Una esfereïdora història sobre la sexualització infantil
'Bèsties' planteja preguntes sobre la responsabilitat dels pares en l'educació i els límits que cal imposar als infants
- Teatre Akadèmia
- Fins al 8 d'octubre
Sí, realment bèstia. Sí, molt bèstia el que ens explica l'actriu britànica Monica Dolan en la seva única incursió en l'autoria amb aquesta obra estrenada el 2017 al Festival Fringe d’Edimburg. Bèsties és una esgarrifosa història sobre la sexualització a la qual estan sotmesos els nens i les nenes a la nostra societat. Una esfereïdora història imaginada però que podria ser real.
En els últims mesos han aparegut alarmants notícies sobre el consum de pornografia entre els adolescents. Un estudi publicat per Save the Children Espanya concloïa que s’inicien en la pornografia als dotze anys i que set de cada deu en fan un consum freqüent. I no fa ni una setmana va esclatar a Extremadura el cas de la utilització de l'anomenada IA per despullar noies de diverses escoles d’Almendralejo. Els autors serien, segons la policia, nois d’entre dotze i catorze anys.
En aquest estat de les coses, l'autora britànica va imaginar una psicoterapeuta a la qual se li ha encarregat l’informe mèdic d'una pacient. És el cas més excepcional de la Tessa en els seus vint anys de pràctica, ja que es tracta d’una mare i una filla que ja als tres anys mostrava actituds estranyes, com l’afany per convertir-se en dona ràpidament. A mesura que avança el tractament, la psicoterapeuta es troba fent preguntes més profundes i de gran abast, no només sobre la seva pacient, sinó sobre el món. Surten qüestions com la responsabilitat de pares i mares en els errors en l'educació, sobre els límits que cal imposar als infants, sobre el paper dels mitjans de comunicació, sobre la manca d'eines per evitar que els infants es contaminin pels impulsos, estímuls i publicitat d’una societat sexualitzada.
Estem, doncs, davant d’un teatre conferència en què el que compta és com es transmet la informació, com ens arriben les emocions. Marta Marco descriu el que ha passat i mostra què li passa a la terapeuta, implicada fins al moll de l’os. Resulta propera i pertorbadora, navegant entre la distància clínica de la professional i el desconcert interior d’una dona i mare. Molt recomanable.
