El despertar sexual de ‘Creatura’ triomfa als Gaudí

BarcelonaQuinze anys després del seu naixement, els Gaudí van viure ahir el seu particular despertar sexual. Creatura, la pel·lícula d’Elena Martín sobre la lluita d’una dona per experimentar una sexualitat sense repressió ni frustracions, va triomfar en la 16a edició dels Gaudí. Els sis premis guanyats, que inclouen els decisius de millor pel·lícula i direcció, assenyalen la victòria del segon llarg de Martín en uns premis, tanmateix, molt repartits: Saben aquell es va endur set Gaudís, entre els quals millor actriu i millor actor (David Verdaguer i Carolina Yuste), 20.000 espècies d’abelles tres, i també van rascar premi Upon entry, Un amor, La contadora de películas, El mestre que va prometre el mar i les dues pel·lícules nominades a l’Oscar: Robot dreams i La societat de la neu.

Però la gran triomfadora de la nit va ser, sens dubte, Elena Martín (Barcelona, 1992), un producte del planter de la Universitat Pompeu Fabra a qui els Gaudí han acompanyat des dels seus primers passos: el debut actoral a Les amigues de l’Àgata (nominada a millor pel·lícula el 2017) i la seva opera prima com a directora, Júlia ist (nominada a millor pel·lícula el 2018). Amb 32 anys, Martin es consagra allà on ja ho van fer abans Mar Coll, Neus Ballús, Carla Simón o Clara Roquet (coguionista de Creatura), algunes de les directores que conformen la imparable onada que ha sacsejat el cinema català dels últims anys.

Martín comparteix amb elles la dèria pel realisme i el treball naturalista dels actors, així com la necessitat per aportar relats poc vistos en el cinema construït des de la mirada masculina; en el cas de Creatura, les problemàtiques del desig femení, o com la societat patriarcal reprimeix la sexualitat femenina des de la primera infància i les conseqüències que això té en la maduresa. "Ens han ensenyat que el nostre desig és perillós, i que si hi ha perill és millor eliminar la sexualitat –va dir Martín en rebre el premi a millor directora–. Però protegir la infància no és negar el desig. I davant la violència sexual, el més important no és castrar, sinó acompanyar, educar i ser lliures en les nostres narratives".

El repte que li queda a Martín, forjada en el món del teatre, és triomfar també com a intèrpret als Gaudí, que encara l’han de nominar com a actriu. El que no es qüestiona és el seu talent com a directora d’actors, ja que tres de les cinc categories interpretatives se les va endur Creatura: la jove Clàudia Malagelada, nascuda el 2007, com a intèrpret revelació (“Ets la germana gran que mai vaig tenir, ho he après tot de tu”, va dedicar-li a Martín), i Àlex Brendemühl i Clara Segura, que interpreten els pares de la protagonista, com a actor secundari i actriu secundària. Es el tercer Gaudí del compte particular de Segura i Brendemühl, que, curiosament, ja van guanyar el seu primer Gaudí per la mateixa pel·lícula, Les dues vides d’Andrés Rabadán, en la segona edició dels premis. I una dada: amb el seu premi per Creatura, Clara Segura ja és l’actriu més guardonada en la història dels Gaudí, per davant d'Ángela Cervantes, Nora Navas i Candela Peña, que en tenen dos.

El club dels tres Gaudís

Un altre intèrpret en sumar-se al club dels tres Gaudís és David Verdaguer, triomfador en la categoria de millor actor pel seu magnífic paper al biopic d’Eugenio Saben aquell. Amb els seus tres premis respectius, Verdaguer i Brendemühl retallen distàncies amb Eduard Fernàndez, que manté el rècord d’actor més premiat amb quatre Gaudís. En la collita de premis de Saben aquell, la majoria tècnics, també destaca el de millor actriu per a una lluminosa i entregada Carolina Yuste, que va aprendre català per interpretar la dona d’Eugenio, Conxita Alcaide. Amb set premis, rècord d’aquesta edició, Saben aquell marxa dels Gaudí amb el cap ben alt.

Els Gaudí també van somriure la tendra 20.000 espècies d’abelles, el drama sobre una nena trans que amb els Gaudís a millor pel·lícula en llengua no catalana i millor direcció novella surt reforçada com una de les grans triomfadores dels premis. L’esperit del cafè per a tothom va regnar a la nit: J.A. Bayona es va endur el Gaudí a millor pel·lícula europea per La societat de la neu –ja el va guanyar per Lo imposible–; Robot dreams els de millor pel·lícula animada i banda sonora, i El mestre que va prometre el mar, èxit sorpresa a la taquilla dels últims mesos, el coherent premi especial del públic.

Un dels moments més emocionants de la nit va ser el del premi a millor documental per a Mentre siguis tu, en què Carme Elías obre les portes de la seva intimitat per mostrar com conviu amb l’Alzheimer que pateix. L’actriu, que el 2011 va guanyar el Gaudí d’Honor, va tornar a pujar a l’escenari per recollir el premi juntament amb Claudia Pinto, directora del documental. “Quan em van diagnosticar aquesta malaltia que jo anomeno el meu amic Al, vaig anar a explicar-li a la Clàudia i ella em va dir: «¿Vols que deixem un rastre de tot això?» Vaig dir que sí, fins aquí hem arribat. Estic feliç d’explicar com és de difícil viure aquesta malaltia, i espero que ajudi les famílies que estan passant pel mateix”. En un altre registre, també va ser inoblidable la inesperada sortida de to d’un expansiu Alfonso de Vilallonga confessant que portava “un pet impressionant” al recollir el Gaudí a la millor música original. I va ser històric veure Rosa Vergés recollir el primer Gaudí d’Honor que guanya una directora.

Una gala reivindicativa

Després de la denúncia de tres dones al cineasta Carlos Vermut, s’esperava una gala carregada de reivindicacions feministes i, efectivament, hi va haver al·lusions als abusos al món del cinema en els discursos d’alguns premiats, i també en el de la presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, que va voler tenir el seu “moment Frances McDormand” i va fer aixecar (amb èxit relatiu) totes les dones del públic nascudes als 70 o abans en una reivindicació contra l’edatisme al cinema.

Les presentadores de la nit, Oye Sherman i Ana Polo, van imprimir punxa a un monòleg inicial a dos veus que va arrencar amb un provocador “bona nit, subvencionats” però que va esdevenir una reivindicació a cara descoberta de la importància de subvencionar “les coses importants: la sanitat, l’educació, Florentino Pérez...” La precària situació del català al cinema i, un altre cop, la qüestió dels abusos també va centrar els dards de Sherman i Polo, que anaven per feina, potser massa i tot: alguns acudits s’amuntegaven sense deixar espai al públic per riure. Als esquetxos pregravats, en canvi, el ritme era un altre i tot tot respirava millor.

I si la notícia de les últimes edicions era la creixent paritat del palmarès, a partir d’aquest any ja es pot parlar del clar predomini de les dones, que gairebé dupliquen els homes en premis i s’imposen en categories rellevants com millor pel·lícula, pel·lícula en llengua no catalana i direcció. Una fita històrica. 

Tots els premis de la 16a edició dels Gaudí

• Millor pel·lícula: Creatura, d'Elena Martín
• Millor pel·lícula en llengua no catalana: 20.000 especies de abejas, d'Estibaliz Urresola
• Millor direcció: Elena Martín per Creatura
• Millor direcció novella: Estibaliz Urresola per 20.000 especies de abejas
• Millor guió original: Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas per Upon Entry (L'Arribada)
• Millor guió adaptat: Isabel Coixet i Laura Ferrero per Un amor
• Millor protagonista femenina: Carolina Yuste per Saben aquell
• Millor protagonista masculí: David Verdaguer per Saben aquell
• Millor interpretació revelació: Clàudia Malagelada per Creatura
• Millor actriu secundària: Clara Segura per Creatura
• Millor actor secundari: Alex Brendemühl per Creatura
• Millor pel·lícula documental: Mentre siguis tú, de Claudia Pinto
• Millor pel·lícula d’animació: Robot dreams de Pablo Berger
• Millor curtmetratge: El bus, de Sandra Reina
• Millor pel·lícula per a televisió: Quico Sabaté, sense destí, de Sílvia Quer
• Millor direcció de producció: Eduard Vallés per Saben aquell
• Millor direcció artística: Marc Pou per Saben aquell
• Millor muntatge: Ariadna Ribas per Creatura
• Millor música original: Alfonso de Vilallonga per Robot Dreams
• Millor fotografia: Gina Ferrer per 20.000 especies de abejas
• Millor vestuari: Lala Huete per Saben aquell
• Millor so: Xavi Mas, Eduardo Castro i Yasmina Praderas per Saben aquell
• Millors efectes visuals: Bernat Aragonés per La contadora de películas
• Millor maquillatge i perruqueria: Caitlin Acheson, Nacho Días i Benjamín Pérez per Saben aquell
• Millor pel·lícula europea: La societat de la neu, de J. A. Bayona
• Premi del públic: El mestre que va prometre el mar, de Patrícia Font