La fotògrafa que va entrar a les cases del Barri Xino

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra les fotografies que va fer Margaret Michaelis per encàrrec del GATCPAC

4 min
Carrer de l'Arc del Teatre, número 41 (10 d'abril de 1934)

Amb l'ascens del nazisme, la fotògrafa d'origen jueu i polonès Margaret Michaelis (Dziedzice, Polònia, 1902 - Melbourne, Austràlia, 1985), va abandonar Berlín i va decidir exiliar-se a la Barcelona de la II República. Tres mesos després el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC) la va contractar per fer un fotoreportatge del Barri Xino de Barcelona. Havia de fotografiar les entranyes del barri i mostrar la insalubritat, la falta d'infraestructures, les canonades desgastades... per a una exposició que es va fer al subsol de plaça Catalunya per justificar la necessitat de fer el pla Macià, també conegut com a pla Nova Barcelona. Michaelis, però, va anar més enllà. "Es va acostar a la gent, es va guanyar la seva confiança i la va fotografiar en aquests espais", diu Dolors Rodríguez Roig, historiadora de l'art i comissària de l'exposició Margaret Michaelis. Cinc dies pel Barri Xino, que es pot veure a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) fins al 31 d'octubre. El pla Nova Barcelona no es va arribar a executar mai però la intimitat de les cases d'aquells carrers estrets ens ha pogut arribar gràcies a les instantànies d'aquesta dona de mirada curiosa.

Nens jugant al Barri Xino l'abril del 1934.

Acostar-se vol dir sovint deslliurar-se dels prejudicis, i si bé el GATCPAC volia mostrar el mal estat de terrasses i patis interiors, les habitacions amb poca llum i les cuines sense ventilació, Michaelis ensenya molt més: dones amb la mirada concentrada i cosint a casa, nens rient i jugant amb cadires i barrets de paper, o tot de veïnes de mirada sorneguera al costat de la dependenta d'una merceria. Si bé hi hagut moltes exposicions dels carrers del Barri Xino, a vegades amb càmeres mig ocultes i disparaments ràpids, poques han mostrat el que hi havia a l'altre costat de la porta: "Michaelis defuig l'estigmatització", diu la comissària.

El GATPAC la va escollir per la seva manera de treballar

A la Barcelona dels anys 30 hi havia fotògrafs consolidats amb estudis reconeguts. Per què el GATCPAC va escollir-la a ella per a aquest encàrrec? Michaelis va anar a viure al carrer de Rosselló 35, 4t 1a, on també tenia l'estudi, amb el seu marit, l'arqueòleg i anarcosindicalista Rudolf Michaelis. "No hi ha documentació que ens permeti saber si van compartir habitatge o només vivien el mateix bloc amb l'escriptor Helmut Rüdiger i la seva dona Dora, però segurament ells la van posar en contacte amb el GATCPAC", diu Rodríguez Roig. A més, l'edifici l'havia dissenyat Josep Lluís Sert. Sigui com sigui, el GATPAC va decidir que la fotògrafa d'origen polonès era la persona adequada. "Crec que van escollir Michaelis perquè tenia tot el temps del món i per la seva manera de treballar. Establia contacte amb la gent, era respectuosa i els veïns no en desconfiaven, hi ajudava el fet que era fotògrafa i no fotògraf", detalla la comissària.

Autoretrat del desembre del 1931.

Michaelis era molt acurada i va detallar al revers de les fotografies la data i el lloc on havien estat fetes. Va anar al Barri Xino durant cinc dies, del 9 al 13 d'abril del 1934. Cada dia es movia per carrers diferents i, a vegades, l'acompanyaven arquitectes del GATCPAC. En una de les imatges, per exemple, es pot veure Sert (també era un gran fotògraf) recolzat en una paret amb Antoni Bonet Castellana, esperant-la mentre ella fotografia un nen amb un gos als braços. L'exposició mostra les imatges que feien els arquitectes del GATCPAC al costat de les que va fer ella i les mirades són força diferents. Ella busca les persones, ells miren sobretot els edificis.

Informació inèdita

La informació que va anar apuntant la fotògrafa de manera tan meticulosa ha permès també obtenir informació inèdita sobre aquells dies d'abril. "És la primera vegada que s'investiga aquest fons fotogràfic del GATCPAC, que és a l'AFB, i l'he encreuat amb el fons de l'arxiu del GATCPAC, que és al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), el de l'arquitecte Josep Torres Clavé i el de Margaret Michaelis a la National Gallery d'Austràlia", diu la comissària. Amb els noms dels carrers que va anar apuntant Michaelis al revers, Rodríguez Roig ha pogut dibuixar en un mapa dues zones molt concretes del Barri Xino: "És possiblement on es volien enderrocar més edificis per higienitzar el barri". La detallada informació que va apuntar la fotògrafa a la seva factura també ha permès desfer un altre malentès. "Sempre s'havia pensat que Michaelis havia vingut a Barcelona el 1932, perquè dues de les fotografies de l'exposició són del Barri Xino d'aquella època, però hem pogut comprovar que no va venir aquell any i que les fotografies les va fer en realitat l'arquitecte grec Isaac Saporta", explica la comissària.

Carrer de Sant Oleguer, 20. 12 d'abril del 1934.

Aquells cinc dies d'abril, Michaelis va fer altres fotografies que no formaven part de l'encàrrec del GATCPAC i que es poden veure a l'exposició. La fotògrafa va entrar al número 17 del carrer d'en Robador, a Cal Peret, també coneguda com La Taverna dels Tenors. El local ja no existeix però Michaelis va immortalitzar la seva gent: un cuiner davant cargols i musclos, un home tocant la guitarra i un altre cantant, una parella que parla mentre un carterista intenta robar el moneder a la senyora, o un home netejant el calçat mentre una dona, al fons, mira fixament la càmera.

La fotògrafa va continuar treballant per al GATCPAC i va fotografiar l'edifici Astòria, l'escola de Palau-solità i Plegamans o la Torre Eugenia. Amb l'esclat de la Guerra Civil va passar a treballar per al Comissariat de Propaganda i va anar al front com a reportera gràfica. També va treballar per a la CNT-FAI. El gener del 1937 es va divorciar del seu marit i el 1938 va marxar a Londres. L'agost del 1939 va agafar un vaixell rumb a Austràlia i va continuar fent fotografies però mai més com a reportera.

stats