al mes d'abril), ni músics com els germans Riqui i Jordi Sabatés (morts els anys 2021 i 2022, respectivament), ni tants altres que van ser protagonistes d'aquella excitant Barcelona de finals dels setanta. “El Gato no hi podia faltar”, diu Delgado, que s’ha encarregat d’una part de la programació del Mas i Mas. 

El concert d’homenatge al Gato, que es farà el dissabte 26 d’agost al Jamboree (22.30 h), anirà a càrrec de Set de Rumba —el trio format per David Torras, Oriol Pidelaserra i Nico Ramírez—, el cantant Dani Txarnego i el percussionista Quino Bejár, que va tocar en els primers discos del Gato. “Volem recrear el que hauria pogut ser una festa Zeleste”, diu Delgado. Excepte Béjar, que va participar activament en l'Ona Laietana, els altres músics formen part de generacions posteriors, que de joves tenien el Gato com a referent inevitable i més endavant van prendre-li el relleu amb grups de rumba com Ai Ai Ai, Sabor de Gràcia i Derrumband.

“Fa uns trenta anys vaig anar a espetegar a Gràcia i em vaig ajuntar amb els gitanos del barri –recorda el cantant i guitarrista David Torras–. Amb el Gato hi vaig coincidir un parell de vegades. El 1987 vaig fer un concert amb Cathy Claret a la Sala Bikini i el Gato va pujar a l’escenari a tocar dues cançons amb nosaltres. Després, quan vaig entrar al grup Ai Ai Ai, vaig conèixer molts dels músics que l’acompanyaven cap als vuitanta, durant els seus últims anys de vida”. Torras i els altres dos integrants de Set de Rumba han continuat la feina de Derrumband, que el 2017 va versionar Flaires de Barcelunya (1982), del Gato. “Ens hem convertit una mica en un grup de culte seu”, diu el guitarrista. 

El Gato Pérez va aportar a la rumba catalana un bagatge estilístic particular, des dels acords de la milonga de la seva Argentina natal fins als coneixements del jazz, el rock i el pop. Però un dels aspectes que més ha perdurat de la seva música són les lletres de les cançons. El Gato és “el rumber més líric, noctàmbul i existencial que ha donat mai aquest gènere”, diu l’escriptor Marcos Ordóñez, que li va dedicar una biografia. “Era el poeta de la rumba. Les seves cançons estan tan ben escrites que han traspassat generacions –assegura Torras–. De fet, va passar-se a la rumba perquè li va semblar un mitjà d’expressió collonut, un invent que li permetia dir el que volia dir”. El Gato no només va batejar l’Ona Laietana, sinó que també va inventar-se el nom de ventilador per designar la manera de rascar la guitarra típica de la rumba. “Li agradava posar etiquetes. A la seva manera, era un intel·lectual”, diu Torras. I el seu llegat inclou algunes de les cançons més belles ambientades a Barcelona, com La curva del Morrot –"cap a mig camí del Port / on Montjuïc i el Prat / es fonen en terreny guanyat al mar"–, o Rumba de Barcelona, que, a més de descriure l'origen de la rumba –"filla de Cuba i un gitanet"–, inclou algunes estrofes escrites només amb noms de barris de la ciutat, com ara "Somorrostro, Bon Pastor, / Hostafrancs, la Guineueta, / Sants, Carmelo, Guinardó, / Poble-sec, Barceloneta". Empoderant els barris, que es diria ara.

L’homenatge al Gato Pérez dins el Mas i Mas Festival coincideix amb la polèmica entre el ministeri de Cultura i la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana, que està preparant una candidatura per convertir aquest estil musical en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Al concert al Jamboree, sobretot s'interpretaran cançons del Gato, com El ventilador, Gitanitos y morenos, Rumba de Barcelona i La curva del Morrot, però també temes d’Ai Ai Ai i clàssics de la rumba com Volare. “I, després, el que sorgeixi –diu Torras–. Els concerts de rumba ja ho tenen, això: no saps mai com acabaran”.

stats