Qui és l’autor d’aquest enigmàtic ‘Sant Joan Evangelista a Patmos’?
Entre les novetats de la nova presentació de la col·lecció d’art del Renaixement i Barroc del MNAC hi haurà, si la química i els raigs X són favorables als experts, la resolució de l’autoria de Sant Joan Evangelista a Patmos, que des dels anys 40 grans estudiosos com Angulo, Milicua, Ainaud, Longhi i Sureda han atribuït, principalment, a Francisco de Zurbarán, Vélazquez i Alonso Cano, els tres primeres espases de la pintura sevillana de les primeres dècades del segle XVII.
“Totes les hipòtesis tenen versemblança, però cap d’elles respon tots els interrogants que planteja la pintura”, afirma Joan Yeguas, conservador de l’àrea de Renaixement i Barroc del MNAC. Sant Joan Evangelista a Patmos va ingressar al museu el 1973 per la donació de Joan Prats i Tomàs, que l’havia adquirit en un antiquari de Salamanca. La predecessora en el càrrec de Yeguas, Margarita Cuyàs, la va etiquetar com un anònim andalús realitzat a Sevilla el primer terç del segle XVII. “És un pintor que genera molta controvèrsia i podria ser una còpia de qualitat de l’entorn d’aquests tres pintors. Fins i tot es podria especular que és un pintor d’una certa qualitat que copia un original perdut de Velázquez”, explica el conservador.
A la recerca de més indicis
Els diferents historiadors de l’art que van estudiar Sant Joan Evangelista a Patmos van basar les seves conclusions en els plecs de la túnica, el rostre del sant i el fons, i també van fer notar que aquesta pintura en recorda una altra d’homònima de Velázquez que es conserva a la National Gallery de Londres, malgrat que el rostre del personatge no coincideix amb l’estil.
L’obra del MNAC serà sotmesa a nombroses analítiques. “Es faran radiografies a la pintura i s’observarà amb llum infraroja per veure si a sota de la capa pictòrica hi ha una altra composició diferent, si el pintor va fer servir una plantilla, si es conserva el dibuix preparatori i si s’hi van fer afegits”, explica Yeguas. També s’intentarà trobar la capa preparatòria, ja que és molt personals en cada pintor. “Així és tindran més indicis per comparar-la amb altres pintures, ja que hi ha bases de dades de pigments i capes preparatòries”, explica l’expert. Tot i així, no és un cas fàcil: “Podria ser que després de realitzar les analítiques no arribéssim a cap conclusió”.
