La Fundació Miró reordena el seu fons per mostrar la darrera etapa creativa de l'artista

PalmaLa darrera etapa de Miró es coneix com la més transgressora del seu procés creatiu. Un període comprès entre entre els anys 60 i 80 en el qual l'artista va afrontar la seva obra amb la voluntat d'explotar totes les capacitats del llenguatge plàstic que havia construït en els anys centrals de l'avantguarda històrica de París, amb un sentit de màxima llibertat i domini dels mitjans d'expressió.

Aquest ha estat el punt de partida que ha empès la Fundació Pilar i Joan Miró a presentar l'exposició 'Joan Miró. Mirades a la col·lecció', una mostra que recull 145 obres de l'artista fetes entre 1963 i 1981 que mostren la varietat de materials, tècniques i procediments utilitzats en pintures, dibuixos, escultures i obra gràfica.

Ho ha fet a través del propi fons artístic de la Fundació –la majoria de les obres ja s'han exposat en anteriors ocasions– que ha reordenat amb l'objectiu de "mostrar l'essència mironiana i el perfil més lliure, inconformista i expressiva de l'artista", explicava aquest dijous el director de la Fundació, Francisco Copado.

L'exposició convida a ser vista sense un recorregut marcat, però amb la clara voluntat de donar més personalitat a cadascun dels espais. Una fotografia de Miró, datada del 1973 i feta per Català Roca, dóna la benvinguda, juntament amb tres olis de gran potència expressiva realitzats per l'artista quan tenia 85 anys, i el dibuix original del mosaic ceràmic que va idear i que la ceramista Maria Antònia Carrió va materialitzar.

A l'espai 0, el visitant trobarà una representació de dibuixos damunt diferents materials com ara paper o cartolina que posen de manifest el seu valor i identitat, més enllà de ser considerats dibuixos preparatoris o d'estudi. A la part central de l'espai, l'escultura 'Personnage' del 1973, ens recorda el Miró dels anys 30 en el seu intent "d'assassinar" la pintura amb la utilització d'elements heterogenis en la seva composició i de crear el seu món fantasmagòric de monstres.

A l'accés a l'espai Estrella, arriba el Miró més transgressor amb l'obra realitzada en tinta litogràfica de 1976 de grans dimensions i on l'artista evocà la pintura abstracta americana que tant el va influir en la seva última producció. A la sala central, destaquen les 15 litografies de la sèrie 'Homenatge a Joan Prats' de 1971, exposades per primer cop a la Fundació i que van ser l'homenatge que l'artista va fer al seu gran amic capeller català i gran defensor de la cultura catalana i l'art del segle XX.

Aquestes litografies dialoguen amb les escultures 'Femme aux Beaux seis', 1969, 'Femme', 1968, o 'Jeune fille', 1967 i l'obra 'L'evel de Matín', que l'artista va pintar quan tenia més de 80 anys i on s'aprecia com l'artista va plasmar una nova i sorprenent etapa creativa basada en la simplificació i el màxim de significació sobre el que creava.

El recorregut finalitza amb la presentació de 10 pintures monocromàtiques a l'oli damunt tela, on podem admirar la simplicitat de l'exercici del traç de l'artista, la intenció del qual era arribar a la màxima intensitat amb el mínim de mitjans. Tanquen la mostra dues obres relacionades amb el camp del gravat: una matriu i una maqueta de la sèrie 'Els Gossos IX', 1979, realitzades en col·laboració amb Joan Barbarà. Una altra vitrina, i en discurs amb aquestes peces, recull objectes i utensilis procedents de l'estudi de gravat de l'artista, situat a Son Boter, i que utilitzava per a la realització de les estampes.

Paral·lelament a aquesta exposició, la Fundació també inaugura una mostra dels projectes realitzats en el camp de l'estampa al llarg dels 22 anys de funcionament dels tallers d'obra gràfica de Joan Miró.

Tot plegat, es podrà veure fins al març del 2017.