'Diamantes en bruto' i quatre pel·lícules més per veure aquest cap de setmana

'Diamantes en bruto'

Adam Sandler i els germans Safdie fan el cim amb un frenètic 'thriller' urbà

Ben mirat, Diamantes en bruto podria acabar-se tan sols deu minuts després de començar. Només caldria que el joier Howard Ratner (Adam Sandler) acceptés la gens menyspreable suma que l’estrella de la NBA Kevin Garnett li ofereix pel diamant sense polir que acaba d’arribar-li a la botiga, i així saldar el deute que té amb el seu cada cop menys pacient cunyat Arno (Eric Bogosian). Així, el protagonista s’evitaria molts maldecaps, humiliacions i unes quantes estomacades. Però no... Continua llegint.

'Judy'

Renée Zellweger és el millor d'un 'biopic' sobre Judy Garland que cau en tots els clixés del gènere

Hi ha una escena al film de George Cukor Ha nascut una estrella que sintetitza la personalitat interpretativa de Judy Garland: en un bar en penombra, l'actriu canta The man that got away en un pla seqüència que captura la seva desbordant intensitat. Quan es revisen les preses descartades de l'escena s'evidencia que emoció i domini tècnic anaven de bracet: en el mateix instant de cada presa, Garland s'aparta amb la mà els cabells del front en un gest que sembla natural però que no ho és. Continua llegint.

'Un momento en el tiempo'

El director Trey Edward Shults segueix les històries dels dos fills d'una família negra de Florida

Les pel·lícules de Trey Edward Shults ens parlen de famílies en crisi i de la possibilitat del perdó a partir d’unes imatges a la recerca de certa idea de transcendència, ja sigui sota els codis del melodrama familiar d'esperit cassavetià ( Krisha) o amb les formes dels films de terror ( Arriba de nit). La crítica nord-americana diu d'ell que és el Terrence Malick mil·lennial i Un momento en el tiempo (Waves) sembla donar la raó a aquesta etiqueta categòrica. Continua llegint.

'Para toda la muerte'

Un desesperat opositor a funcionari protagonitza un film que posa el dit a la nafra però no hi grata

Des del seu primer llargmetratge, El mundo es nuestro (2012), el director Alfonso Sánchez i el seu “ compadre” (tenien un duo humorístic amb aquest nom), l'actor Alberto López, reflecteixen l'actualitat social espanyola i andalusa des d'un humor que poua tant en el cinema del tàndem Berlanga-Azcona com en certa comèdia popular italiana sense por a la crueltat a l'hora de plasmar la desesperació dels protagonistes a partir de les flaqueses humanes que la seva situació econòmica els genera. Continua llegint.

'Adú'

Recarregada i un pèl indigesta pel·lícula sobre la immigració amb Luis Tosar i Anna Castillo

¿És possible que una pel·lícula sobre la problemàtica de la immigració sigui concebuda i executada com un gran espectacle, amb gran pressupost, grues, banda sonora a tot drap, gran desplegament de mitjans tècnics, repartiment que fa patxoca, etc.? La resposta és sí, és possible, però també és possible que el resultat grinyoli d'allò més. Continua llegint.